El mite de Pandora

En la Sala 8 del MAC Catalunya podem trobar un vas grec de figures roges on hi ha representada una escena del Mite de Pandora, en el moment en què Pandora, per curiositat, obre la capsa.

El mite explica que Zeus, enfadat perquè Prometeu va robar el foc per entregar-lo als homes, va decidir crear la primera dona com a càstig. Hefest va ser qui va crear Pandora, i la va crear formosa i bella.

Pandora

Els altres déus es van encarregar de donar-li altres dons que li faltaven: Afrodita li va concedir la bellesa eterna i els encants; Atena li va concedir la saviesa i el coneixement de les art de la casa; Apol·lo li va regalar una veu molt suau, tendra i meravellosa i Hermes li va concedir el do de la paraula, la curiositat i la mentida. Finalment, les Tres Gràcies i les Hores es van encarregar de guarnir-la amb vestits, joies i flors. D’aquesta manera, Pandora es va convertir en la primera dona de totes.

Abans de què Pandora baixés a la terra, Zeus li va regalar una caixa (aquesta caixa contenia tots els mals i misèries del món) que no podia obrir i finalment, Pandora va baixar a la terra, on l’esperava Epimeteu qui es va enamorar d’ella i al final acaben casant-se. Abans que Epimeteu coneixés Pandora, el seu germà Prometeu li va demanar que mai no acceptés el regal de Zeus, però en quedar-se encisat per la bellesa de Pandora es va oblidar de la promesa i va acabar acceptant la caixa.

Pandora, cegada per la curiositat que li  va concedir Hermes, va voler obrir la caixa per veure el que contenia, i en obrir-la, va deixar anar tots els mals i, quan la va tancar, en adonar-se del seu error, en la caixa només quedava l’esperança, l’únic bo entre tots els mals que contenia la caixa, per a confortar la humanitat de tantes desgràcies. Per això, es diu que l’esperança és l’últim que perd l’home. I tots aquets mals que van sortir de la caixa van provocar la mort de Pandora.

Aquí deixo dos textos d’Hesíode, qui menciona el mite de Pandora en dues obres seves (Teogonia i Treballs i dies):

ὣς φάτο χωόμενος Ζεὺς ἄφθιτα μήδεα εἰδώς.
ἐκ τούτου δἤπειτα χόλου μεμνημένος αἰεὶ
οὐκ ἐδίδου μελίηισι πυρὸς μένος ἀκαμάτοιο
θνητοῖς ἀνθρώποις οἳ ἐπὶ χθονὶ ναιετάουσιν·
ἀλλά μιν ἐξαπάτησεν ἐὺς πάις Ἰαπετοῖο
κλέψας ἀκαμάτοιο πυρὸς τηλέσκοπον αὐγὴν
ἐν κοίλωι νάρθηκι· δάκεν δ᾽ ἄρα νειόθι θυμὸν
Ζῆν᾽ ὑψιβρεμέτην, ἐχόλωσε δέ μιν φίλον ἦτορ,
ὡς ἴδ᾽ ἐν ἀνθρώποισι πυρὸς τηλέσκοπον αὐγήν.
αὐτίκα δ᾽ ἀντὶ πυρὸς τεῦξεν κακὸν ἀνθρώποισι·
γαίης γὰρ σύμπλασσε περικλυτὸς Ἀμφιγυήεις
παρθένωι αἰδοίηι ἴκελον Κρονίδεω διὰ βουλάς·
ζῶσε δὲ καὶ κόσμησε θεὰ γλαυκῶπις Ἀθήνη
ἀργυφέηι ἐσθῆτι· κατὰ κρῆθεν δὲ καλύπτρην
δαιδαλέην χείρεσσι κατέσχεθε, θαῦμα ἰδέσθαι·
[ἀμφὶ δέ οἱ στεφάνους νεοθηλέας, ἄνθεα ποίης,
ἱμερτοὺς περίθηκε καρήατι Παλλὰς Ἀθήνη·]
ἀμφὶ δέ οἱ στεφάνην χρυσέην κεφαλῆφιν ἔθηκε,
τὴν αὐτὸς ποίησε περικλυτὸς Ἀμφιγυήεις
ἀσκήσας παλάμηισι, χαριζόμενος Διὶ πατρί.
τῆι δ᾽ ἔνι δαίδαλα πολλὰ τετεύχατο, θαῦμα ἰδέσθαι,
κνώδαλ᾽ ὅσ᾽ ἤπειρος δεινὰ τρέφει ἠδὲ θάλασσα·
τῶν ὅ γε πόλλ᾽ ἐνέθηκε, χάρις δ᾽ ἐπὶ πᾶσιν ἄητο,
θαυμάσια, ζωοῖσιν ἐοικότα φωνήεσσιν.
αὐτὰρ ἐπεὶ δὴ τεῦξε καλὸν κακὸν ἀντ᾽ ἀγαθοῖο,
ἐξάγαγ᾽ ἔνθά περ ἄλλοι ἔσαν θεοὶ ἠδ᾽ ἄνθρωποι,
κόσμωι ἀγαλλομένην γλαυκώπιδος Ὀβριμοπάτρης·
θαῦμα δ᾽ ἔχ᾽ ἀθανάτους τε θεοὺς θνητούς τ᾽ ἀνθρώπους,
ὡς εἶδον δόλον αἰπύν, ἀμήχανον ἀνθρώποισιν.
ἐκ τῆς γὰρ γένος ἐστὶ γυναικῶν θηλυτεράων,
[τῆς γὰρ ὀλοίιόν ἐστι γένος καὶ φῦλα γυναικῶν,]
πῆμα μέγα θνητοῖσι, σὺν ἀνδράσι ναιετάουσαι,
οὐλομένης Πενίης οὐ σύμφοροι, ἀλλὰ Κόροιο.
ὡς δ᾽ ὁπότ᾽ ἐν σμήνεσσι κατηρεφέεσσι μέλισσαι
κηφῆνας βόσκωσι, κακῶν ξυνήονας ἔργων·
αἱ μέν τε πρόπαν ἦμαρ ἐς ἠέλιον καταδύντα
† ἠμάτιαι σπεύδουσι τιθεῖσί τε κηρία λευκά,
οἱ δ᾽ ἔντοσθε μένοντες ἐπηρεφέας κατὰ σίμβλους
ἀλλότριον κάματον σφετέρην ἐς γαστέρ᾽ ἀμῶνται·
ὣς δ᾽ αὔτως ἄνδρεσσι κακὸν θνητοῖσι γυναῖκας
Ζεὺς ὑψιβρεμέτης θῆκε, ξυνήονας ἔργων
ἀργαλέων. ἕτερον δὲ πόρεν κακὸν ἀντ᾽ ἀγαθοῖο

