LA COHERÈNCIA TEXTUAL

Text 4

“M’agrada el raïm. Avui la dependenta estava engripada. Les campanades de Cap d’Any, un rotllo, tu! Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits: raïms de setembre, te’n llepes els dits. Sempre igual: quan compro raïm, la Núria no vol postres. Raïm: fruita comestible de la vinya (Vitis vinicola), formada per una munió de baies sucoses més o menys rodones (grans de raïm), pedicel·lades. La mataria, la Núria, amb les seves manies! Raïm blanc, vi blanc. Raïm negre, vi negre. Pel Cap d’Any vinent, olives farcides”.

Si ens fixem en aquest text, podem dir que és un text coherent? Encara que aquest té el raïm com a tema central, no sabem realment què se’n diu (és una opinió, una descripció divulgativa, una expressió personal…?) i, a més, hi ha informació sobrera i el tipus de llengua és variat (mitjanament formal, científic, col·loquial). El que li falta, a aquest text, és coherència.

Un text si vol ser coherent ha de mantenir una unitat significativa, és a dir, s’ha de caracteritzar per la claredat (no hi ha d ?haver contradiccions, ni informació sobrera) i l’ordre (ha de tenir una lògica i estructura). La coherència, doncs, fa referència a com és organitzada la informació que ens proporciona el text.

Claredat.

Text 5

 

Les pel·lícules de la seva primera època, quan era joveneta, no oferien, es digui el que es digui, un mínim, si s’ha de respectar la veritat, de qualitat.

Plantegem-nos si aquest text disposa de la informació necessària per ser entès. Els incisos “quan era joveneta”, “es digui el que es digui” i “si s’ha de respectar la veritat”, enmig de la informació essencial, no hi aporten res i distorsionen el lligam entre les diverses parts essencials del text, que seria més comprensible si fos simplement: Les pel·lícules de la seva primera època no oferien un mínim de qualitat.

El text, si vol tenir coherència, ha de tenir una unitat semàntica i comunicativa, és a dir, la informació essencial ha d’estar seleccionada i se n’han d’excloure les dades innecessàries, a partir dels següents elements:

  • un tema central definit per a tot el text;
  • una comprensió fàcil del contingut del text;
  • un propòsit que doni sentit al text (explicar, descriure, aconsellar, seduir,amenaçar…).
      • la distribució del continguts en una successió d’oracions;
      • l’agrupació de les oracions en paràgrafs diferents;
      • l’elaboració d’unitats superiors al para?graf (epígraf, capítol), amb el suportd’identificacions jeràrquiques (xifres, lletres…), tipus de lletra (negreta, majúscula…).

    Ordre.

    Un text coherent també ha de tenir I’estructura adient, una organització preestablerta en què:

    • cada idea s’expressi a través d’una oració (simple o complexa);
    • les idees s’encadenin prenent com a base una idea anterior, a través derepeticions o ampliacions, en una progressió que aporti significat nous;
    • les idees es succeeixin de manera que no hi hagi contradiccions entre elles;
    • totes les aportacions significatives fan referència al mateix tema del text.Els textos simples o curts tenen una estructura senzilla, però si el volum d’informació és gran, la seva estructura serà més complexa (p. ex. En diversos paràgrafs).Segons la finalitat del text i el seu contingut, hi ha unes convencions preestablertes que dibuixen els diferents gèneres textuals: periodístic, acadèmic, administratiu, publicitari…). Això ens permet reconèixer el text a cop d’ull, segons:
      • la distribució del continguts en una successió d’oracions;
      • l’agrupació de les oracions en para?grafs diferents;
      • l’elaboració d’unitats superiors al paràgraf (epígraf, capítol), amb el suportd’identificacions jeràrquiques (xifres, lletres…), tipus de lletra (negreta, majúscula…).Les oracions. L’oració, com a unitat significativa mínima, ha d’expressar una idea, segons el grau de complexitat del text. Pot constar d’una única proposició (1) o tenir-ne una de principal amb la qual associem altres proposicions (3). Les oracions, a més, poden tenir incisos (2):
      1. El lladre li va pispar la cartera.
      2. El lladre, sense cap mena d’escrúpol, li va pispar la cartera.
      3. En veure’l passar, el lladre, sense cap mena d’escrúpol, li va pispar la cartera.

