Sistema nerviós

Encèfal de xai

Encara que per a alguns lectors pugui semblar quelcom desagradable, el cervell es menja, i hi ha fins i tot qui ho troba tota una exquisidesa. Heu sentit a parlar dels bunyols de cervell? Són tota una delícia! Val a dir que no pretenem parlar aquí de receptes de cuina ni d’hàbits alimentaris, però és un avantatge per a nosaltres que el cervell formi part del que considerem ingredients culinaris, doncs això ens permet que poguem proveir-nos-en fàcilment en una carnisseria o en qualsevol supermercat per fer la pràctica de dissecció de l’encèfal.

L’encèfal de xai ens ve habitualment protegit en petits recipients de plàstic, doncs es tracta d’un òrgan extremadament delicat que es desfà amb facilitat. És per això que hem d’anar amb molt de compte i manipular l’òrgan amb molta delicadesa i, fins i tot, diseccionar-lo parcialment congelat (sense que estigui totalment endurit).

L’encèfal està format per tres òrgans ben definits: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi, el qual connecta, més enllà del crani, amb la medul·la espinal.

El cervell és el més desenvolupat dels tres òrgans de l’encèfal del xai. Està subdividit per la cissura principal en dos hemisferis cerebrals (l’hemisferi dret i l’hemisferi esquerre). La superfície cerebral no és llisa, sinó que es troba replegada formant uns solcs que reben el nom de fenedures i que delimiten estructures sinuoses anomenades circumvolucions.

Aquestes estructures de replegament permeten augmentar la superfície del cervell sense augmentar-ne el seu volum. Això té una gran importància per la raó que veurem més endavant.

Des d’un punt de vista funcional, es reconeixen diversos lòbuls cerebrals (frontals, parietals, temporals i occipitals), però no així des d’un punt de vista anatòmic. En el cervell resideixen les principals funcions de l’activitat voluntària, el processament de la informació proporcionada pels òrgans dels sentits, la intel·ligència i la memòria.

El cerebel se situa en posició posterior, sota el cervell, i presenta la superfície igualment replegada. La funció d’aquest òrgan és regular les activitats musculars i coordinar els moviments voluntaris.

El bulb raquidi es troba sota el cerebel i destaca pel seu color superficial, que és blanquinós, a diferència del cervell i del cerebel, que són de color més aviat rosat o grisenc. Controla les funcions automàtiques del cos i del funcionament dels òrgans interns (respiració, freqüència cardíaca, etc.).

Per tal d’observar la secció anteroposterior de l’encèfal és necessari dividir amb el bisturí els dos hemisferis cerebrals per la cissura principal i estendre el tall cap a la part posterior afectant la meitat central del cerebel i del bulb raquidi. És necessari utilitzar un bisturí de tall fi i disseccionar els òrgans amb molta cura amb l’objectiu de no malmetre els teixits. Una vegada s’ha procedit a la divisió, un costat es deixa reposar amb la zona de tall cap a la safata de dissecció i l’altre costat encefàlic a l’inrevés. D’aquesta manera és possible observar amb detall tant la secció interna com la superfície externa de l’encèfal.

La secció de l’encèfal permet observar les seves estructures internes. El cervell es veu seccionat únicament a la seva part inferior, doncs la cissura principal s’enfonsa fins ben abaix. La secció revela el cos callós, una estructura de color blanc que connecta des d’un punt de vista físic i funcional els dos hemisferis. A diferència del cervell, la divisió dels dos costats de l’encèfal, dret i esquerre, revela la secció total del bulb raquidi, del cerebel i de la porció superior de la medul·la espinal. El que més destaca d’aquesta secció és l’aspecte arborescent del cerebel.

Els replecs interns de la superfície del cerebel proporcionen aquest aspecte d’arbre a la secció d’aquest òrgan, clarament visible gràcies a que la meitat superficial del cerebel és de color gris – rosat (el que anomenem matèria grisa), mentre que la meitat interna és de color blanc (matèria blanca).

La secció transversal d’un hemisferi cerebral permet revelar, de la mateixa manera que en el cas del cerebel, aquests replecs de la superfície de l’òrgan, amb la matèria grisa a la part perifèrica i la matèria blanca a la part interna.

La matèria grisa es correspon amb els somes de les neurones, que són la part central de les cèl·lules nervioses, a on es troba el nucli cel·lular. És doncs en aquesta matèria grisa a on es concentren les principals funcions neuronals i, per tant, a on es desenvolupen els processos d’intel·ligència, memòria, coordinació, etc. (és per això que quan es diu col·loquialment que algú té molta matèria grisa es refereix a que aquest algú demostra ser especialment intel·ligent). Els replecs de la superfície cerebral que formen les fenedures i les circumvolucions permeten augmentar considerablement la superfície de matèria grisa per a un determinat volum, el de la cavitat cranial.

Comparteix