CONCLUSIONS DE INTERVENCIÓ

1. Al centre es treballa la identificació de les lletres-fonemes i l’inici a la lectoescriptura a infantil a partir del mètode global iniciant-lo amb els noms dels alumnes i del treball per projectes que van fent durant el curs. Es fa un recull del nivell d’aprenentatge dels alumnes en aquest àmbit amb les proves d’A. Teberosky a finals de P4 i a finals de P5 (lectura i escriptura de paraules de vàries síl·labes i d’una frase). Amb aquesta prova es concreta en quin nivell es troba l’alumne (presil·làbic, sil·làbic, alfabètic).

Hi ha diverses qüestions importants en aquest punt que el centre ha de revisar:

• No hi ha una correspondència lògica entre l’instrument d’avaluació que s’utilitza i la metodologia de treball de l’escola. Si l’objectiu d’una prova estandarditzada és poder saber què saben els alumnes, ha de ser en relació al què i al com s’ha treballat a les aules.
• El nivell en el que es troben els alumnes en l’aprenentatge de la lectoescriptura normalment la mateixa mestra el coneix a partir de les activitats realitzades habitualment a l’aula. En canvi, el procés que realitza cada alumne per arribar a llegir i escriure és més complex i calen eines de mesura enfocades a analitzar aquest aspecte; ja que el mètode de treball habitual ja és global i ens dona unes dades similars a les de les proves.
• Cal escollir els instruments d’avaluació ( com podria ser la prova elaborada en aquesta intervenció ) amb l’objectiu de saber COM ESTÀ APRENENT CADA ALUMNE i no només el nivell d’aprenentatge lectoescriptor en el que es troba.
• En els alumnes amb dificultats com ara un alumne que té dificultats d’aprenentatge com la dislèxia, anirà interioritzant les paraules escrites com si fossin un dibuix, enlloc d’interpretar realment el què hi ha escrit i descodificar-ho. En aquests casos, els alumnes estan fent un sobreesforç molt gran, i per tant, això els genera angoixa. És important detectar-ho el més aviat possible.

2. Per aquests motius he elaborat una prova per a complementar les dades sobre els alumnes en els qui detectem dificultats, ja siguin lleus o importants en lectoescriptura, per a saber què coneix i que no sobre l’alfabet, sobretot pel que fa a la correspondència so-grafia de cada lletra, aspecte clau per a poder interpretar les lletres i poder-les escriure. Així hem pogut detectar les dificultats d’alguns alumnes que no reben suport d’educació especial i en canvi, sí mostren dificultats de diferent graus en lectoescriptura.

3. El moment adequat per a poder especificar quin és el grau de coneixement en consciència fonològica dels alumnes seria en el 3r trimestre de P4 per a l’evocació ràpida de paraules i les lletres i fonemes més senzills. En el 2n trimestre de P5, caldria veure de nou com han evolucionat aquests aspectes per valorar quines actuacions serien necessàries en els casos en els que es detectessin dificultats.

4. Els motius sobre el perquè alguns alumnes presenten dificultats en l’aprenentatge en lectoescriptura és el punt sobre el que hem tingut màxim debat.

El coeficient intel·lectual i el grau de maduresa són aspectes sobre els que discrepàvem si influïen més o menys intensament en l’evolució d’aquest aspecte. Un alumne amb un QI que indiqui retard mental lleu, pot aprendre la mecànica de la lectoescriptura sense dificultat i a un ritme d’evolució independent i a través d’un mètode analític. Les síl·labes les interioritzarà automatitzant la lectura i no per deducció, sinó per entrenament. La comprensió lectora serà assolida sempre que es realitzi de forma directa, sense inferències.

Un nen amb dislèxia pot tenir un QI alt i en canvi tenir dificultats per llegir i escriure. Així doncs, potser ens cal un acompanyament més precís en aquest àmbit, que permeti guiar amb més cura a tots els infants; ja que les dificultats són per motius que ens caldrà trobar a partir d’una anàlisi més acurada.

