Granotes i gripaus

Regne Animalia

Vertebrats > Amfibis > Anurs

Hyla meridionalis i Bufo bufo

Els amfibis són tetràpodes primitius caracteritzats per una pell humida, sense escates, i amb moltes glàndules, algunes de les quals poden ser verinoses. Totes les espècies tenen una vida més o menys relacionada amb l’aigua, i tot i que algunes d’elles passen bona part de la seva vida fora de l’aigua, tots els amfibis es reprodueixen i posen els ous dins l’aigua, on les larves es desenvoluparan fins que siguin adultes.

Els amfibis es classifiquen en 3 ordres diferents: els urodels (salamandres i tritons), els anurs (granotes i gripaus) i les cecílies (estranys amfibis sense extremitats, amb aspecte de cuc). Tots ells es troben en clara regressió al nostre país com a conseqüència de la destrucció dels seus hàbitats naturals i de la contaminació de les aigües. És per això que cal protegir-los i, si alguna vegada ens trobem un exemplar al camp, fotografiem-lo, contemplem la seva bellesa i deixem que continuï tranquil·lament el seu camí.

Els anurs es caracteritzen perquè els adults no presenten cua. El cos està dividit en cap i tronc, i estan adaptats al salt, amb les extremitats posteriors molt més llargues que les anteriors. Dins de l’ordre dels anurs trobem les granotes i els gripaus.

Les granotes tenen una pell llisa i delicada. És per això que cal evitar agafar-les amb la mà o, si més no, deixar que elles mateixes pugin sobre la nostra pell humida. Així no les farem mal.

A la fotografia podem contemplar un exemplar de reineta (Hyla meridionalis), una petita granota arborícola que viu enfilada a la vegetació a prop d’estanys o petites basses, en ambients humits. La fotografia es va realitzar a Arbúcies, al Montseny:

La reineta es caracteritza per una línia negra als costats que recorre des del nas fins a la base de l’extremitat superior per sobre del timpà.

Les extremitats posteriors són molt més llargues i fortes que les del davant, el que permet a la reineta fer salts molt importants per a les seves petites dimensions (el cos fa entre 5 i 6 cm de longitud sense comptar les potes).

Els gripaus tenen una pell molt més gruixuda que les granotes i de superfície berrugosa. A la fotografia següent podem observar un exemplar de gripau comú (Bufo bufo) trobat en una zona humida de pinedes a prop de Sant Quirze de Besora (Osona):

El gripau comú es caracteritza per una coloració marronosa i per tenir els ulls taronges, amb els iris negres horitzontal. Les femelles tenen franges irregulars clares, així que l’exemplar de la fotografia és una femella.

Els contes de fades diuen que si es dona un petó a un gripau potser es converteix en un príncep blau, però no és una bona idea provar-ho. Darrera dels ulls, sobre el llom, tenen a cada costat una gran glàndula paròtida allargada que conté una substància blanquinosa verinosa que ens irritaria la boca si entrés en contacte amb la nostra mucosa.

La substància verinosa és un sistema de defensa contra guineus i altres depredadors. Si volguessin menjar-se el gripau trobarien que la mossegada és desagradable de gust i irritant.

En realitat són animals inofensius, sempre i quan la nostra intenció no sigui menjar-nos-els i, en canvi, són beneficiosos i grans aliats nostres, doncs ens ajuden a contenir les plagues d’insectes dels quals s’alimenten.