Processos geològics externs

Processos de meteorització > Meteorització física

Gelifracció

Tots ens adonem de la força que pot tenir l’aigua quan veiem als telenotícies les conseqüències de grans aiguats o de desbordaments de rius i d’embassaments que provoquen inundacions. Quan l’aigua baixa de cop i ho fa en grans quantitats pot arrossegar cases i arrasar poblacions senceres.

Potser no ens és tan evident la capacitat de transformació de l’aigua quan aquesta no es troba en grans quantitats. Només una mica d’aigua, en unes determinades condicions de temperatura, pot ser suficient per trencar roques com si amb una destral esqueixéssim un tronc de pi per fer llenya per a la llar de foc.

Tan si és perquè plou, com si és per la humitat ambiental, sovint la superfície de les roques queda ben mullada, i aquesta mica d’aigua es cola per qualsevol petita esquerda o irregularitat de la roca.

Si la temperatura a la nit descendeix per sota dels zero graus, l’aigua que es troba ocupant part d’aquestes petites esquerdes es gela, i com que l’aigua sòlida (el gel) ocupa més volum que l’aigua líquida, en formar-se els cristalls de gel es produeix una intensa pressió sobre les parets internes de la petita esquerda eixamplant-la cada vegada més. Aquest procés, repetit cada nit d’hivern, acaba trencant totalment la roca en lleixes. Aquest procés s’anomena gelifracció, és a dir, fragmentació de la roca com a conseqüència del gel.

A la fotografia següent es pot observar el resultat de la gelifracció en una gran roca situada a la Mola, al punt més elevat del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a 1102 m d’altitud, al Vallès Occidental.

A partir d’alguna petita esquerda o irregularitat inicials a la superfície de la roca, l’aigua va anar penetrant i, al gelar-se, obrint cada vegada més la roca fins a trencar-la totalment. Al fons s’observa una altra roca que ha patit el mateix procés de meteorització física. Cal observar que, a diferència dels processos d’erosió, la meteorització contribueix a la disgregació de la roca sense que necessàriament s’hagi produït un desplaçament de les parts.