GRAU DE DESENVOLUPAMENT DELS ALUMNES DE P5

Les mestres d’educació especial em faciliten els resultats de les proves de lectoescriptura realitzades a finals de curs de P4 dels alumnes que ara cursen P5. Aquests són els resultats:

Resultat dels subjectes de la intervenció-proves Teberosky – P4

Els resultats són els següents

CARACTERÍSTIQUES DELS ALUMNES D’AQUESTS GRUPS DE P5

P5A: És un grup format per 27 alumnes, amb 15 nens i 12 nenes. Hi ha un alumne amb TEA  que rep suport d’una vetlladora en algunes sessions, i una alumna nouvinguda d’aquest curs de Grècia que també presenta un informe amb possible cas de TEA, però més lleu que l’altre alumne. És un grup forca inquiet, que necessita activitats dinàmiques i alhora ordre i calma per treballar. En aquest grup estan derivats a DAPSI dos nens per motius de dificultats en la parla.

P5B. És un grup de 27 alumnes, amb 14 nenes i 13 nens. És un grup tranquil, encara que insegur i amb algun conflicte en les relacions entre ells, ja que hi ha certa competitivitat. En aquest grup hi ha un petit grup de 3 nens i 2 nenes que van al grup de parla amb la mestra d’EE un cop per setmana. Alhora, alguns d’ells reben suports externs a través del CRECIL i del DAPSI per problemes de parla. Un altre nen, en M. té problemes de visió que ha comenat a millorar portant ulleres, però que cal tenir en compte.

L’entorn i les famílies acompanyen forca positivament l’interès en els aprenentatge, ja que són famílies en general amb un nivell socioeconòmic i cultural mitjà, a excepció d’algun cas.

INDICADORS D’AVALUACIÓ I VALORACIÓ

• Anàlisi documental sobre les informacions recollides a partir del sondeig i classificació, lectura profunda i primer anàlisi i síntesi en relació a: investigació, dades dels alumnes (resultats en proves estandarditzades del centre), treball al centre i a les aules de P5 en lectoescriptura.

Analitzant la informació recollida en la Fase 1, per a elaborar el disseny de les activitats de la intervenció i la recollida d’informació, és necessari tenir present els següents aspectes en relació a la consciència fonològica a les aules de P5:

• Punts forts: vinculada a vocabulari proper als infants, amb la motivació lectora molt present; a partir del projectes, els nens integren vocabulari i automatismes necessaris per fixar patrons.
• Punts febles: definició del concepte de consciència fonològica i de com treballar-la de forma de manera més conscient (a partir de paraules, síl·labes i lletres) ; referents visuals més clars i evidents a l’aula; organització dels recursos relacionats amb la lectoescriptura com ara, els jocs d’aula.

Alhora, tenint en compte els alumnes i les característiques de l’escola així com de la metodologia del centre, les activitats han de respectar i tenir present el següent:

• La majoria dels alumnes de P5A, quan eren a P4, ja es trobaven en un nivell presil·làbic i a P5B en un nivell sil·àbic de lectoescriptura segons les proves Teberosky. 1/3 de cada grup es trobava en un nivell sil·làbic-alfabètic. Les proves, van ser passades per la mateixa tutora a excepció dels alumnes d’educació especial, que ho va fer l’especialista, això pot comportar que els resultat no fossin suficientment objectius.
• Les dificultats expressives i de vocabulari limitat de dos alumnes TEA de P5B, 4 alumnes amb dificultat en la parla i 1 alumne amb certa dificultat en la visió.
• Han de ser jocs que els alumnes puguin jugar autònomament i d’altres dirigits; en tots els casos de fàcil registre pels professionals per a poder fer un seguiment.
• Jocs variats i breus, per a què els alumnes del grup més inquiet s’involucrin amb facilitat.
• Procurar que el vocabulari utilitzat estigui vinculat als materials que hi ha a l’aula i als projectes que habitualment es treballen a P5: l’artista Antòni Tàpies, les estacions, festes populars, etc.

• Grau de consens amb l’equip de professionals.

En la següent fase exposo l’anàlisi de les dades bibliogràfiques, de les mestres i dels alumnes recollides en aquesta primera fase.

Per dissenyar i desenvolupar aquesta intervenció calen bons coneixements previs en els dos aspectes clau: el desenvolupament dels infants en aquestes edats i els processos d’ensenyament i aprenentatge en la lectoescriptura, especialment, en consciència fonològica.

• Solé i A. Teberosky[1] fan referencia a dos mètodes que posen les bases pel que fa l’alfabetització inicial i l’ensenyament des de la perspectiva conductista que defensa el mètode sintètic (síntesi d’unitats menors com lletres i síl·labes, fins arribar a composar el significat) i el mètode analític (parteix d’unitats significatives per analitzar els components). La intervenció es dissenya des de la perspectiva constructivista amb la que es posa en comú la necessitat dels dos models en l’ensenyament; en harmonia amb la metodologia del centre, el treball per projectes.
• Garriga Ferriol (2002-2003), en la seva llicència d’estudis destaca els aspectes sobre els que es construeix l’aprenentatge lector: la socialització, la consciència i la comprensió de l’estructura i funcions de l’escriptura; així com la consciència fonològica com aspecte essencial a treballar per a aprendre a assolir competència lectora: “Molts nens presenten dificultats a l’hora de descobrir les convencions del principi alfabètic de forma “natural”, sense un suport instruccional directe. Si tenim en compte això i que, per una banda, les investigacions senyalen que les diferències individuals en consciència fonològica són més predictives del grau d’èxit al començament de la lectura que qualsevol altre habilitat cognitiva o de llenguatge, i, per l’altra, que amb un suport instruccional adequat es pot millorar la consciència fonològica dels infants i, per tant, de les seves condicions d’aprenentatge per a la lectura i escriptura…”

“Adquirir consciència fonològica actualment suposa adquirir dos tipus de coneixements sobre el llenguatge. El primer, implica aprendre que les paraules es poden dividir en segments més petits que les síl·labes. El segon, implica aprendre sobre els mateixos fonemes individuals…Quan el nen adquireix més i més coneixements conscients sobre els trets distintius dels fonemes (com “sonen” dintre de les paraules o com se “senten” quan són pronunciats) és més capaç de identificar-los aïlladament i saber la posició que ocupen dins de la paraula.

També ofereix propostes i recursos per a l’aula[2].

• Altres, com el Mètode de Montserrat Estil·les[3] que defineix i dona pautes de treball en reeducacions amb infants i joves amb dislèxia. Aquest mètode es basa en l’aplicació d’una adaptació del Programa Orton-Gillingham, que dona origen a un nou i diferent reaprenentatge de la lectura a partir d’un enfoc fonètic i multisensorial (vista, tacte, oïda i motricitat). Sota aquesta idea desenvoluparem els jocs a les aules.

Caldrà tenir en compte factors com ara el temps, que potser un obstacle tenint en compte que es volen recollir força dades en un període curt de temps. Per tant, la planificació és clau.

[1] Coll C.; Palacios J.; Marchesi A. (2002). Desarrollo psicológico y educación. 2. Psicología de la educación escolar. La psicología de la enseñanza y el aprendizaje de los contenidos escolares (461-482). Madrid: Psicología y Educación; Alianza Editorial.

[2] Garriga, E. (2002-2003). Consciència fonològica en els infants. Un programa de classe. Document II.

https://logopedicum.com/wp-content/uploads/2017/02/programa.pdf

[3] Mètode Montserrat Estil·les. http://www.montserratestil-les.com/