 Ἡσίοδος, Θεογονία, 561-602

Així va parlar irritat Zeus, coneixedor de designis immortals.
Per això, perquè recordava aquest engany, no donava als
homes mortals que habiten sobre la terra la força del foc
incansable, que pren en els freixes. Però el coratjós fill de
Jàpet el va enganyar i va robar el guspireig del foc que es
veu de lluny, tot amagant-lo a l’interior d’una fèrula. Zeus,
que trona en el cel, va sentir un fort enuig en el fons del
seu cor i el seu esperit va irritar-se quan va veure en poder
del homes la guspira del foc que es veu de lluny.
I a canvi de la guspira del foc va idear una calamitat per
als homes. L’il•lustre Rancallós, per complaure la voluntat del
Crònida, va afaiçonar amb terra una figura semblant a una púdica
donzella. La deessa d’ulls blaus, Atena, li va ajustar la cintura i
la va abillar amb un vestit d’una blancor refulgent i amb les seves
mans feia lliscar des del cap un vel sumptuosament treballat,
meravellós de veure. Pal•las Atena va posar-li al cap delicades
diademes fetes de flors boscanes tendres i una corona d’or que
havia fet l’il•lustre Rancallós, amb el treball de les seves pròpies
mans, per fer plaer al pare Zeus. L’engalanaven nombrosos
guarniments, meravellosos de veure, figures de tota mena
d’animals salvatges que nodreixen la terra i el mar. El nombre
de figures que hi posà era molt gran, i totes lluïen pel seu
atractiu; eren figures admirables, talment figures vives
dotades de veu.
Després de crear aquesta bella calamitat, per compensar aquell
guany, la va portat on vivien déus i homes, amb els ornaments
afaiçonats per la deessa d’ulls blaus, filla de pare poderós.
L’estupefacció s’apoderà dels déus immortals i dels homes
mortals en veure el terrible engany, mal ineludible per als homes.
D’ell prové la raça femenina, la funesta generació de
les dones,flagell que habita entre els homes mortals,
no gens resignades a comportar penúria funesta, sinó
l’abundància. També s’esdevé en els eixam d’abelles que,
en els ruscs, nodreixen abellots, inclinats a les obres del mal.
Les abelles treballen diàriament la jornada sencera fins a
la posta del sol i produeixen cera blanca. Ells, en canvi,
es queden a cobert del rusc aspre i recullen en el seu
ventre l’esforç aliè. De la mateixa manera Zeus, que trona des
del cel, per a desgràcia dels homes mortals, va crear les dones,
sempre amatents a accions doloroses i, per compensar un bé, els
ha proporcionat una altra desgràcia.

Hesíode, Teogonia 561-602
(Traducció de Joan Castellanos, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1999)

