LA COHESIÓ TEXTUAL

Compari aquests dos textos:

Text 9

Ramon Solsona va néixer l’any 1950. Ramon Solsona va néixer a Barcelona. Ramon Solsona escriu sovint al diari Avui. Quan escriu al diari Avui. Ramon Solsona fa prosa satírica. Ramon Solsona signa els seus articles al diari Avui amb el pseudònim “Lo gaiter del Besòs”. Ramon Solsona ha escrit recentment una novel?la. La novel?la que ha escrit Ramon Solsona porta per títol Figures de calidoscopi. Figures de calidoscopi e?s la primera novel?la de Ramon Solsona. Figures de calidoscopi no és un llibre satíric. Ramon Solsona l’ha signat amb el seu nom: Ramon Solsona.

Text 10

Ramon Solsona va néixer, a Barcelona, l’any 1950. Escriu sovint al diari Avui, fent prosa satírica, amb el pseudònim “Lo gaiter del Besòs”. L’escriptor ha escrit recentment la seva primera novel·la, Figures de calidoscopi, una obra que no és satírica i que ha signat amb el seu propi nom.

Quin creus que és el text més ben elaborat, el primer o el segon?

La resposta és el segon, ja que el primer abusa de repeticions innecessàries. Això fa que el text 1 sigui un pel incomprensible i que, en canvi, el text 2, tot evitant aquestes repeticions, sigui més ràpidament comprès. Podem dir que, mentre, al primer, li falta cohesió, el segon es caracteritza precisament per aquesta propietat.

La cohesió és una propietat més dels textos ben construïts que es defineix pel fet que els elements que el componen estan ben lligats, relacionats, i mantenen una relació adequada. Les seqüències de mots que donen sentit al text són unides per elements cohesius, com el ciment ho fa amb el maons d’una paret. Si la coherència, doncs, és la construcció del sentit, la cohesió són les pistes que l’emissor col·loca en el text i que l’emissor segueix en rebre’l i interpretar-lo. Fent un altre símil, l’itinerari que ens permet visitar una ciutat és la coherència, mentre que els senyals que permeten fer el recorregut correctament és la cohesió.

La cohesió queda exemplificada en dos tipus de relacions, dos mitjans: la connexió i la referència.

La connexió és un recurs en què un element lingüístic A estableix una relació entre dos elements B i C. Aquest element A, anomenat connector, només té sentit si relaciona B i C, ja que funciona com una marca sintàctica superficial que reflecteix una relació semàntica ja existent entre els termes connectats esmentats [quadre Castella, p. 159]. Els connectors són, doncs, senyals o marques que relacionen les parts del text [Crui?lla, p. 55 i 56][OM, p. 236].

Referència

Connexió

Una unitat A remet a una altra unitat B.

Una unitat A explicita la relació entre B i C.

A s’interpreta pel coneixement de B.

A s’interpreta per la relació entre B i C.

Si B és dins del text, A és una forma de petició del sentit en el text.

A és una marca formal de relació entre les unitats de sentit del text B i C.

A sempre és un mot o un sintagma que remet a un altre mot, a una oració o a un altre element contextual.

B i C són sintagmes, clàusules, oracions, paràgrafs o una altra mena d’element, presos com un tot.

Dins de les oracions, usem els connectors intraoracionals, habituals en els textos expositius i argumentatius, que serveixen per lligar parts me?s breus, a trave?s de relacions lògiques. Els connectors més habituals són les conjuncions (i les locucions conjuntives), però fem servir adverbis i locucions adverbials, preposicions i locucions prepositives. Expressen:

 

  • causa
  • conseqüència
  • finalitat
  • condició
  • oposició
  • objeccióI en un nivell superior a les oracions, fem ús dels connectors metatextuals. Serveixen per expressar:
  • l’ordre de les idees i els fets (d’inici, continuació i acabament el temps);
  • el temps [en els textos narratius];
  • el Iloc [en els textos descriptius];
  • l’èmfasi en una idea;
  • les distincions entre idees;
  • els exemples;La tipologia dels connectors cohesius es pot classificar, segons la funció del connector, en:
    • Connectors dialèctics. En els textos expositius i argumentatius, són aquells que organitzen el text en un ordre lògic dels contingut [perquè, ja que, doncs; a condició que, però, etc.].
    • Connectors espacials-temporals. Útils en textos descriptius i narratius [quan, mentrestant, a mig mati, on, a !a dreta, al fons, etc.].
    • Connectors metadiscursius. En els textos expositius [per exemple, en resum, vegeu el punt, etc.].Segons el tipus de significat discursiu:
    • Conjunció. Té la funció d’addicció i progressió, amb concurrència i compatibilitat espacio-temporal [Ahir vaig anar al cinema i, avui, vull anar al teatre].
    • Disjunció. Expressa una relació excloent, en que? només una de les expressions pot ser realitat, sense concurrència i compatibilitat espacio-temporal [O vas al cinema, o et quedes a casa].
    • Condició. Hi ha una relació de dependència entre els fets expressats i les proposicions connectades [La terra és ben seca perquè ha plogut ben poc] i altres oracions: causals, finals, consecutives [Castella, p. 173].
    1. Altres recursos cohesius

    Correlacions de temps verbal. Ens permeten situar les accions i els fets en el un mateix temps i ens eviten incoherències [Entra en una porta lateral. Es confirma la seva sospita].

    Els signes de puntuació. Reflecteixen en el text escrit I’entonació i les pauses de la llengua oral, agrupen i ordenen les idees, i eviten les ambigüitats [Els nois que corren juguen a futbol. Els, que corren, juguen a futbol] [Crui?lla, p. 59].