Processos geològics externs

Processos diagenètics > roques sedimentàries siliciclàstiques

Conglomerats

Les roques sedimentàries siliciclàstiques tenen el seu origen en roques preexistents: la roca exposada als agents meteorològics s’afebleix texturalment i, finalment per erosió, perd la cohesió de les partícules minerals que la constitueixen, esdevenint un sediment. Aquest sediment pot patir un transport més o menys efectiu i, finalment, s’acumula formant un dipòsit sedimentari que, per mitjà de la diagènesi, acaba transformant-se en una roca detrítica. La majoria de roques detrítiques són riques en minerals del grup dels silicats, especialment el quars, doncs la seva resistència a l’erosió durant el transport és superior a la dels minerals d’altres grups, que es desfan ràpidament. És per això que genèricament les roques detrítiques es coneixen amb el nom de roques siliciclàstiques (claste = fragment).

Els conglomerats són roques siliciclàstiques caracteritzades per estar formades per clastes de mida grava (mida superior a 2 mm de diàmetre). Aquests clastes són fragments de la roca original erosionada que han perdurat al procés d’erosió durant el transport de sediment des de l’àrea font fins a la conca de sedimentació.

Les fotografies mostren el conglomerat basal del Buntsandstein (Triàsic Inferior) a les immediacions de l’ermita de Bruguers (Gavà, el Baix Llobregat). Es tracta d’un conglomerat heterogeni des del punt de vista textural format per còdols de quars blanc (s’anomena còdol al gra de mida grava amb un diàmetre entre 2 i 64 mm). Els colors grisos i negres són fongs i líquens que han crescut a la superfície de la roca.

Els còdols són irregulars en quant a la seva forma: alguns presenten una elevada esfericitat mentre que d’altres són de forma poc o gens esfèrica. L’erosió durant el transport tendeix a donar forma esfèrica als fragments de roca, però aquesta forma també pot produir-se durant la meteorització i l’erosió de la roca original. En canvi, tots els còdols són de superfície perfectament arrodonida. No s’ha de confondre esfericitat amb arrodoniment. Mentre el primer es refereix a la forma del claste, l’arrodoniment es refereix al grau de poliment de la superfície del gra. En aquest cas, l’elevat grau d’arrodoniment és produït sense dubtes pel poliment del claste durant el transport.

En la fotografia de detall s’observa que entre els còdols hi ha present un sediment de mida sorra (entre 1/16 i 2 mm de diàmetre).  La fracció petita de sediment rep el nom de matriu, mentre que el conjunt de grans de mida còdol rep el nom d’esquelet.

Els grans que formen el sediment (tant els de mida còdol com els de mida sorra) es troben units per un ciment ric en ferro, que és el que dona l’aspecte vermellós a la roca.

Comparteix