«Ἰαπετιονίδη, πάντων πέρι μήδεα εἰδώς,
χαίρεις πῦρ κλέψας καὶ ἐμὰς φρένας ἠπεροπεύσας,
σοί τ᾽ αὐτῶι μέγα πῆμα καὶ ἀνδράσιν ἐσσομένοισιν.
τοῖς δ᾽ ἐγὼ ἀντὶ πυρὸς δώσω κακόν, ὧι κεν ἅπαντες
τέρπωνται κατὰ θυμὸν ἑὸν κακὸν ἀμφαγαπῶντες.»
Ὣς ἔφατ᾽, ἐκ δ᾽ ἐγέλασσε πατὴρ ἀνδρῶν τε θεῶν τε·
Ἥφαιστον δ᾽ ἐκέλευσε περικλυτὸν ὅττι τάχιστα
γαῖαν ὕδει φύρειν, ἐν δ᾽ ἀνθρώπου θέμεν αὐδὴν
καὶ σθένος, ἀθανάτηις δὲ θεῆις εἰς ὦπα ἐίσκειν
παρθενικῆς καλὸν εἶδος ἐπήρατον· αὐτὰρ Ἀθήνην
ἔργα διδασκῆσαι, πολυδαίδαλον ἱστὸν ὑφαίνειν·
καὶ χάριν ἀμφιχέαι κεφαλῆι χρυσέην Ἀφροδίτην
καὶ πόθον ἀργαλέον καὶ γυιοβόρους μελεδώνας·
ἐν δὲ θέμεν κύνεόν τε νόον καὶ ἐπίκλοπον ἦθος
Ἑρμείην ἤνωγε, διάκτορον Ἀργεϊφόντην.
Ὣς ἔφαθ᾽, οἳ δ᾽ ἐπίθοντο Διὶ Κρονίωνι ἄνακτι …
[αὐτίκα δ᾽ ἐκ γαίης πλάσσε κλυτὸς Ἀμφιγυήεις
παρθένωι αἰδοίηι ἴκελον Κρονίδεω διὰ βουλάς·
ζῶσε δὲ καὶ κόσμησε θεὰ γλαυκῶπις Ἀθήνη·
ἀμφὶ δέ οἱ Χάριτές τε θεαὶ καὶ πότνια Πειθὼ
ὅρμους χρυσείους ἔθεσαν χροΐ· ἀμφὶ δὲ τήν γε
Ὧραι καλλίκομοι στέφον ἄνθεσι εἰαρινοῖσιν·
πάντα δέ οἱ χροῒ κόσμον ἐφήρμοσε Παλλὰς Ἀθήνη·]
ἐν δ᾽ ἄρα οἱ στήθεσσι διάκτορος Ἀργεϊφόντης
ψεύδεά θ᾽ αἱμυλίους τε λόγους καὶ ἐπίκλοπον ἦθος
τεῦξε Διὸς βουλῆισι βαρυκτύπου· ἐν δ᾽ ἄρα φωνὴν
θῆκε θεῶν κῆρυξ, ὀνόμηνε δὲ τήνδε γυναῖκα
Πανδώρην, ὅτι πάντες Ὀλύμπια δώματ᾽ ἔχοντες
δῶρον ἐδώρησαν, πῆμ᾽ ἀνδράσιν ἀλφηστῆισιν.
αὐτὰρ ἐπεὶ δόλον αἰπὺν ἀμήχανον ἐξετέλεσσεν,
εἰς Ἐπιμηθέα πέμπε πατὴρ κλυτὸν Ἀργεϊφόντην
δῶρον ἄγοντα, θεῶν ταχὺν ἄγγελον· οὐδ᾽ Ἐπιμηθεὺς
ἐφράσαθ᾽ ὥς οἱ ἔειπε Προμηθεὺς μή ποτε δῶρον
δέξασθαι πὰρ Ζηνὸς Ὀλυμπίου, ἀλλ᾽ ἀποπέμπειν
ἐξοπίσω, μή πού τι κακὸν θνητοῖσι γένηται·
αὐτὰρ ὃ δεξάμενος, ὅτε δὴ κακὸν εἶχ᾽, ἐνόησε.
Πρὶν μὲν γὰρ ζώεσκον ἐπὶ χθονὶ φῦλ᾽ ἀνθρώπων
νόσφιν ἄτερ τε κακῶν καὶ ἄτερ χαλεποῖο πόνοιο
νούσων τ᾽ ἀργαλέων, αἵ τ᾽ ἀνδράσι κῆρας ἔδωκαν.
[αἶψα γὰρ ἐν κακότητι βροτοὶ καταγηράσκουσιν.]
ἀλλὰ γυνὴ χείρεσσι πίθου μέγα πῶμ᾽ ἀφελοῦσα
ἐσκέδασ᾽, ἀνθρώποισι δ᾽ ἐμήσατο κήδεα λυγρά.
μούνη δ᾽ αὐτόθι Ἐλπὶς ἐν ἀρρήκτοισι δόμοισιν
ἔνδον ἔμεινε πίθου ὑπὸ χείλεσιν οὐδὲ θύραζε
ἐξέπτη· πρόσθεν γὰρ ἐπέμβαλε πῶμα πίθοιο
αἰγιόχου βουλῆισι Διὸς νεφεληγερέταο.
ἄλλα δὲ μυρία λυγρὰ κατ᾽ ἀνθρώπους ἀλάληται·
πλείη μὲν γὰρ γαῖα κακῶν, πλείη δὲ θάλασσα·

 Ἡσίοδος, Ἔργα καὶ ἡμέραι, 54-101

Aquestes foren les seves ordres i tots ells obeïren
Zeus, senyor fill de Cronos. De seguida l’il•lustre Rancallós
va afaiçonar amb terra una figura semblant a una púdica
donzella, per complaure els desigs del Crònida. La deessa
d’ulls blaus, Atena, li cenyí la cintura i va engalanar-la. Les
divines Gràcies i la venerable Persuasió guarniren el seu coll
amb collarets d’or i les Hores de cabellera bonica li posaren
una corona de flors primaverals. Pal•las Atena va arranjar tots els
guariments en el seu cos. El missatger Argifont va dotar el seu
pit amb paraules fal•laces i astutes i amb un caràcter maliciós,
d’acord amb la voluntat de Zeus que retruny amb força. Tot
seguit l’herald dels déus va atorgar-li el do de la paraula i,
present que era de tots els déus que viuen en palaus de l’Olimp,
li posà el nom de Pandora, flagell per a tots els homes feinejadors.
Després de completar el seu engany terrible i fatal,
el pare va encomanar a l’il•lustre Argifont, missatger diligent,
que portés el present dels déus a Epimeteu. Aquest no va fer
cas del consell que li havia donat Prometeu de no acceptar mai
cap present de Zeus Olímpic, sinó de rebutjar-lo, no fos cas
que es tractés d’alguna desgràcia per als mortals. Després
d’acceptar-lo, quan el mal ja era a les seves mans, aleshores
se n’adonà.
Abans, la raça d’homes vivia sobre la terra a recer de penes,
de dures fatigues i de malalties penoses que emmenen els
homes a la mort. La dona, però, traient amb les seves mans
la tapadora de la gerra, les va escampar i va proporcionar
neguits dolorosos als homes. Només es quedà l’esperança
allà a dins, en les seves estances indestructibles, sota els
llavis de la gerra, sense volar boca enllà: abans, li havia posat
la tapadora de la gerra per voluntat de Zeus que aplega els
núvols. I penes a desdir erren entre els homes: la terra vessa
de mals i la mar també n’és plena.

