Des del segle VIII fins al VI aC, els grecs van fundar ciutats al llarg de la Mediterrània, on principalment ocupaven la zona costanera i les illes. Aquests llocs que ocupaven, no es convertien en colònies sinó que aquesta colonització grega consistia en l’emigració de petits grups de ciutadans que buscaven noves terres per poder instal·lar-se (ja que les terres de Grècia sempre han estat poc fèrtils i escasses) i noves àrees per poder comerciar.
El procés colonial grec esta dividit en dos períodes: el període de colonització de tipus agrari (775 al 675 aC) i el període de colonització d’interessos comercials, sense abandonar els agraris (675 al 550 aC). Ens centrarem en el segon període, concretament a la ciutat d’Emporion (mercat), que actualment és la ciutat d’Empúries.
Empúries és una zona molt important per a les clàssiques ja que va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península ibèrica. Els grecs van colonitzar aquesta zona, construint la famosa ciutat d’Emporion (la colònia grega més ben coneguda i més ben conservada de la península Ibèrica) , ciutat que es dedicava principalment al comerç i on actualment trobem uns grans jaciments arqueològics.
La fundació d’Empúries s’ha d’emmarcar en el context de les onades colonitzadores que van afectar a la Mediterrània occidental i està documentada l’arribada dels grecs cap al 600 aC, de procedència focea. Focea era una ciutat jònica, en què els seus ciutadans es dedicaren a l’explotació del mar al comerç marítim. El primer contacte dels navegants foceus amb el poble indígena d’Empúries es va establir en un punt de fàcil defensa a l’antic illot que van anomenar Paleàpolis i on es van començar a fer els intercanvis comercials. El geògraf grec Estrabó ens ho va testimoniar en el tercer llibre de la seva Geografia (hi trobem les fonts clàssiques d’aquesta fundació, així com algunes característiques d’aquesta ciutat):
ὤικουν δ᾽ οἱ Ἐμπορῖται πρότερον νησίον τι προκείμενον͵
ὃ νῦν καλεῖται παλαιὰ πόλις͵ νῦν δ᾽ οἰκοῦσιν ἐν τῆι ἠπείρωι.
δίπολις δ᾽ ἐστὶ τείχει διωρισμένη͵ πρότερον τῶν Ἰνδικητῶν
τινας προσοίκους ἔχουσα͵ οἳ καίπερ ἰδίαι πολιτευόμενοι
κοινὸν ὅμως περίβολον ἔχειν ἐβούλοντο πρὸς τοὺς Ἕλληνας
ἀσφαλείας χάριν͵ τῶι χρόνωι δ᾽ εἰς ταὐτὸ πολίτευμα συνῆλθον
μικτόν τι ἔκ τε βαρβάρων καὶ Ἑλληνικῶν νομίμων͵ ὅπερ καὶ
ἐπ᾽ ἄλλων πολλῶν συνέβη.
Στράβων, Γεωγραφικά, Βιβλίον γʹ, 4.8
Els emporitans habitaven abans una petita illa
davant la costa que avui s’anomena Paliàpolis,
però avui dia viuen ja en terra. Empòrion és una
ciutat doble que està dividida per una muralla,
abans tenia, com a veïns, alguns indiketes […]
Però amb el temps s’uniren en un sol estat,
compost de lleis bàrbares i gregues, com succeeix
també a altres moltes ciutats.
Estrabó, Geografia, III. 4, 8.
Polibi també ens fa una menció d’Empúries en el seu tercer llibre, en el moment en què Escipió desembarca a Empúries:
κατὰ δὲ τοὺς αὐτοὺς καιροὺς Γνάιος Κορνήλιος
ὁ καταλειφθεὶς ὑπὸτἀδελφοῦ Ποπλίου στρατηγὸς
ἐπὶ τῆς ναυτικῆς δυνάμεως, καθάπερ ἐπάνωπροεῖπον,
ἀναχθεὶς ἀπὸ τῶν τοῦ Ῥοδανοῦ στομάτων παντὶ τῷ
στόλῳπροσέσχε τῆς Ἰβηρίας πρὸς τοὺς κατὰ τὸ καλούμενον
Ἐμπόριον τόπους.ἀρξάμενος δ᾽ ἐντεῦθεν ἀποβάσεις
ἐποιεῖτο καὶ τοὺς μὲν ἀπειθοῦνταςἐπολιόρκει τῶν
τὴν παραλίαν κατοικούντων ἕως Ἴβηρος ποταμοῦ,
τοὺς δὲπροσδεχομένους ἐφιλανθρώπει, τὴν ἐνδεχομένην
ποιούμενος περὶ αὐτῶνπρομήθειαν. ἀσφαλισάμενος
δὲ τοὺς προσκεχωρηκότας τῶν παραθαλαττίων
προῆγεπαντὶ τῷ στρατεύματι, ποιούμενος τὴν πορείαν
εἰς τὴν μεσόγαιον:[…] ἅμα δὲ προϊὼν ἃςμὲν προσήγετο
τὰς δὲ κατεστρέφετο τῶν πόλεων.
