Geocronologia

Erosió

El Pont Vell que creua el riu Aude connectant la ciutat nova amb la vila medieval de Carcassona, al Llenguadoc, va ser construit el 1320, mantenint quasi intacte el seu aspecte original fins a la restauració del 1820.

El 1999 va fer-se l’última intervenció a l’extrem oriental del pont, del costat de la ciutat fortificada, alliberant-lo de construccions annexes i recobrant el seu aspecte magestuós.

Un exemplar de bernat pescaire (Ardea cinerea) descansa sobre una roca al mig del riu Aude contemplant el Pont Vell de Carcassona.

És justament a l’extrem est del pont, sobre els jardins de Pierre Sire, a tocar del carrer Trivalle, i als peus del penúltim arc de pedra, que és possible observar el pas del temps en els blocs de roca que constitueixen l’estructura del pont.

La superfície d’alguns d’aquests blocs, units els uns als altres per mitjà d’argamassa o morter, ha reculat com a conseqüència de l’erosió i el pas del temps. Es tracta de blocs tallats en roca sedimentària siliciclàstica, de mida de gra sorra fina a mitjana i, en alguns casos, microconglomerat (clastes de fins a 10 mm de diàmetre). L’estructura interna de la roca és ben visible, consistent en una laminació encreuada, com és el cas del bloc sorrenc erosionat de la fotografia superior, i una granoclassificació de conglomerat a sorra, com pot observar-se en el detall de la fotografia inferior (en construir el pont, van col·locar el bloc invertit, sense respectar la polaritat estratigràfica).

A quina velocitat s’està erosionant aquesta roca? L’argamassa que uneix els blocs i que sobresurt de la superfície erosionada és la clau per donar resposta a aquesta pregunta. Les juntes d’argamassa es van colocar anivellades amb la superfície dels blocs de roca tallada, tal i com es pot evidenciar en altres parts del pont. En canvi, el bloc de pedra de la fotografia inferior s’ha erosionat fins a deixar un màxim de 6,8 cm de vora d’argamassa. Aquests centímetres són exactament el que ha reculat la superfície del bloc com a conseqüència de l’erosió de la roca des que van posar l’argamassa fins que vaig fer la fotografia, fa tan sols uns dies. La pregunta és, doncs, quan van posar l’argamassa? Considerem tres hipòtesis. La primera, que es tracti de l’argamassa original de quan van construir el pont, ara fa 698 anys. Aquesta hipòtesi sembla ben poc probable, perquè l’argamassa es troba en molt bones condicions, i per molt resistent que l’hagin fabricat, el pas del temps hauria esborrat les línies de raspat del morter per allisar-ne la superfície i que es poden observar a la vora inferior de l’argamassa, a la fotografia següent.

La segona hipòtesi és que l’argamassa s’hagués col·locat durant la important restauració del pont que es va fer el 1820, ara fa 198 anys. Finalment, la tercera hipòtesi és que s’hi afegís durant la intervenció que va afectar justament aquest extrem del pont, ara fa 19 anys.

Sense excloure cap hipòtesi, calculem la velocitat d’erosió d’aquest bloc de roca:

Hipòtesi 1 (698 anys):

6,8 cm ÷ 698 anys = 0,97 cm / 100 anys

Segons aquesta hipòtesi, la velocitat d’erosió és de quasi 1 cm cada 100 anys. Sembla poc, però en termes geològics estem parlant d’una velocitat força elevada. En qualsevol cas, havíem considerat poc probable aquesta primera hipòtesi.

Hipòtesi 2 (198 anys):

6,8 cm ÷ 198 anys = 3,43 cm / 100 anys

Segons aquesta segona hipòtesi, la velocitat d’erosió és de 1 cm cada 29 anys. Imagineu com serà l’aspecte del pont quan els vostres besnets el fotografiïin, si la taxa d’erosió es manté i afecta a tot el pont per igual?

Hipòtesi 3 (19 anys):

6,8 cm ÷ 19 anys = 35,79 cm / 100 anys

Si aquesta tercera hipòtesi fos certa, voldria dir que la velocitat d’erosió del pont és de més d’1 cm cada 3 anys, el que significaria que nosaltres mateixos seriem capaços de percebre clarament el deteriorament del pont comparant dues fotografies que haguéssim fet amb pocs anys de diferència.

Més enllà de quina sigui la resposta correcta (jo em decanto per la segona hipòtesi), aquest exemple ens permet arribar a dues conclusions interessants en geologia:

  1. És possible datar els esdeveniments geològics per mitjà de la comparació amb altres esdeveniments d’edat coneguda que hi estiguin relacionats (en aquest cas, l’any en que es va col·locar l’argamassa). Aquest procés rep el nom de datació relativa.
  2. Tots tenim molt presents processos geològics que succeeixen a gran velocitat. En diem catastròfics, com les erupcions volcàniques, els terratrèmols o les esllavissades. És cert, però, que la majoria de canvis geològics esdevenen al llarg d’un gran període de temps i sovint no som prou conscients que la litosfera canvia constantment davant dels nostres ulls.
Comparteix