        En la construcció de les oracions, hem de seguir unes pautes que han de facilitar la comprensió fàcil del text::

        • limitar-ne el nombre i l’extensió per no destematitzar l’oració del qual depèn;

        • usar les imprescindibles;
        • no separar paraules que tenen un relació sintàctica estreta.

          L’extensió de les oracions pot ser variable, però aquesta no ha de ser excessiva, cosa que les converteix en il·legibles, ni massa curtes, fet que no permet relacionar les unes amb les altres. Com a molt, podem usar unes 20-25 paraules com a mitjana.Si comparem els dos següents textos, ens adonem que, en el primer, el contingut és poc clar, cosa que dificulta, sinó impossibilita, la seva comprensió. Les oracions no es troben separades per un punt fort (punt i seguit, punt i coma) i en cada una d’elles hi ha massa informació per l’addició d’incisos. En canvi, en el segon cas, el text és dividit en segments oracionals distingibles que disposen d’informació imprescindible.

           

          Text 6

          Tanmateix, tal com m’hauria passat amb la idea de reialesa o de vici, que no triga a donar un rostre nou al desconegut amb qui tan fàcilment, quan encara dúiem la bena als ulls, hauríem fet la planxa de ser insolents o amables, i en els mateixos trets del qual ara discernim quelcom de distingit o de sospito?s, m’aplicava a… [El temps retrobat, de M. Proust]

          Text 7

          Per damunt de la casa, es veu, al lluny, el campanar d’una església. Entre la botiga i el cantó dret, la perspectiva d’un carreró. A mà dreta, una mica de biaix, la vitrina d’un cafè. Damunt del cafè, un pis amb una finestra. A la terrassa, diverses taules i cadires avancen fins gairebé al mig de l’escena. Hi ha un arbre polsós… [Rinoceront, d’E. Ionesco]

          [Santillana, p. 47, I i II]

          Text 8

          El noi amb qui el professor amb qui t’has discutit molts cops juga a tennis, mentre la seva germana aprèn informàtica, és el cunyat del nebot de l’avi de la senyora que té cura de la gata de la portera del nostre edifici.

          Les oracions, a més, han de tenir un ordre intern, que molt habitualment és subjecte (+complement nominal) + predicat [verb] (+complements verbals) (1). Però, com que el primer element és en el que recau la nostra atenció màxima, a voltes, aquest primer element no és el subjecte, sinó el verb o un complement verbal (tematització) (2 i 3).

          1. Un terratrèmol sacseja Barcelona la nit de divendres.
          2. Barcelona ha estat sacsejada per un terratrèmol la nit de divendres; o Sacseja Barcelona, un terratrèmol, la nit de divendres.
          3. La nit de divendres, un terratrèmol sacseja Barcelona.

             

            El paràgraf. Una unitat que cal destacar és el paràgraf, que podríem definir com un conjunt d’oracions, d’extensió variable (entre 100-150 paraules), que tenen un mateix tema i que es troben separades per punts i seguit, però unides per connectors que les lliguen. Cada paràgraf, per una altra banda, és separat dels altres per un punt i a part.

            La seva estructura ajuda la comprensió del text perquè organitza significativament i visual les idees que expressa.

            Cal considerar que un paràgraf ben construït té:

            • una funció clarament establerta (exemplificació, introducció, cloenda, conclusions…);
            • tenir una unitat significativa;
            • sense repeticions innecessàries que poden produir confusions;
            • relacionats amb connectors;
            • una oració inicial a mode de presentació que conté la idea bàsica o principal;
            • un nombre d’oracions variable (de 2 a 5) que desenvolupen el tema;
            • i una oració de cloenda, que resumeix el que s’ha dit abans;
            • una presentació visual que afavoreix la lectura;
            • una extensió adequada, no excessivament llarga ni curta, compartida entre tots els para?grafs.