En la Sala 11 del MAC Catalunya hi podem veure una cílix de ceràmica àtica de figures negres, trobada a Empúries, on podem contemplar l’escena mitològica de la Gigantomàquia. Aquesta escena representa la lluita de la deessa Atena amb els Gegants.
A l’interior d’aquesta ceràmica, hi podem observar tres figures armades amb escuts, llances i cascs de llarga cimera que estan lluitant entre ells. En la figura del centre, hi ha Atena, i als dos costats dos guerrers, tots en posició de lluitar.
Segons el mite, la Gigantomàquia precedeix a la Titanomàquia, quan Zeus va tancar els Titans en el Tàrtar i la deessa Gea es va enfadar i va engendrar amb Urà els gegants que van atacar els déus i van començar a destruir-ho tot. En això que els déus es van reunir i seguint els consells d’un oracle, van demanar a Heràcles que els ajudés a derrotar els gegants.
En aquesta escena mitològica, Atena va néixer del cap de Zeus ja armada amb la llança, l’escut i el casc. La deessa va ajudar els altres déus, juntament amb l’heroi Hèracles, a derrotar els gegants. Concretament, Atena va matar el gegant Pal·lant, i després va utilitzar la pell del gegant com a escut. I també va matar Encèlad, llançant al cap del gegant l’illa de Sicília.
Neve foret terris securior arduus aether,
adfectasse ferunt regnum caeleste gigantas
altaque congestos struxisse ad sidera montis.
tum pater omnipotens misso perfregit Olympum
fulmine et excussit subiecto Pelion Ossae.
obruta mole sua cum corpora dira iacerent,
perfusam multo natorum sanguine Terram
immaduisse ferunt calidumque animasse cruorem
et, ne nulla suae stirpis monimenta manerent,
in faciem vertisse hominum; sed et illa propago
contemptrix superum saevaeque avidissima caedis
et violenta fuit: scires e sanguine natos.
Ovidius, Metamorphoses, Liber I, 151-162
Y para que no estuviera que las tierras más seguro el arduo éter,
que aspiraron dicen al reino celeste los Gigantes,
y que acumulados levantaron hacia las altas estrellas sus montes.
Entonces el padre omnipotente enviándoles un rayo resquebrajó
el Olimpo y sacudió el Pelión del Osa, a él sometido;
sepultados por la mole suya, al quedar sus cuerpos siniestros yacentes,
regada de la mucha sangre de sus hijos dicen
que la Tierra se impregnó, y que ese caliente crúor alentó,
y para que de su estirpe todo recuerdo no desapareciera,
que a una faz los tornó de hombres. Pero también aquel ramo
despreciador de los altísimos y salvaje y avidísimo de matanza
y violento fue: bien sabrías que de sangre habían nacido.
Ovidi, Metamorfosis, Llibre I, 151-162
Una altra escena que podem trobar sobre Atena en la Gigantomàquia és la representació del Museu Arqueològic d’Istambul:
(fotografia de Sebastià Giralt)
Sabeu què és la Titanomàquia? Coneixeu alguna altre escena de Gigantomàquia representada en escultura, pintura o arquitectura?
Retroenllaç: Itinerari de Déus i Deesses | Itinerant la Barcelona més clàssica
Retroenllaç: Itinerari literari | Itinerant la Barcelona més clàssica
En aquesta escena mitològica, Atena va néixer del cap de Zeus ja armada amb la llança, l’escut i el casc. Concretament, Atena va matar el gegant Pal·lant, i després va utilitzar la pell del gegant com a escut.
Jo creo que és bastant interessant veure una cílix de ceràmica antiga i el dibuix que li representa sembla bastant realista, jo crec que és molt interessant la copa.
Mai havia sentit a parlar d’aquesta història, encara que si em sona la ceràmica de vista. Jo crec que si ara la veies la podria reconèixer amb facilitat.
Aquesta cílix, jo, quan el primer cop la vaig veure, em va recordar al cílix de la pel·lícula de Walt Disney d’Hèracles. A més a més és una pintura, molt figuratiu i interessant a la vegada.
Mai havia sentit a parlar de la Titanomàquia; tot i això, em sembla molt interessant. També em sembla molt interessant com han posat en el cílic aquella escena, ja que nosaltres fem el mateix amb sèries i pel·lícules d’ara.
Tot això em sembla molt interessant, com amb l’art es pot expressar moltes coses.
Mai havia vist aquesta cílix, hi havia una semblant a la pel·lícula d’Hèracles de Disney.
La representació de l’escena la pintura em sembla bastant realista i interessant
No sabia que es deia així aquest cílix, però quan he vist la fotografia m’enrecordat a la pel·lícula de Disney d’Hèracles. Ara quan ho vegi, em serà més fàcil reconèixer aquest cílix. M’ha semblat molt interessant la història.
Aquesta ceràmica no sabia molt bé que era ni com es deia, però m’ha recordat a una ceràmica que sortia a la pel·lícula Hèrcules de Disney. No sé si és exactament la mateixa, però és molt semblant. No coneixia la seva utilitat ni la seva història, però una vegada llegit el text m’ha agradat saber més sobre la cílix.
És molt interessant com a l’antiguitat es pogués fer aquestes ceràmiques amb aquests detalls i dibuixos. Sobretot com representa molt bé a Atena i els guerrers preparats per lluitar contra els titans.
Em sembla molt interessant com amb una simple ceràmica es pot veure als tres deus barallant-se amb els gegants.
Amb l’explicació s’entén bastant, a simple vista i sense saber la història que hi ha darrere no és tan entenedor.