La funció dels/les mestres  és de fer de guies, d’organitzadors, d’acompanyants i de mediadors que faciliten el procés . Intervenen quan cal per tal d’aconseguir l’objectiu de l’ambient.

El paper del/la mestre/a ha de ser dinàmic, reflexiu, lligat a la innovació i la investigació. Ha d’escoltar al nen i ajustar la seva interacció a aquesta escolta i ser capaç de donar significat a allò que veu o intueix. També ha de descobrir els processos de creixement de cada nen i les seves formes d’accedir al coneixement.

El docent passa a un segon terme. Evidentment, coordina i és un estímul per a l’infant; però els nens i les nenes són els veritables protagonistes quan interactuen amb els materials, circulen pels espais i duen a terme les seves activitats. Els adults observen, reestructuren els espais i vetllen perquè les normes que, lentament es van establint, es respectin. A partir de l’observació, es re formulen plantejaments i es valora com s’acompanya cada infant, segons el seu moment.

L’autonomia de les criatures també permet que l’adult pugui ser-hi quan algú ho necessita i pugui fer altres intervencions puntuals. Així podem respectar la diversitat de l’alumnat i podem atendre les situacions que es produeixen en aquests entorns tan rics. Al mateix temps, el docent adquireix un gran coneixement de cada infant ja que aquest plantejament facilita la interacció i permet la creació de vincles molt potents.

L’escola s’entén com un espai d’acompanyament i respecte pels processos de vida dels infants. El/la mestre/a conviu amb els nens i les nenes amb la voluntat que se sentin reconeguts, acceptats i estimats i puguin créixer en equilibri i benestar. En tot aquest procés els/les mestres acompanyen els infants, els observen, hi són presents, proposen, no condicionen i no fan judicis. Els/les mestres preparen els ambients i organitzen el temps i l’espai per afavorir l’autonomia en l’aprenentatge dels nens i de les nenes, evitant una excessiva intervenció per part de l’adult. Aquest acompanyament respectuós permet que cada infant pugui SER.

L’infant és el constructor del seu propi aprenentatge. Investiga, prova, assaja, modifica, construeix, destrueix, parla, raona, explica, inventa, formula hipòtesis…