Processos geològics
Transport > Fluxos
Les aigües cristal·lines que deixen veure el fons empedrat de la llera del riu en dies assolellats esdevenen marrons i opaques després d’unes fortes pluges, quan l’aigua es canalitza i fa créixer el cabal del riu. El sediment que dies abans es trobava aturat al fons del riu o muntanya amunt a les capçaleres de rius i torrents es posa en moviment amb l’augment de l’energia cinètica de l’aigua que es desplaça pendent avall, i és transportat en suspensió, embrutant de marró les aigües, o com a càrrega de fons, per saltació, rodolament o arrossegament.
El corrent de flux laminar orienta els còdols que no pot desplaçar però que és capaç de moure, situant-los hidrodinàmicament en la posició que exerceixen menor resistència al corrent. Els còdols de formes el·lipsoidals o tabulars tendeixen a disposar-se amb l’eix major paral·lel a la direcció predominant del corrent.
Quan després de les pluges disminueix progressivament l’energia del medi, l’aigua acaba perdent capacitat de transport i el material més fi es diposita sobre els còdols més grans, atrapant-los potser per sempre. L’orientació d’aquests còdols marcarà aleshores la direcció predominant del paleocorrent, com succeeix en aquests conglomerats eocènics dels Cingles de Bertí (Bigues i Riells, el Vallès Oriental).
De la mateixa manera que en un riu els còdols allargats s’orienten paral·lels a la direcció predominant del corrent perquè és justament en aquesta posició que exerceixen menys resistència al corrent, els cristalls minerals que es troben inclosos en un magma en moviment s’orienten preferentment segons el flux magmàtic. Un magma és una mescla heterogènia formada per diferents compostos químics en estat gasós, en estat líquid i en estat sòlid. Quan el magma es refreda a poc a poc a l’interior de la litosfera, la temperatura va assolint una rere l’altra les temperatures de fusió dels minerals que es poden formar d’acord amb la composició química del magma. Els minerals amb temperatura de fusió elevada són els primers que cristal·litzen, mentre que els últims en cristal·litzar són els que tenen la temperatura de fusió més baixa.
Sota unes condicions de pressió determinades es poden formar cristalls de grans dimensions d’algun mineral de temperatura de fusió elevada abans que tot el magma solidifiqui. És el cas dels megacristalls de feldspat alcal·lí presents a la granodiorita que aflora al camí de ronda entre S’Agaró i Sa Conca, a Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà).
Els cristalls de feldspat alcal·lí mostren una orientació preferent que indica, d’una part, que el magma es trobava en moviment quan els cristalls de feldspat ja s’havien format i, de l’altra, mostra la direcció en la que el magma es desplaçava.
Deixa un comentari