5. Els signes d’alerta que hem de tenir en compte en els casos de possible dislèxia ( trastorn específic de la lectura ), són detectats en alteracions en el llenguatge oral:

1. Dificultat en evocar paraules ràpidament.
2. Dificultat en seqüències verbals automàtiques ( ex: dies de la setmana, mesos…).
3. Estructuració pobre del discurs oral.
4. Expressar i identificar paraules llargues.
5. Memòria fonològica.
6. “Etiquetatge verbal” per trobar la paraula exacte al moment.
7. Consciència fonològica.
8. Altres possibles problemes associats: TDAH i TEA

Alumnes de risc també ho són aquells que tenen dificultats de logopèdia.

Més endavant:

• Problemes en lectura mecànica.
• Bona evolució en el llenguatge oral i dificultats persistents en el llenguatge escrit (a diferència d’un Trastorn Del Llenguatge.

6. A les aules de P5 hem iniciat uns jocs de taula sobre consciència fonològica en base al mètode E. Garriga, que ens han permès veure els aspectes desitjats en la intervenció, acomplint-se els objectius en la majoria de les activitats. La senzillesa dels jocs i el fet que hagin estat atractius ha estat important per al bon funcionament. És important que a totes les aules es tingui a l’abast jocs no només de raonament, estratègia i d’altres sinó també per a desenvolupar destreses en la llengua.

7. En relació al mètode d’E. Garriga, en l’àrea de música també hem pogut concretar jocs auditius i cançons sobre els blocs de treball establerts en la intervenció que podrem establir com a activitats a P5 que acompanyin el desenvolupament de consciència fonològica dels infants.

8. El factor temps ha dificultat en alguns moments la continuïtat de les activitats plantejades i reunions i ha calgut allargar el calendari de la intervenció més del previst. Tot i això, hem pogut finalitzar els mínims acordats i que ens seran d’utilitat.

9. L’evolució i la bona resolució de la intervenció ha pogut ser gràcies a la cooperació i consens de l’equip de treball dels professionals: les mestres tutores, la mestra d’educació especial i jo mateixa com a psicopedagoga; així com al meva tutora. Amb esperit crític, implicació i intenció de millora, l’equip hem aconseguit els objectius que cercàvem. Seguir els consells de les tutores en l’experiència amb cada grup i el que els alumnes saben i amb el que se senten més segurs i gaudeixen més, m’ha ajudat enormement. Així com l’assessorament de la meva tutora pel que fa al disseny definitiu que he fet de la prova i la tria en les proves estandarditzades que poden ser d’utilitat en el proper curs als alumnes que són de risc.

10. Tal i com exposo en l’apartat d’anàlisi dels resultats, cal un pla estratègic en l’aprenentatge de la lectoescriptura en el centre, començant per establir acords especialment en l’etapa d’infantil, amb tots els professionals implicats i en el que es desenvolupi com i amb quins recursos desenvolupar la consciència fonològica en aquesta etapa educativa; així com el seguiment i coneixement que es té dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge.

En les darreres sessions de la intervenció he fet la prova als alumnes als qui s’ha fet el seguiment inicial sobre consciència fonològica, a més d’altres alumnes que les tutores han comentat sobre els qui tenien algun dubte. Aquests són els resultats de cada alumne.

VALORACIÓ DELS ALUMNES PER DETECTAR POSSIBLES CASOS DE RISC

Les darreres reunions amb les tutores, hem fet una valoració sobre la intervenció abans d’analitzar el resultat dels alumnes. Sobre els jocs, els hi ha semblat interessant i de gran utilitat les rimes i les “frases boges”, amb els que han fet també activitats escrites. La dinàmica dels encadenats els hi ha costat més. També han trobat que ha faltat temps per acabar de gaudir i desenvolupar els jocs amb més constància.

