Dret a l’habitatge

Regne Animalia

Mamífers > Quiròpters

Coves, fissures a les roques, forats als arbres vells d’escorça mig aixecada… Aquests són els principals refugis naturals de les nombroses espècies de ratpenat que habiten o visiten les nostres terres.

El ratpenat és un mamífer crepuscular de l’ordre dels quiròpters que es caracteritza pels llargs dits de les extremitats anteriors units per una membrana musculosa anomenada patagi i que els proporciona la capacitat de volar (llegiu l’article Salvant ratpenats).

A Catalunya es poden trobar 15 espècies diferents de ratpenat. Els ratpenats de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) i de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum), el de cova (Miniopterus schreibersii), el rater gros (Myotis myotis), i el d’orelles dentades (Myotis emarginatus) són cavernícoles i necessiten refugiar-se a l’interior de coves, de mines abandonades, de túnels o d’antics masos o castells.

Les pipistrel·les comuna (Pipistrellus pipistrellus), nana (Pipistrellus pygmaeus) i de vores blanques (Pipistrellus kuhlii), el ratpenat muntanyenc (Hypsugo savii), els orelluts daurat (Plecotus auritus) i gris (Plecotus austriacus), el nòctul petit (Nyctalus leisleri), la barbastel·la (Barbastella barbastellus), el ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii) i el dels graners (Eptesicus serotinus) són fissurícoles, és a dir, que busquen refugi en esquerdes a les roques, en escletxes als arbres morts o sota l’escorça aixecada d’arbres vells.

Els ratpenats es troben amenaçats per la destrucció dels seus refugis i per la reducció d’aliment disponible. Això és especialment acusat en els ratpenats insectívors fissurícoles com les pipistrel·les. D’una part, l’urbanització massificada, el dessecament de basses d’aigua naturals, els monocultius, la fumigació de jardins i d’explotacions agrícoles amb insecticides químics, la pèrdua de vorals de plantes silvestres amb flor… Tot plegat és responsable d’una reducció dràstica de mosques, de mosquits i d’altres insectes que són l’aliment d’aquestes ratapinyades capaces, cadascuna, de consumir un miler d’insectes al dia. D’altra part, la tala d’arbres grans o l’eliminació de troncs d’arbres morts amb l’excusa de mantenir el bosc net, o la renovació dels plantells en explotacions forestals per a la indústria de la fusta i del paper, redueixen molt significativament la possibilitat que els ratpenats trobin refugi, durant el dia o per a hivernar quan ve el fred, en forats i esquerdes dels arbres vells o morts.

De la mateixa manera que podem transformar els nostres jardins i els nostres camps en espais tòxics i quasi estèrils a base de fumigar-los setmanalment o quinzenalment per a evitar que de tant en tant un mosquit ens prengui la sang o que el pugó xucli la saba dels brots tendres de les nostres plantes, com si la natura fos el més gran dels nostres enemics, també podem intentar comprendre-la i utilitzar-la intel·ligentment com a aliada nostra de manera que el resultat sigui beneficiós per a ambdues parts.

Fent dels ratpenats els nostres socis i amics és possible que gaudim d’un entorn equilibrat i natural sense haver de contaminar-lo amb costosos productes insecticides. La solució és assegurar-nos que els ratpenats voltegin a prop nostre proveint-los dels refugis que actualment escassegen a la natura. Fàcils de construir amb unes fustes i uns cargols, però també a la venda online o en botigues especialitzades, els refugis plans per a ratpenats són la millor manera d’ajudar a aquestes espècies vulnerables. Es tracta de tres fustes amples amb solcs horitzontals unides lateralment per altres dues fustes de manera que queden dos espais estrets però suficients per a que s’hi instal·lin els ratpenats durant el dia.

Per la part superior es fixa una altra fusta a mode de teulada, mentre que la part inferior queda lliure perquè hi accedeixin els quiròpters i caiguin els fems, evitant, així, el manteniment periòdic del refugi. Els ratpenats entren i descansen penjats de les potes posteriors, fixant-se als solcs de les fustes per mitjà de les seves urpes.

Els refugis per a ratpenats s’han d’instal·lar en posició vertical a una alçada d’uns 5 metres en una paret de casa o en un arbre ben gran, a on puguin accedir-hi fàcilment, sense branques ni elements que els destorbin el vol. El millor és fixar-los a una paret orientada al Sud-est o al Sud-oest, protegits del fred i de la humitat de la cara nord i de l’excés de calor a l’estiu de la cara sud de la casa.

Les caixes no són gens cares, i són una bona contribució a la preservació d’aquestes espècies en perill d’extinció. És possible que el primer any, o fins i tot el segon, la caixa romangui buida, però tard o d’hora els ratpenats ocuparan el refugi i mantindran a ratlla els molestos mosquits.