Processos geològics externs
Transport
Si passegem vora el mar, sobre la sorra humida de la platja en un dia assolellat i sense vent, podrem observar la superfície encalmada de l’aigua que, tot i així, tímidament i rítmica, avança i retrocedeix incansable pel suau pendent de sorra.
És la brisa, sempre present, que es forma per les diferències de temperatura entre el mar i terra ferma, i que empeny la superfície marina com si li estigués fent un massatge, produïnt un petit onatge que, ja a la platja, es trenca en aquest avançar i retrocedir continu.
Aquestes petites ones que es formen a la superfície de l’aigua es transmeten en fondària fins a escassos dos pams, a partir dels quals ja no es noten els efectes d’aquestes ondulacions superficials. A la vora del mar, però, en platges molt poc profundes, aquestes petites ones pentinen la sorra del fons, que es troba a pocs centímetres de la superfície, formant, així, unes ondulacions de sorra que ens recorden a les patates xips d’una coneguda marca.
Aquestes ondulacions a la sorra reben el nom de ripples. Els ripples són estructures sinsedimentàries que es formen a les superfícies d’estratificació com a conseqüència dels processos de transport i sedimentació. Poden desenvolupar-se en medi subaeri degut al vent, o en medi subaquàtic degut a corrents unidireccionals (per exemple, en els cursos fluvials) o als corrents bidireccionals de les onades (en platges llacunars i marines).
Les ondulacions es formen perquè el corrent arrossega el sediment gra a gra, generant montículs (els ripples) l’alçada dels quals depèn de la cohesió entre els grans i de l’energia del medi. Cada partícula és arrossegada pendent amunt a sobrevent del ripple fins arribar a la seva cresta, i descendeix tot seguit per gravetat pendent avall del costat de sotavent. D’aquesta manera, els ripples (i a gran escala les dunes) es desplacen horitzontalment gra a gra mentre el corrent sigui actiu i no es trobi cap barrera al davant que li impedeixi siguir la seva trajectòria.
Una disminució de l’energia del medi pot provocar una aturada de la sedimentació que, en termes geològics, impliqui la formació d’una superfície d’estratificació entre dos estrats consecutius. Amb el temps, els processos diagenètics poden transformar el cos sedimentari en una roca sedimentària, i conservar-se intacta l’estructura sedimentària descrita.
És el cas dels ripples conservats a les dues mostres de roca aïllades que apareixen a les anteriors fotografies, procedents dels materials sorrencs de l’Eocè superior de les rodalies del Pla del Masot, a Moià (el Moianès).
Deixa un comentari