Antecedents de Darwin. Cristina Palliso

Abans de que Darwin pogués explicar d’una manera més clara i lògica l’evolució de les espècies, van existir altres teories que finalment van fracassar.

La primera va ser la teoria creacionista o fixista, la qual explicava de manera religiosa com Déu va crear el món i tot el que hi habitava en ell en tan sols sis dies i que, des de llavors, tant la natura com totes les espècies no havien experimentat cap canvi en les seves característiques. Aquesta teoria es basava en una interpretació literal de la Bíblia. Un dels científics fixistes que cal anomenar és Karl Linné (1707-1778) el qual proposà en el seu llibre Systema Naturae un sistema de classificació natural dels éssers vius.
La teoria va ser acceptada fins que, al segle XIX, les troballes fòssils van fer que es comencessin a qüestionar les idees d’aquesta. Georges Cuvier (1769-1832) va ser qui va donar les primeres explicacions a les preguntes: segons ell, els fòssils que s’havien trobat pertanyien a espècies que s’havien extingit a causa de les grans catàstrofes que va patir la Terra. Més tard però, hi van haver les creacions de nous organismes que van tornar a poblar la Terra.
Aquesta va ser la següent teoria, l’anomenada catastrofisme.

A partir d’aquell mateix segle Jean Baptiste de Monet, cavaller de Lamarck, proposà que totes les espècies tenen la capacitat de canviar mitjançant processos naturals.

La teoria lamarckiana afirmava que l’espècie es veia “obligada” a canviar si així ho feia el medi que els envoltava, o sigui, s’havien d’adaptar a les condicions d’aquell ambient determinat. Aquests canvis es produïen de les formes més simples a les més complexes.

Actualment aquesta teoria és totalment errònia ja que les modificacions que nosaltres fem als òrgans per mitjà de la seva utilització no queda “gravada” a l’ADN, i per tant, és impossible que la podem transmetre hereditàriament.

Finalment apareix la teoria de l’evolució, de Charles Darwin. Els principis bàsics d’aquesta teoria els va extreure del seu viatge a bord del Beagle (el qual va durar cinc anys) i del que va llegir i observar mentre va durar el recorregut.

Les observacions que va poder fer van ser les següents:
Variabilitat: Els individus de cada espècie presenten força diferències entre uns i altres.
Superproducció: Neixen més individus dels que poden sobreviure i llavors apareix la lluita per la supervivència.
Selecció natural: Tal i com diu l’enunciat la natura és qui selecciona els organismes que s’adapten millor a ella.
Heretar: Els caràcters s’hereten de pares a fills per això aquells individus que puguin arribar a l’edat adulta tindran més capacitat per reproduir-se i continuar transmeten els seus caràcters de generació en generació.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de ciències per al món contemporani
http://www.xtec.es/~rgrau/exemples/evolucio.pdf

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/palau/darwin.htm