QUÈ SÓN ELS AMBIENTS D’APRENENTATGE

Segons l’autora Rebeca Wild   “…es tracta de crear ambients pels infants on puguin desenvolupar i portar a terme tot allò seu ” és a dir, aprendre mitjançant les confrontacions del seu món intern amb el món que l’envolta.

Els ambients són entorns estimulants on els infants es poden moure lliurement, escollir i desenvolupar-se d’una forma natural en relació als seus interessos i motivacions. Són espais que respecten la diversitat, que tenen en compte en tot moment el ritme individual de cada infant.

El treball mitjançant els ambients d’aprenentatge consisteix en una manera diferent d’organitzar els alumnes, l’espai i els materials per tal de propiciar i construir un lloc d’aprenentatge lliure que sorgeix de l’espontaneïtat. Consisteix en crear espais temàtics per experimentar, investigar i aprendre.

En aquest ambient l’infant és el protagonista i constructor del seu propi aprenentatge: investiga, prova, assaja, modifica, construeix, destrueix, parla, raona, explica, inventa, formula hipòtesis… Els nens i nenes troben diferents materials i situacions. Això fa que es desenvolupi en molts aspectes com: l’autonomia, la relació amb els altres, la iniciativa personal. A més els materials dels ambients ofereixen un ampli ventall de possibilitats.

 Els ambients van evolucionant i modificant-se a mesura que el curs avança, sempre responent als interessos i necessitats dels alumnes. Per això, treballar per ambients requereix molta organització i una constant recerca de materials de qualitat.

 L’atenció al currículum a través de materials permet que l’infant vagi treballant amb els recursos que atenen al seu moment d’aprenentatge. L’observació de les mestres i l’atenció a tot el que va passant als ambients permet una atenció individualitzada a través del desenvolupament de projectes reals, que sorgeixen totalment dels interessos de l’alumnat. Aquests projectes es van duent a terme segons els interessos que van manifestant els infants en el seu treball espontani, i es fan amb més o menys infants, segons el nombre de nens i nenes que mostren interès per uns projectes concrets. D’aquesta manera es materialitzen i es promouen les potencialitats dels nens i de les nenes, i els seus drets a conviure i aprendre en un espai que respongui les seves necessitats individuals.

Els infants són creatius per naturalesa, i l’escola ha d’afavorir aquesta potencialitat. No podem crear entorns on l’infant acabi sentint que l’adult cerca un model d’alumne, on els nens i les nenes pensin que hi ha un patró al qual han d’atendre, on es generin dinàmiques que facin que el nen acabi creant en tot moment per agradar l’adult, per fer-lo content. Cal que l’entorn sigui ric en estímuls i que tot el que hi succeeix sigui entès com una manifestació del potencial de la persona. Cal un context de recerca d’instruments innovadors on es valori la creativitat de la persona. Un entorn on cada individu s’aculli a les seves pròpies peculiaritats i pugui dialogar amb altres identitats i altres cultures.

Els ambients d’aprenentatge han de ser motors per a la reflexió, per a l’experimentació, per al descobriment, per a la manipulació… Espais on cada infant pugui aprendre al seu ritme i on la diversitat sigui viscuda com una riquesa per a l’intercanvi i la cooperació.

L’organització es fa amb grups heterogenis en quant a l’edat, nivells d’aprenentatges, interessos i necessitats especials, afavorint la interacció, cooperació i col·laboració on es donen relacions d’ajuda mútua, i on els infants més madurs serveixen de model per tal d’estructurar el joc i construir l’aprenentatge i el creixement com a persona.