AL DESDENYÓS MIRAR D’UNA DAMA (Francesc Vicenç Garcia)

AL DESDENYÓS MIRAR D’UNA DAMA

Si los raigs ab què a penes me tocàreu

De la llum celestial de aqueixa cara,

perquè mon tendre cor no se abrasara

Ab tal pressa, Senyora, els retiràreu,

Una piadosa crueltat usàreu:

juntament fóreu pròdiga i avara,

puix, escusant un mal, que bé causara,

de mil béns i dolçures me privàreu,

Quan més que, si mon fat venturós era

(O Ídol de mon gust, ingrata amada),

que fósseu ma tirana i homicida:

Cert, morir per morir, més me valguera

que lo foc amorós, no la gelada

del desdeny, acabàs ma trista vida.

  1. Mètrica i versificació. Estructura.
  2. Analitzeu els elements barrocs i la funció que desenrotllen en el text.
  3. El sonet com a forma d’expressió. Cerqueu informació sobre aquesta estrofa i vegeu-ne l’aplicació que en feren els autors barrocs.