τῶν δὲ Καρχηδονίων, οὓς ἔχων ἐπὶ τούτων ἀπελείφθη
τῶν τόπωνἌννων, ἀντιστρατοπεδευσάντων αὐτοῖς
περὶ πόλιν προσαγορευομένηνΚίσσαν, συμβαλὼν
ὁ Γνάιος ἐκ παρατάξεως καὶ νικήσας τῇ μάχῃ πολλῶνμὲν
χρημάτων ἐγένετ᾽ ἐγκρατής, ὡς ἂν ἁπάσης τῆς ἀποσκευῆς
τῶν εἰςἸταλίαν ὁρμησάντων παρὰ τούτοις ἀπολελειμμένης,
πάντας δὲ τοὺς ἐντὸς Ἴβηρος ποταμοῦ συμμάχους ἐποιήσατο
καὶ φίλους,ζωγρίᾳ δὲ τόν τε τῶν Καρχηδονίων στρατηγὸν
Ἄννωνα καὶ τὸν τῶν ἸβήρωνἈνδοβάλην ἔλαβε.
Πολύβιος, III, 76
Gneu Corneli Escipió, nomenat pel seu
germà Publi comandant de les forces
navals […], navegà des de les boques del
Roine, amb tota la flota, cap a Ibèria i atra-
cà en uns indrets vora la localitat d’Empò-
rion. Començant per aquí, va fer un seguit de
desembarcaments i assetjà els habitants de la
costa fins al riu Ebre, que se li resistien; en
canvi, els qui l’acollien, els tractava amb bene-
volència i els protegia tant com podia.
Tan bon punt fortificà les places d’arran de
mar que s’havien passat a ell, avançà amb tot
el seu exèrcit i féu una expedició cap a l’in-
terior […]. Mentre anava avançant, s’atreia
algunes ciutats i, altres, les sotmetia.
Quan els cartaginesos, deixats en aquesta
regió sota les ordres d’Hannó, acamparen
enfront d’ell prop d’una ciutat anomenada
Cissa, Gneu els atacà en una batalla campal
i, havent-los vençuts, esdevingué senyor de
totes les riqueses, ja que les tropes cartagi-
neses que havien marxat cap a Itàlia havien
deixat tots els seus bagatges als cartagine-
sos d’aquí.
Polibi, III, 76
Tit Livi també ens parla sobre Empúries en Ab Urbe Condita, exactament en el temps en què hi ha la Segona Guerra Púnica, quan Empúries es posiciona com un fidel aliat de Roma i en el 218 aC, els romans envien un exèrcit que desembarca a Empúries, amb la missió de tallar els subministraments d’Anníbal:
Dum haec in Italia geruntur, Cn. Cornelius
Scipio in Hispaniam cum classe et exercitu
missus, cum ab ostio Rhodani profectus
Pyrenaeosque montes circumuectus Emporias
appulisset classem, exposito ibi exercitu
orsus a Laeetanis omnem oram usque ad
Hiberum flumen partim renouandis
societatibus partim nouis instituendis Romanae
dicionis fecit.
TIT LIVI, AB VRBE CONDITA, LIBER XXI, 60, 1-3
Mentre aquestes coses ocorrien a Itàlia, Cn. Corneli Escipió, enviat a Hispània amb una esquadra i un exèrcit, salpà de les boques de Roine i doblant els monts Pirineus abordà a Empúries. Hi desembarcà l’exèrcit, i començant pels lacetans, sotmeté a Roma tota la costa fins a l’Ebre, de vegades renovant aliances, d’altres establint-les.
Titus Livi, Ab urbe condita, XXI. 60, 1-3.
Titus Livi també ens descriu Empúries en el temps d’arribada de Cató l’any 195 aC:
Iam tunc Emporiae duo oppida erant muro diuisa.
unum Graeci habebant, a Phocaea, unde et Massilienses,
oriundi, alterum Hispani; sed Graecum oppidum in mare
expositum totum orbem muri minus quadringentos passus
patentem habebat, Hispanis retractior a mari trium milium
passuum in circuitu murus erat. tertium genus Romani coloni
ab diuo Caesare post deuictos Pompei liberos adiecti. nunc in
corpus unum confusi omnes Hispanis prius, postremo et Graecis
in ciuitatem Romanam adscitis. miraretur qui tum cerneret,
aperto mari ab altera parte, ab altera Hispanis tam fera et
bellicosa gente obiectis, quae res eos tutaretur. disciplina erat
custos infirmitatis, quam inter ualidiores optime timor continet.
partem muri uersam in agros egregie munitam habebant, una
tantum in eam regionem porta imposita, cuius adsiduus custos
semper aliquis ex magistratibus erat. nocte pars tertia ciuium in
muris excubabat; neque moris causa tantum aut legis sed quanta si
hostis ad portas esset et seruabant uigilias et circumibant cura.
