Crítiques a Darwin. Aina Pubill

Les crítiques a Darwin venen a partir de la publicació de l’Origen de les espècies, que va provocar un gran interès internacional. A causa d’això, hi van haver molts debats dins de la ciència i també dins de la religió, ja que suposava un gran descobriment.

Charles Darwin sempre va estar alerta de totes les reaccions que la seva obra va provocar, però cap al segle XIX i sobretot al XX, es va acceptar definitivament la teoria de la selecció natural.

La teoria de l’evolució també va tenir altres reaccions. En l’àmbit popular hi va haver caricatures publicades a les revistes d’aquells tamps on sortia Darwin amb les característiques d’un primat, com a burla de la seva observació de l’evolució del simi a l’home actual. Encara que Darwin només havia dit que la seva teoria proposava una altra opció sobre l’origen de l’home, el van acusar d’haver dit que l’home venia del mono. Aquest fet el va enfrontar en la comunitat científica i conseqüentment amb Huxley.

Entre les crítiques científiques també trobem l’edat de la Terra. Aquí va ser quan un científic, Lord Kelvin va dir que la Terra era massa jove per a possibilitar una evolució tan llarga com la que proposava Darwin, però aquesta qüestió va ser resolta a favor de Darwin quan es va descobrir la radioactivitat i la seva aplicació a la Terra.

Una altra crítica va ser el gradualisme. Darwin el defensava i els científics li van qüestionar coses com la paleontologia ja que hi havia absència de fòssils i altres van insistir en què hi havia moltes dificultats sobre l’evolució gradual d’òrgans, i només les d’alt grau podrien ser útils.

Així doncs, l’acceptació de la teoria de la selecció natural va requerir molt temps. Molts científics, encara que reconeixien l’evolució, molts d’ells es van resistir a acceptar un canvi tan gran i van continuar defensant altres teories com el Lamarckisme. Uns altres senyalen les parts il·lògiques internes de la teoria. L’origen de les espècies no es va comprometre amb cap teoria de l’herència, sinó que Charles Darwin va defensar l’herència per barreja. Anys més tard, alguns científics com Fleeming Jenkin i Ronald Fisher van senyalar la incompatibilitat entre la selecció natural i la pangènesis, dient que era molt improbable i molt difícil que la transmissió de noves característiques poguessin superar l’efecte conservador de l’herència per barreja, cosa que feia reduir la variació.

Cap a l’any 1930 es van acceptar les bases de l’evolucionisme actual, integrant la teoria de l’evolució per selecció natural, l’herència mendelina, la mutació genètica aleatòria i els models de la genètica de poblacions.