Hesíode, Els treballs i els dies, 54-101
Traducció de Joan Castellanos, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1999)

El mite de Pandora de John William Waterhouse:

La caixa de Pandora

Mite de Pandora en àudio

Quina és la frase feta que deriva d’aquesta llegenda? Coneixeu alguna altra obra d’art que representi aquest mite?

Publicat dins de Déus, General, Hermes, MAC Catalunya, Textos | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Les quatre columnes de Montjuïc

Les quatre columnes en l’actualitat

Les quatre columnes de Montjuïc són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l’any 1919 per l’arquitecte Puig i Cadafalch on actualment hi ha la Font màgica de Montjuïc, a Barcelona. Simbolitzen les quatre barres de la Bandera de Catalunya i inicialment estaven destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme. Les originals amb quatre victòries alades van ser enderrocades durant la dictadura de Primo de Rivera. L’any 2010 van ser reconstruïdes i actualment són símbol de la perseverança, la convicció i la fermesa de la llengua, la cultura i la identitat nacional catalana.

[youtube]http://youtu.be/TtqnGGhq1JI[/youtube]

La simbologia del monument es basa en què impulsava la idea de la connexió entre Catalunya i el món grec. Recull d’una cita extreta de l’article de Milagros Guardia “La junta de museus i el debat a l’entorn de les prioritats de l’art i l’arqueologia” al volum col·lectiu Col·leccionistes, col·leccions i museus: episodis de la història del patrimoni artístic de Catalunya :

Les quatre columnes abans de ser enderrocades

És en aquest context junt amb la història de Grècia, i la seva relació amb la història de Catalunya a través de la colonització ibèrica, una cita d’Enric Prat de la Riba de la seva coneguda obra La nacionalitat catalana, on descriu la íntima relació de Catalunya amb l’antiga cultura dels ibers:

“Quan el viatjant fenici que va copiar Avienus recorria 500 anys abans de DC les costes del mar Sardo, es va trobar allí la etnos ibèrica, la nacionalitat ibera estesa des de Múrcia al Ródano; és a dir, des de la gent libo-fenícia de l’Andalucia oriental, fins als ligurios de la Provença. Aquelles gents són els nostres avantpassats, aquella etnos ibèrica, el primer anell que la història ens deixa de la cadena de generacions que han forjat l’ànima catalana.”

Per tant, es tractava de construir un símbol dedicat a la cultura grega, responsable del naixement de la nació catalana.

Aquí us deixo l’article de la Vanguardia sobre la reconstrucció de les quatre columnes i un article de Jordi Salat sobre el significat universal dels símbols catalans en què relaciona les quatre columnes de Montjuïc amb les quatre columnes hel·lèniques d’Atenes i la referència a la Tetraktis de Pitàgores.

Temple d’Atena Nice, acròpoli d’Atenes

 

Publicat dins de Déus, Fonts, General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Empúries en la literatura grega i la seva pervivència

Des del segle VIII fins al VI aC, els grecs van fundar ciutats al llarg de la Mediterrània, on principalment ocupaven la zona costanera i les illes. Aquests llocs que ocupaven, no es convertien en colònies sinó que aquesta colonització grega consistia en l’emigració de petits grups de ciutadans que buscaven noves terres per poder instal·lar-se (ja que les terres de Grècia sempre han estat poc fèrtils i escasses) i noves àrees per poder comerciar.

 El procés colonial grec esta dividit en dos períodes: el període de colonització de tipus agrari (775 al 675 aC) i el període de colonització d’interessos comercials, sense abandonar els agraris (675 al 550 aC). Ens centrarem en el segon període, concretament a la ciutat d’Emporion (mercat), que actualment és la ciutat d’Empúries.

Empúries és una zona molt important per a les clàssiques ja que va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península ibèrica. Els grecs van colonitzar aquesta zona, construint la famosa ciutat d’Emporion (la colònia grega més ben coneguda i més ben conservada de la península Ibèrica) , ciutat que es dedicava  principalment al comerç i on actualment trobem uns grans jaciments arqueològics.