Durant la intervenció, les tres mestres tutores de P3, inicien una proposta sobre lectoescriptura a les famílies. Es tracta d’explicar a les famílies les activitats que es realitzen al centre per iniciar-los en la lectoescriptura, a través dels noms dels nens/es de les classes. Les activitats que proposen estan concretades i organitzades segons el mètode E. Garriga sobre el que desenvolupem la intervenció a P5. La intervenció que estem duent a terme a P5 ha motivat aquesta proposta, tal i com m’ha explicat una de les tutores, coneixedora del mètode E. Garriga i mestra també anteriorment d’educació especial al mateix centre.

El text que han entregat a les famílies és el següent:

P3-SUGGERIMENTS lestoescritura sant jordi 2018

Per tal d’avaluar els casos dels alumnes que han presentat dificultats durant la intervenció, elaborem una avaluació adaptada a la forma de treballar més global del centre i de les aules de P5, que ens permeti conèixer quins són els fonemes i lletres que coneixen o no aquests alumnes i alhora si tenen dificultat en evocar vocabulari ja aprés a P5.

La prova és la següent:

 VALORACIÓ DELS ALUMNES PER DETECTAR POSSIBLES CASOS DE RISC.

ALUMNE:

1-  EVOCACIÓ RÀPIDA DE PARAULES, a partir de targes d’imatges d’objectes quotidians.

Material: algunes de les targes d’imatges “Capses de vocabulari amb lletra de pal”, Vicens Vives, Educació Infantil. 3-4 anys.

Objectiu: Conèixer si l’alumne té capacitat per evocar paraules de vocabulari proper.

• Els alumnes han de poder dir totes les paraules, al ritme normal de la parla, ja sigui en català o en castellà, sense aturar-se ni haver de rumiar estona.
• En un inici se’ls demana que sinó en saben alguna no cal que la diguin.

2. IDENTIFICACIÓ DE FONEMES INICIALS

Objectiu: Saber quins fonemes coneix l’alumne (sense referents visuals) i en relació a la posició inicial en una paraula.

• Els alumnes han de poder identificar la majoria de fonemes inicials de les paraules dictades per la mestra.
• Si té dificultat, cal insistir repetint la paraula a poc a poc i destacant el primer fonema.

3. RECONÈIXER LES LLETRES DE L’ALFABET.

Materials: adaptació per a l’escola de les proves PACBAL, P5 1r TRIMESTRE, PRINCIPI ALFABÈTIC, lletres majúscules.

 Objectiu: Saber quines lletres coneix l’alumne amb la identificació de la grafia de cadascuna.

• Els alumnes han llegir les lletres i dir quines són, com a fonema o com a grafia.
• En un inici se’ls demana que sinó en saben alguna no cal que la diguin.

C E N U B M R S I

N L D R F O A F E T

G A U P A B C E G D

T V S I Z O P J I Ç

X NY LL Q L D F T G V

NY Z Q O LL P J T B X

FONEMES QUE CONFON:

FONEMES QUE DESCONEIX:

4. SEGMENTACIÓ FONÈMICA.

Materials: adaptació per a l’escola de les proves PACBAL, P5 – SEGMENTACIÓ FONÈMICA – algunes paraules del 1r i 2n TRIMESTRE.  

Objectiu: Saber si té capacitat d’identificar els fonemes d’una paraula pel que fa a la segmentació, la relació so-grafia i l’ordre en el que els resol de forma oral.

• Els alumnes han dir els fonemes que formen una paraula que diu la mestra.
• Per començar li donem un exemple amb la paraula SOL.

EX: SOL – s/o/l

INDICADORS D’AVALUACIÓ I VALORACIÓ

• Grau de millora en els resultats obtinguts, han de poder detectar. 
• Evolució en lectoescriptura dels alumnes després de l’entrenament.
• Dificultats en casos concrets.
• Possibles millores en la pràctica docent en forma de recursos, activitats, coneixements.