AL DESDENYÓS MIRAR D’UNA DAMA
Si los raigs ab què a penes me tocàreu
De la llum celestial de aqueixa cara,
perquè mon tendre cor no se abrasara
Ab tal pressa, Senyora, els retiràreu,
Una piadosa crueltat usàreu:
juntament fóreu pròdiga i avara,
puix, escusant un mal, que bé causara,
de mil béns i dolçures me privàreu,
Quan més que, si mon fat venturós era
(O Ídol de mon gust, ingrata amada),
que fósseu ma tirana i homicida:
Cert, morir per morir, més me valguera
que lo foc amorós, no la gelada
del desdeny, acabàs ma trista vida.
- Mètrica i versificació. Estructura.
- Analitzeu els elements barrocs i la funció que desenrotllen en el text.
- El sonet com a forma d’expressió. Cerqueu informació sobre aquesta estrofa i vegeu-ne l’aplicació que en feren els autors barrocs.