Jaciments arqueològics d'Empúries

La fundació d’Empúries s’ha d’emmarcar en el context de les onades colonitzadores que van afectar a la Mediterrània occidental i està documentada l’arribada dels grecs cap al 600 aC, de procedència focea. Focea era una ciutat jònica, en què els seus ciutadans es dedicaren a l’explotació del mar  al comerç marítim. El primer contacte dels navegants foceus amb el poble indígena d’Empúries es va establir en un punt de fàcil defensa a l’antic illot que van anomenar Paleàpolis i on es van començar a fer els intercanvis comercials. El geògraf grec Estrabó ens ho va testimoniar en el tercer llibre de la seva Geografia (hi trobem les fonts clàssiques d’aquesta fundació, així com algunes característiques d’aquesta ciutat):

ὤικουν δ᾽ οἱ Ἐμπορῖται πρότερον νησίον τι προκείμενον͵
ὃ νῦν καλεῖται παλαιὰ πόλις͵ νῦν δ᾽ οἰκοῦσιν ἐν τῆι ἠπείρωι.
δίπολις δ᾽ ἐστὶ τείχει διωρισμένη͵ πρότερον τῶν Ἰνδικητῶν
τινας προσοίκους ἔχουσα͵ οἳ καίπερ ἰδίαι πολιτευόμενοι
κοινὸν ὅμως περίβολον ἔχειν ἐβούλοντο πρὸς τοὺς Ἕλληνας
ἀσφαλείας χάριν͵ τῶι χρόνωι δ᾽ εἰς ταὐτὸ πολίτευμα συνῆλθον
μικτόν τι ἔκ τε βαρβάρων καὶ Ἑλληνικῶν νομίμων͵ ὅπερ καὶ
 ἐπ᾽ ἄλλων πολλῶν συνέβη.

Στράβων, Γεωγραφικά, Βιβλίον γʹ, 4.8

Els emporitans habitaven abans una petita illa
davant la costa que avui s’anomena Paliàpolis,
però avui dia viuen ja en terra. Empòrion és una
ciutat doble que està dividida per una muralla,
abans tenia, com a veïns, alguns indiketes […]
Però amb el temps s’uniren en un sol estat,
compost de lleis bàrbares i gregues, com succeeix
també a altres moltes ciutats.

Estrabó, Geografia, III. 4, 8.

Estrabó

Polibi també ens fa una menció d’Empúries en el seu tercer llibre, en el moment en què Escipió desembarca a Empúries:

κατὰ δὲ τοὺς αὐτοὺς καιροὺς Γνάιος Κορνήλιος
ὁ καταλειφθεὶς ὑπὸτἀδελφοῦ Ποπλίου στρατηγὸς
ἐπὶ τῆς ναυτικῆς δυνάμεως, καθάπερ ἐπάνωπροεῖπον,
ἀναχθεὶς ἀπὸ τῶν τοῦ Ῥοδανοῦ στομάτων παντὶ τῷ
στόλῳπροσέσχε τῆς Ἰβηρίας πρὸς τοὺς κατὰ τὸ καλούμενον
Ἐμπόριον τόπους.ἀρξάμενος δ᾽ ἐντεῦθεν ἀποβάσεις
ἐποιεῖτο καὶ τοὺς μὲν ἀπειθοῦνταςἐπολιόρκει τῶν
τὴν παραλίαν κατοικούντων ἕως Ἴβηρος ποταμοῦ,
τοὺς δὲπροσδεχομένους ἐφιλανθρώπει, τὴν ἐνδεχομένην
ποιούμενος περὶ αὐτῶνπρομήθειαν. ἀσφαλισάμενος
δὲ τοὺς προσκεχωρηκότας τῶν παραθαλαττίων
προῆγεπαντὶ τῷ στρατεύματι, ποιούμενος τὴν πορείαν
εἰς τὴν μεσόγαιον:[…] ἅμα δὲ προϊὼν ἃςμὲν προσήγετο
τὰς δὲ κατεστρέφετο τῶν πόλεων.
τῶν δὲ Καρχηδονίων, οὓς ἔχων ἐπὶ τούτων ἀπελείφθη
τῶν τόπωνἌννων, ἀντιστρατοπεδευσάντων αὐτοῖς
περὶ πόλιν προσαγορευομένηνΚίσσαν, συμβαλὼν
ὁ Γνάιος ἐκ παρατάξεως καὶ νικήσας τῇ μάχῃ πολλῶνμὲν
χρημάτων ἐγένετ᾽ ἐγκρατής, ὡς ἂν ἁπάσης τῆς ἀποσκευῆς
τῶν εἰςἸταλίαν ὁρμησάντων παρὰ τούτοις ἀπολελειμμένης,
πάντας δὲ τοὺς ἐντὸς Ἴβηρος ποταμοῦ συμμάχους ἐποιήσατο
καὶ φίλους,ζωγρίᾳ δὲ τόν τε τῶν Καρχηδονίων στρατηγὸν
Ἄννωνα καὶ τὸν τῶν ἸβήρωνἈνδοβάλην ἔλαβε.

Πολύβιος, III, 76

Gneu Corneli Escipió, nomenat pel seu
germà Publi comandant de les forces
navals […], navegà des de les boques del
Roine, amb tota la flota, cap a Ibèria i atra-
cà en uns indrets vora la localitat d’Empò-
rion. Començant per aquí, va fer un seguit de
desembarcaments i assetjà els habitants de la
costa fins al riu Ebre, que se li resistien; en
canvi, els qui l’acollien, els tractava amb bene-
volència i els protegia tant com podia.
Tan bon punt fortificà les places d’arran de
mar que s’havien passat a ell, avançà amb tot
el seu exèrcit i féu una expedició cap a l’in-
terior […]. Mentre anava avançant, s’atreia
algunes ciutats i, altres, les sotmetia.
Quan els cartaginesos, deixats en aquesta
regió sota les ordres d’Hannó, acamparen
enfront d’ell prop d’una ciutat anomenada
Cissa, Gneu els atacà en una batalla campal
i, havent-los vençuts, esdevingué senyor de
totes les riqueses, ja que les tropes cartagi-
neses que havien marxat cap a Itàlia havien
deixat tots els seus bagatges als cartagine-
sos d’aquí.