Hispanum neminem in urbem recipiebant: ne ipsi quidem temere
urbe excedebant. ad mare patebat omnibus exitus. porta ad
Hispanorum oppidum uersa nunquam nisi frequentes, pars tertia
fere cuius proxima nocte uigiliae in muris fuerant, egrediebantur.
causa exeundi haec erat: commercio eorum Hispani imprudentes
maris gaudebant mercarique et ipsi ea quae externa nauibus
inueherentur et agrorum exigere fructus uolebant. huius mutui
usus desiderium ut Hispana urbs Graecis pateret faciebat.
TITI LIVI, AB VRBE CONDITA, LIBER XXXIV, 9
Ja llavors formaven Empúries dues ciutats separades per una muralla. Una l’ocupaven els grecs, oriünds de Focea, com els massaliotes, l’altra els hispans; però la ciutat grega, oberta al mar, tenia un clos de muralla que tot plegat no arribava a tenir quatre-centes passes; el mur dels hispans, més allunyat del mar, tenia un perímetre de tres mil passes. Un tercer poble fou el dels colons romans, que hi foren establerts pel diví Cèsar després de la desfeta dels fills de Pompeu. Actualment tots tres pobles resten units en un de sol, després d’haver estat acceptats a la ciutadania romana, primer els hispans i després els grecs. Qui aleshores hagués vist aquests, hauria restat perplex en observar què els protegia, ja que, d’una banda eren envoltats pel mar obert i de l’altra, pels hispans, un poble ferotge i bel·licós. La salvaguarda de llur feblesa era la disciplina, qualitat mantinguda admirablement, quan existeix la por a veïns més forts. La part de la muralla abocada als conreus, la tenien molt ben fortificada, ja que en aquest sector només hi havien obert una porta, permanentment custodiada per algun magistrat com a sentinella. A la nit, una tercera part dels ciutadans feia guàrdia a les muralles, i no era pas per costum o per complir la llei, sinó que hi feien les guàrdies i hi passaven les rondes amb tanta cura com si l’enemic estigués a les portes. No acollien cap hispà a la ciutat, ni tampoc ells en sortien sense precaució. De banda de mar, la sortida era totalment lliure per a tots. Si no era en bon nombre -aproximadament una tercera part dels que havien fet la guàrdia la nit anterior- no eixien mai per la porta que donava a la ciutat dels hispans. El motiu de la sortida era que als hispans, inexperts en la mar, els feia peça el comerç dels grecs i el mercadeig, i desitjaven allò que aquests importaven amb les seves naus i a més, volien vendre’ls els productes dels seus camps. L’interès d’aquest intercanvi mutu feia que la ciutat hispana estigués oberta als grecs.
Tit Livi, Ab Urbe Condita Libri, XXXIV, 9
(traducció extreta del MAC Empúries)
Aquí també teniu un article del Fil de les Clàssiques on trobem el text de Montserrat Vayreda, Empúries-Olímpia 1992.
Aquí deixo un altre apunt per coneixer més sobre la famosa colònia d’Empòrion: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2014/02/17/emporion-l-atenes-catalana/
Xaipe!
Molt bon article Xènia, doncs ens inclous textos antics tant grecs com el d’Estrabó i el de Polibi dels segles I a.C, quan els colonitzadors procedents de Focea desembarquen a Empúries i més tard fundaran la ciutat d’Empòrion; i de romans com els de Tit Livi quan en temps de la Segona Guerra Púnica, aquesta colònia s’alia amb els romans i és per això que els va ser concedida la ciutadania romana sota un mateix estat jurídic el municipium Emporiae .
Empúries és la colònia grega més ben conservada i gràcies a la seva fundació ens va arribar tota la cultura grecoromana que encara perviu en els nostres dies. Com has dit la seva font econòmica principal va ser el comerç, però van patir una decadència degut a la fundació de ciutats com Tàrraco o Barcino.
Avui en dia les seves ruïnes es conserven molt bé i hi trobem ruïnes dels inicis de la fundació grega com la muralla, l’estatua d’Asclepi (que curiosament els grecs li retien culte), l’àgora, etc. En quant a l’època de la romanització dels grecs d’Empúries trobem la domus, les termes públiques, el fòrum, etc.
