Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen, 
i el cor que els entén…
perquè als mots hi ha l’ànima
de tota la gent!

Joana Raspall

Degotall de poemes (La Galera, 1997)

Per si algú té interès, en aquí hi trobareu una presentació sobre mi, l’ Eva mestra, especialista de música.

Aquest pràcticum 2 ve motivat per l’experiència viscuda al pràcticum 1 el curs passat, en el centre privat GPAC; en el que es realitzen diagnòstics i tractaments re-educatius amb infants i joves amb dislèxia.

Blog del pràcticum 1

Enguany, seguint els aprenentatges del primer pràcticum i amb la tutoria de la mateixa professional A. Mayoral, realitzo la intervenció sobre l’evolució de la CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA en els infants de P5 de l’Escola pública d’infantil i primària del Vallès Occidental.

Els objectius prioritaris són:

• Realitzar un entrenament sistemàtic en consciència fonològica (com a aspecte clau en els processos d’aprenentatge de lectoescriptura), a través de jocs i activitats a les aules de P5, per ajudar als infants a desenvolupar estratègies per l’aprenentatge de la lectoescriptura.
• Recollir l’evolució dels alumnes en l’aprenentatge de la lectoescriptura i concretament, en consciència fonològica.
• Detectar possibles alumnes amb dificultats en els processos d’aprenentatge de la lectoescriptura, i més concretament en consciència fonològica.
• Donar recursos a les docents (tutores d’aquests grups), sobre com treballar aquest aspecte bàsic implícit en els processos d’aprenentatge de la lectoescriptura, i alhora, pautes per detectar els signes d’alerta en alumnes amb possible dislèxia.

Els motius són diversos, uns personals i d’altres vinguts per la necessitat del centre en el que realitzo la intervenció. En aquest cas, el centre vol actuar de forma preventiva, per evitar que es donin casos de criatures que passen els cursos sense haver adquirit lectoescriptura en el temps habitual, sent els mestres poc conscients de quina ha estat la seva dificultat. Cal doncs per part dels docents, més estratègies i una anàlisi més vinculada als processos d’adquisició de la lectoescriptura.

“Valorar el nivell de consciència fonològica en els nens de preescolar pot ajudar a predir el seu èxit futur en l’aprenentatge de la lectura; això ha estat demostrat…”. E. Garriga.

La importància de la lectoescriptura en el nostre entorn pel significat que té poder-la dominar: “… llegir i escriure són mitjans formidables no solament per a copiar, per a accedir al coneixement aliè, sinó també per a contrastar el propi coneixement, organitzar-lo i elaborar nous significats.,”[1] podent dominar a través d’ella el coneixement i alhora, esdevenint una persona competent en la nostra societat.

El procés lector[2] als centres educatius el desenvolupem de forma general iniciant als infants en el segon cicle de l’etapa de l’educació infantil en la llengua escrita, començant la immersió al treball de consciència fonològica en el que s’estableix la correspondència fonema-grafema i grafema-fonema i per tant la codificació i descodificació del codi alfabètic, a partir de referents propers (Ex: nom propi i dels companys/es d’aula). A P5 assoleixen alguns automatismes a través de les paraules que formen el codi alfabètic (iniciant-se en una lectura de paraules més global), fins arribar a 2n de primària en que ja es realitza una lectura més fluida. Així doncs, entre P5 i 2n aproximadament (depenent dels diferents contextos i infants), els infants comencen assolint la ruta fonològica del procés lector i si l’assoleixen correctament, podran finalment evolucionar cap a la via lèxica per culminar les bases de l’aprenentatge de la lectoescriptura i poder esdevenir lectors funcionals i competents.

En aquest moment evolutiu[3] (entre el 2 i els 6 anys) l’infant construeix també les bases del seu autoconcepte. L’evolució que té en els aprenentatges són un aspecte molt influent en la seva autoestima. Per tant, és essencial que l’entorn faci un seguiment i acompanyament acurat de tots els infants dotant-los d’estratègies d’aprenentatge per a poder assolir un nivell de lectura funcional. En el cas dels alumnes que presenten dificultats l’angoixa que suposa per a ells és un repte que per si sols és difícil de superar ja que per si sols difícilment poden superar, i alhora, sovint aquests alumnes passen desapercebuts, no es detecta la dificultat i fracassen o bé es detecta quan ja han passat aquest moment escolar tant important en tots els aspectes del seu desenvolupament emocional, social, acadèmic.

Aquest aspecte afegit a la manca de suport públic per diagnosticar i sobretot per a fer reeducacions per aquest tipus de dificultats. Per tant, dotar d’eines de prevenció claus per a evitar el seu patiment amb l’acompanyament conscient dels seus docents i en conseqüència, també d’orientació a les famílies

Per altra, també m’hi ha dut la reflexió sobre el treball lectoescriptor en la iniciació de la seva adquisició a l’escola; en relació a les dinàmiques i metodologies d’aula actuals. En el centre educatiu en el que realitzaré la intervenció es treballa principalment amb metodologia de treball per projectes, que afavoreix enormement la motivació i l’interès dels alumnes per aprendre; alhora respecta els diferents ritmes d’aprenentatges. El treball més sistemàtic és necessari, però en aquest cas, vinculat a la forma de treball del centre, no com a entrenament global de la lectura, sinó amb l’objectiu de donar estratègies als infants i també als seus docents per a desenvolupar la consciència fonològica, procés  d’aprenentatge bàsic per establir les bases per a ser un bon lector.

Com a conclusió d’aquesta reflexió, la intenció de la intervenció per a un futur, és que pugui esdevenir per als docents la base d’un treball preventiu i estratègic en els processos d’ensenyament i aprenentatge de la lectoescriptura, en aquest centre educatiu i potser també en d’altres.

[1] Mauri T, Monereo C., Badia A. (coords). La pràctica psicopedagógica en educació formal. Volum 1. Solé I. Capítol 10. Projectes i programes d’innovació en l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura i la escriptura. UOC Barcelona, 2004.

[2] Sala i Torrent, M. (coord.) i altres. Col·legi de Logopedes de Catalunya – CLC.  La dislèxia: detecció i actuació en l’àmbit educatiu. Materials per a l’atenció a la diversitat. Generalitat de Catalunya.  Departament d’Ensenyament. http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0057/78d86f2b-8e9e-45e3-ad9e-4641658865ff/dislexiainfpri.pd

[3] Palacios J., Marchesi A.; Coll C. (2003). Desarrollo psicológico y educación. 1. Psicología evolutiva. Desarrollo psicológico entre los 2 y 6 años (257-280) Madrid: Psicología y Educación; Alianza Editorial.