Polibi, III, 76 

Polibi

Tit Livi també ens parla sobre Empúries en Ab Urbe Condita, exactament en el temps en què hi ha la Segona Guerra Púnica, quan Empúries es posiciona com un fidel aliat de Roma i en el 218 aC, els romans envien un exèrcit que desembarca a Empúries, amb la missió de tallar els subministraments d’Anníbal:

Dum haec in Italia geruntur, Cn. Cornelius
Scipio in Hispaniam cum classe et exercitu
missus, cum ab ostio Rhodani profectus
Pyrenaeosque montes circumuectus Emporias
appulisset classem, exposito ibi exercitu
orsus a Laeetanis omnem oram usque ad
Hiberum flumen partim renouandis
societatibus partim nouis instituendis Romanae
dicionis fecit.

TIT LIVI, AB VRBE CONDITA, LIBER XXI, 60, 1-3

Mentre aquestes coses ocorrien a Itàlia, Cn. Corneli Escipió, enviat a Hispània amb una esquadra i un exèrcit, salpà de les boques de Roine i doblant els monts Pirineus abordà a Empúries. Hi desembarcà l’exèrcit, i començant pels lacetans, sotmeté a Roma tota la costa fins a l’Ebre, de vegades renovant aliances, d’altres establint-les.

Titus Livi, Ab urbe condita, XXI. 60, 1-3.

Titus Livi

Titus Livi també ens descriu Empúries en el temps d’arribada de Cató l’any 195 aC:

Iam tunc Emporiae duo oppida erant muro diuisa.
unum Graeci habebant, a Phocaea, unde et Massilienses,
oriundi, alterum Hispani; sed Graecum oppidum in mare
expositum totum orbem muri minus quadringentos passus
patentem habebat, Hispanis retractior a mari trium milium
passuum in circuitu murus erat. tertium genus Romani coloni
ab diuo Caesare post deuictos Pompei liberos adiecti. nunc in
corpus unum confusi omnes Hispanis prius, postremo et Graecis
in ciuitatem Romanam adscitis. miraretur qui tum cerneret,
aperto mari ab altera parte, ab altera Hispanis tam fera et
bellicosa gente obiectis, quae res eos tutaretur. disciplina erat
custos infirmitatis, quam inter ualidiores optime timor continet.
partem muri uersam in agros egregie munitam habebant, una
tantum in eam regionem porta imposita, cuius adsiduus custos
semper aliquis ex magistratibus erat. nocte pars tertia ciuium in
muris excubabat; neque moris causa tantum aut legis sed quanta si
hostis ad portas esset et seruabant uigilias et circumibant cura.
Hispanum neminem in urbem recipiebant: ne ipsi quidem temere
urbe excedebant. ad mare patebat omnibus exitus. porta ad
Hispanorum oppidum uersa nunquam nisi frequentes, pars tertia
fere cuius proxima nocte uigiliae in muris fuerant, egrediebantur.
causa exeundi haec erat: commercio eorum Hispani imprudentes
maris gaudebant mercarique et ipsi ea quae externa nauibus
inueherentur et agrorum exigere fructus uolebant. huius mutui
usus desiderium ut Hispana urbs Graecis pateret faciebat.

TITI LIVI, AB VRBE CONDITA, LIBER XXXIV, 9

Ja llavors formaven Empúries dues ciutats separades per una muralla. Una l’ocupaven els grecs, oriünds de Focea, com els massaliotes, l’altra els hispans; però la ciutat grega, oberta al mar, tenia un clos de muralla que tot plegat no arribava a tenir quatre-centes passes; el mur dels hispans, més allunyat del mar, tenia un perímetre de tres mil passes. Un tercer poble fou el dels colons romans, que hi foren establerts pel diví Cèsar després de la desfeta dels fills de Pompeu. Actualment tots tres pobles resten units en un de sol, després d’haver estat acceptats a la ciutadania romana, primer els hispans i després els grecs. Qui aleshores hagués vist aquests, hauria restat perplex en observar què els protegia, ja que, d’una banda eren envoltats pel mar obert i de l’altra, pels hispans, un poble ferotge i bel·licós. La salvaguarda de llur feblesa era la disciplina, qualitat mantinguda admirablement, quan existeix la por a veïns més forts. La part de la muralla abocada als conreus, la tenien molt ben fortificada, ja que en aquest sector només hi havien obert una porta, permanentment custodiada per algun magistrat com a sentinella. A la nit, una tercera part dels ciutadans feia guàrdia a les muralles, i no era pas per costum o per complir la llei, sinó que hi feien les guàrdies i hi passaven les rondes amb tanta cura com si l’enemic estigués a les portes. No acollien cap hispà a la ciutat, ni tampoc ells en sortien sense precaució. De banda de mar, la sortida era totalment lliure per a tots. Si no era en bon nombre -aproximadament una tercera part dels que havien fet la guàrdia la nit anterior- no eixien mai per la porta que donava a la ciutat dels hispans. El motiu de la sortida era que als hispans, inexperts en la mar, els feia peça el comerç dels grecs i el mercadeig, i desitjaven allò que aquests importaven amb les seves naus i a més, volien vendre’ls els productes dels seus camps. L’interès d’aquest intercanvi mutu feia que la ciutat hispana estigués oberta als grecs. 

