Notícia enviada per Mercè Otero
«Ca l’Erasme s’ha venut». Aquesta notícia ha aixecat la veu d’alarma. Per què? Perquè aquest edifici del carrer del Carme número 106 de Barcelona és una de les poques cases grans del mil set-cents, que queden a la ciutat. Ca l’Erasme va ser residència de l’empresari tèxtil més rellevant del segle XVIII, Erasme de Gònima (1746-1821). L’edifici està protegit com a bé d’interès local; les pintures del seu saló principal, com a bé cultural d’interès nacional. La resta de murals de l’immoble ni estan catalogats ni se sap si han sobreviscut perquè l’edifici fa anys que està dividit i llogat. I la família Janer, descendents d’Erasme de Gònima i propietaris de la casa fins fa poc, mai no ha tingut gaire tirada a obrir les portes.
L’aspecte de la residència és el mateix de sempre: descuidat, amb detalls afegits que no sembla que s’adaptin a la normativa d’immoble protegit; però hi ha un element nou: d’un dels balcons penja el cartell Edifici adquirit per BMB Investment Management, un fons d’inversions immobiliàries. Aquesta venda ha aixecat el neguit i ara els experts lluiten per la conservació in situ de les pintures barroques de la finca del Raval. Tenen constància que en el passat ja es va intentar arrencar algunes d’aquestes pintures, que estan encolades als murs. Són una sèrie de plafons al tremp que narren la història del rei David, amb el qual Gònima emmirallava el seu recorregut vital, de final gloriós però d’orígens humils. De les pintures de ca l’Erasme no es té tan clar qui n’és l’autor, o més aviat autors, ja que la mà dels murs sembla molt diferent de la del sostre –hi llueix un fresc gegantí que invoca la deessa romana Aurora amb el seu carro tirat per dos cavalls–. Hi ha un ball d’artistes possibles: Josep Flaugier, Marià Illa i Antoni Feu.
Carro de l’Aurora de ca l’Erasme, Barcelona
Esperem que les autoritats tinguin cura de la protecció i conservació d’aquest patrimoni cultural barroc.