Vale!
Xaipe!
Enhorabona per l’article Xènia, a més aportes coses noves dels altres articles que ja s’han fet com els textos que li donen un suport molt gran. Empúries va ser una colònia grega molt important, de fet la primera que va haver-hi a la Península Ibèrica i la que millor es conserva avui en dia. Amb aquesta fundació, pels colons feocis, tant grecs com romans han deixat una gran emprenta a la Península.
El que té d’especial aquesta colònia dedicada al comerç és que primer s’hi van establir els grecs deixant monuments com l’àgora o el temple, i amb l’aliança d’aquesta colònia amb els romans, els grecs que vivien allà es van romanitzar i per tant podem observar monuments com el fòrum, les termes o l’amfiteatre.
Vale!
Xaipe!
La ciutat dʹEmpúries està situada a lʹAlt Empordà, al Golf de Roses. La ciutat dʹEmpúries va ser fundada cap lʹany 580 aC per colons grecs de Focea que procedien de Massàlia allà on van trobar un port natural adequat a les seves rutes comercials marítimes. En un primer moment, la ciutat va ser emplaçada sobre un petit turó .
Aquesta ciutat, anomenada ʺpalaiàpolisʺ (ciutat antiga), va ser ampliada el 500 aC cap al sud i la van anomenar ʺneàpolisʺ (ciutat nova). Tot i que els romans van ampliar el s. I aC la ciutat cap a lʹoest, creant un nou traçat dʹacord amb lʹurbanisme tradicional romà, la ciutat grega va mantenir la distribució originària.
Aquesta consistia en una part sud, on es trobaven els temples més importants de la ciutat, el del déu Serapis i el dʹAsclepi; una part nord on hi havia el port i l’àgora de la ciutat, amb un gran pòrtic i una part central on es trobaven les residències, algunes indústries i el mercat.
L ʹactivitat comercial era lʹactivitat econòmica principal de la ciutat, per això la ciutat s’anomenava “Empòrionʺ que vol dir comerç. Pel que fa als habitants de la ciutat, vivien allà els colons que establien comerç amb els indiquetes, el poble autòcton, i els soldats romans que van establir el campament , que després es convertiria en la ciutat romana.
Xaipete!
Empúries o Emporion pels grecs, va ser fundada l’any 580 a.C per uns colons grecs que de Focea procedents de Massàlia. La van fundar ja que volien establir un port natural per les seves rutes comercials marítimes.
La ciutat se situa a l’Alt Empordà, entre lʹEscala i Sant Pere Pescador, al bell mig del Golf de Roses.
Primerament, la ciutat es va aixecar sobre un turó, i va ser anomenada Paleàpolis, que vol dir ciutat antiga. Després, va ser ampliada el 500 a.C cap al sud i va ser anomenada Neàpolis, que vol dir ciutat nova. A més, els romans, amb la conquesta de Escipió, van ampliar la ciutat el s.I a.C cap a l’oest. La distribució de la ciutat es va mantenir com els grecs l’havien fundat.
Es dividia en una part sud, on es trobaven els temples mé importants, com el del déu Serapis i el d’Asclepi (déu de la medecina); una part nord on hi havia el port, l’àgora i una part central, on es trobaven les residències i el mercat.
La ciutat s’anomena Empòrion, que vol dir “mercat”, ja que la principal activitat comercial era el comerç. Els colons que establien comerç amb els indiquetes, el poble autòcton, i els soldats romans que van establir el campament que es convertiria en la ciutat romana, van ser les bases poblacionals de la ciutat.
Xaipe!
Certament, Empúries va ser una ciutat prou important. Jo mai hi he estat. Tot i així he après que Empúries vol dir mercat. Abans dels grecs hi va haver els ibers. Aquests no coneixen l’escriptura ni la navegació.Vivien de l’agricultura i la ramaderia i vivien en cabanyes. La pintura que coneixien era la rupestre i tenien economia de subsistència. Els grecs, van arribar a la Península, per mar, per colonitzar noves terres degut al creixement demogràfic de Grècia i a la repartició deficient de les terres. Sembla ser que al arribar aquí els grecs de la Focea (ciutat jònica a la costa de Lídia) no van tenir problema per culturitzar als indígenes i construir-hi una ciutat. Amb això, els indígenes van adquirir la cultura, l’urbanisme i la tècnica grega. La ciutat va ser anomenada Paleàpolis i, l’any 500 a.C va ser ampliada i s’anomenà Neàpolis. Van introduïr una moneda primerament sense inscripció i posteriorment amb les inicials EM.
Molt bon apunt Xenia!