Tit Livi, Ab Urbe Condita Libri, XXXIV, 9

                 (traducció extreta del MAC Empúries)

Aquí també teniu un article del Fil de les Clàssiques on trobem el text de Montserrat VayredaEmpúries-Olímpia 1992.

Publicat dins de General, MAC Catalunya, Rutes literàries, Textos | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 6 comentaris

Ruta mitològica geolocalizada per Barcelona

VidGran

A l’haver geolocalitzats aquests itineraris a través del Google Maps, el que ens permet és poder veure’l a l’ordinador, al mòbil o a la tablet, i això també ens dóna la possibilitat de mirar aquest mapa on siguem a través de qualsevol dispositiu mòbil. L’objectiu és poder anar amb el mòbil o la tablet pel carrer i seguir les diferents rutes, ja que aquest mapa també ensenya els noms dels carrers, el trànsit i també les línies de metro, per poder anar d’un lloc a un altre.

app

Publicat dins de General, Rutes geolocalitzades | Etiquetat com a | 2 comentaris

Itinerari de Déus i Deesses

En aquest itinerari presento un itinerari de déus i deesses que apareixen en les diferents sales i vitrines del MAC. En aquest itinerari, proposo que la recerca de aquests personatges mitològics ho feu vosaltres, i així poder experimentar què és la recerca en un museu, amb l’objectiu de què veieu que un museu pot arribar a tenir moltes coses amagades i que normalment no es veuen. A la llista següent, presento els diferents déus i deesses que he trobat, amb els mites on apareixen. En el mapa que poso a continuació, teniu marcat en negre els llocs on podeu trobar aquets personatges (els números ressaltats en negre són els de les sales on es poden observar les diferents peces que podem relacionar amb els mites grecollatins):

itinerant deus planta baixa

Itinerant déus primera planta

Publicat dins de Déus, General, MAC Catalunya | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Mosaic de Les Tres Gràcies

Actualment, en la sala d’Exposicions Temporals, hi ha exposat el famós Mosaic de Les Tres Gràcies, trobat a Barcelona i una de les millors peces conservades al MAC.

Les Tres Gràcies

Aquest mosaic representa les tres divinitats que formaven part del seguici d’Afrodita, la deessa de l’amor. Simbolitzen la Bellesa (Aglaia), la Fertilitat (Talia) i l’Alegria (Eufròsine). Eren filles de Zeus i d’Eurínome, filla d’Ocèan. Viuen a l’Olimp en companyia de les Muses.  Eren tres joves nues, molt belles i sobretot modestes, així que mai no es representen totalment de cara. Dues miren en una direcció, i la del mig, en direcció oposada. En la majoria d’obres d’art estan dansant i tenen una actitud de donar-se les mans i començar a ballar.

En determinades celebracions, els romans les invocaven i els oferien la primera copa i també presidien els banquets, les danses i totes les activitats i celebracions agradables. Les Gràcies (Gratiae, en llatí) eren les Càrites dels grecs i atorgaven a déus i mortals l’alegria i també l’eloqüència, la llibertat i la saviesa. A més a més, es creia que tenien la capacitat de dotar als homes de la genialitat necessària per convertir-los en artistes eximis.

Mirall del mosaic

(Fotografia extreta de MAC Catalunya)

En la exposició, hi podem veure que a sobre del mosaic hi ha un mirall que reflecteix les tres figures, i així es poden veure dretes en aquest espai virtual. D’aquesta manera, transcendim de la idea d’allò que hi ha de bell en el cos maculí i en el cos femení, per descobrir l’ideal de bellesa en un espai inexistent (la finestra del qual és el mirall).

Hi ha molts artistes que han representat les Tres Gràcies en les seves obres d’art, com per exemple el famós quadre de Rubens. Quines semblances veieu entre el mosaic i aquest  quadre? Coneixeu més obres d’art on es representin les Tres Gràcies i quines semblances hi trobeu  entre aquestes i les anteriors?

Les Tres Gràcies (Rubens)

Publicat dins de Déus, General, MAC Catalunya | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari

Hermes al Parc de la Ciutadella

– Qui és Hermes?

Al parc de la Ciutadella trobem una representació d’Hermes, dempeus sobre un pedestal semi nuu amb el casc alat. Aquesta representació d’Hermes està al Parc de la Ciutadella com a símbol dels negocis i comerç degut a la proximitat del mar d’aquest conjunt de jardins.

Representació d’Hermes

Publicat dins de Déus, Fonts, General, Hermes | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Hèrcules i Hermes

La relació d’Hèracles amb el déu Hermes no anava a limitar-se a la fundació de la ciutat. Així, per exemple, Hermes, acompanyaria Hèracles en el seu descens als inferns per tal de dominar  Cèrber (el gos o gos monstre de tres caps, guardià del Tàrtar, i el qual és associat al drac), ajudant d’Hèracles per tal que aquest aconsegueixi completar els dotze treballs ordenats per Euristeu.

Hermes a la Casa Pich i Pon

És per això que no ha d’estranyar trobar en la construcció de Barcelona, tot un seguit de representacions d’Hermes, tal com veurem en les fotografies adjuntes d’alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat.

Publicat dins de Déus, General, Hèrcules, Hermes | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Cascada del Parc de la Ciutadella

El Parc de la Ciutadella és un parc ubicat a la Ciutat Vella de Barcelona. Té una extensió de 17,42 hectàrees. A més a més dins del mateix parc es troba el Zoo de Barcelona. El parc de la Ciutadella actual ocupa els terrenys de la ciutadella (fortalesa per protegir la ciutat) que va ordenar construir Felip V per dominar Barcelona i Catalunya després de la Guerra de Successió.

1. Cascada monumental
2.Quiosc de música
3. El Mamut
4.Llac artificial
5. Als voluntaris catalans
6. Parlament de Catalunya
7. Desconsol
8. IES Verdaguer
9. Església de la Ciutadella
10. Estàtua eqüestre al General Prim
11. Entrada del parc zoològic
12. La dama del paraigua
13. Umbracle
14. Museu Martorell
15. Hivernacle
16. Castell dels tres dragons

En l’anterior plànol, es pot observar que la cascada és el punt número 1, per tant és troba ubicada el Nord del Parc i l’entrada més propera és pel Passeig de Lluís Companys. La cascada es forma per tot un conjunt arquitectònic, on el mig hi ha un arc triomfal on hi està representat el naixament de Venus, la deessa romana associada amb l’amor i la bellesa. La dea està dempeus i amb els braços alçats. Com representa el naixement de Venus, es troba damunt d’una petxina amb dues nàiades, nimfes filles de Zeus que personifiquen l’aigua de brolladors, salts d’aigua o llacs.

Representació del naixament de Venus

En la mateix conjunt arquitectònic, hi podem veure molt més elements relacionats amb la mitologia grega:
Al costat de les nàiades es troben els Faunes que representen la fecunditat. A l’esquerra es troba el déu Pan (Πάν), déu dels pastors i dels ramats, tocant la siringa, amb una cabra i una vara de pastor; a la dreta, hi ha un faune, cobert amb una pell de lleó i vestit amb fulles de vinya.

Déu Pan

A la part superior del conjunt, hi podem veure la figura de Leda, que era filla del rei d’Etòlia.  Seduïda per Zeus amb forma de cigne, va tenir quatre fills: Hèlena, Càstor, Pòl·lux i Clitemnestra. Leda apareix asseguda amb el cigne al seu costat, en el moment en què es troben, previ a l’amor. Aquesta figura es relaciona amb el conjunt iconogràfic per la presència de l’aigua, en aquest cas el llac on neda el cigne.

Leda juntament amb el Zeus=Cigne

També trobem Dànae, filla del rei d’Argos que va ser fecundada per Zeus en forma de pluja daurada, i d’aquí va néixer Perseu. Es troba nua en el moment previ a la fecundació, acompanyada d’un Cupido.

Dànae

Tant aquesta figura com la de Leda van ser introduïdes per Joan Flotats més tard ja que no tenen relació amb Venus si no amb el conjunt aquàtic.

En el frontó, hi ha altre cop la figura de Venus, dea de la bellesa i l’amor nascuda al mar. Es troba recolzada sobre un peix i l’acompanyen cinc Cupidos amb petxines i cargols de mar.

Venus

A la part més alta de tot el conjunt, es pot observar una quadriga tirada per quatre cavalls amb la figura d’Aurora. Aquesta figura representa el moment en què Aurora (Ἠοῦς) obria les portes del cel perquè Hèlios pogués conduir el seu carro pel cel cada dia. Simbolitza la llum amb la qual il·lumina el món cada matí.

Quadriga amb Aurora

A la base, molt a prop de les escalinates hi trobem la figura de Neptú, déu del mar, dempeus i agafant un trident, atribut principal d’aquest déu. I just davant al lloc contrari trobem Nereida, la seva dona, mig despullada i amb una llança a la mà dreta.

Nereida

Neptú

Els Grius són animals mitològics, meitat lleó i meitat àguila. Es troben en l’estany i fan de sortidors d’aigua que surt de la seva boca. N’hi ha quatre, cadascun d’ells diferenciats i amb peculiaritats pròpies: un té el cap d’àguila mentre que els altres tres el tenen de lleó. I cadascun d’ells té les ales diferents.

Griu

 

Publicat dins de Déus, Fonts, General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Itinerari literari

Aquest itinerari que us presento seguidament, és un itinerari opcional i consisteix en què, a mesura que es va avançant per les sales dels museus que teniu marcades en negre, també pugueu llegir textos que tracten sobre els mites, déus, deesses i monstres que es troben en el museu. El que proposo és que mentre seguiu el recorregut del museu, si trobeu algun dels mites explicats en aquest blog, també llegiu algun dels textos que es troben en els articles, per poder guiar-vos millor en les històries que explico. Si teniu un mòbil intel·ligent a la mà, podeu convertir la vostra visita arqueològica en literària i poder gaudir més així de la visita al MAC (els números ressaltats en negre són els de les sales on es poden observar les diferents peces que podem relacionar amb els mites grecollatins):

Planta Baixa Itinerari Literari

Primera Planta Itinerari Literari

Sala 8
– Textos del Mite de Pandora 

Sala 11
Textos de la Gigantomàquia
– Textos d’Empúries 
– Textos de El mirall del Judici de Paris
– Textos de la Guerra de Troia
– Textos d’Asclepi 

Sala 14
– Textos de la Medusa
– Textos de El sarcòfag del rapte de Prosèrpina

Sala 15
– Textos de Bel·lerofont i la Quimera 

Sala 16
 Textos de Silè

Sala 19
– Textos Príap (en aquest heu de triar els textos que vulgueu i les traduccions d’aquests són en anglès)

Publicat dins de Déus, Fonts, General, Herois, MAC Catalunya, Rutes literàries, Textos | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari