A l’IE Lluís Millet ja fa temps que estem compromesos amb la transformació educativa. El curs 2014-2015 prenem la decisió de donar un tomb radical a la nostra manera de fer. Posem al centre de l’aprenentatge a l’infant i els docents prenem un rol de provocador d’aquest aprenentatge, provoquem i acompanyem. Durant tot aquest temps hem anat observant i analitzant quines coses han funcionat, quines no i quines podem evolucionar i millorar sempre posant al centre de tot a l’aprenent, aquesta premissa és clara per nosaltres. Tenim molt present que aquest acompanyament ha de ser respectuós i amorós i l’aprenentatge personalitzat, perquè cada infant és una persona única amb les seves necessitats i interessos.

Una d’aquestes coses que cal evolucionar és lideratge distribuït al centre, creiem que cal donar responsabilitats a més docents del claustre, no només l’equip directiu. Després de molt temps tornem a recuperar l’equip de coordinació. Fins fa molt poc érem 15 docents de plantilla i van augmentar el número de claustres per economitzar temps de reunió adreçat a la transformació. Ara amb l’institut hem crescut molt a nivell de personal i tornem a veure aquesta necessitat de tenir un espai de reunió amb coordinadores, cal sistematitzar aquestes reunions. Volem empoderar-les valorant la feina que fan, acompanyant-les i recolzant-les. De la mateixa manera que deleguem segons quines activitats importants en el centre a d’altres persones sense càrrecs de coordinació que aporten molt al projecte.

En el centre creiem en la cultura col.laborativa i en la idea que cadascú ha d’aportar el millor que té en bé del projecte. la nostra idea és que tothom suma i tothom és important. Busquem moments on el claustre pugui aportar i pugui empapar-se d’aquesta nova manera de fer. Establim claustres pedagògic els primers dilluns de cada mes en horari no lectiu, hem sistematitzat reunions de comunitat, també pedagògiques, realitzem “turisme pedagògic” en el propi centre perquè tothom pugui veure com es treballa i que es fa a les diferents comunitats. Seguint en aquesta línia les portes de les aules sempre estan obertes. També hem visitat a d’altres centres amb processos de transformació avançats.

La transformació educativa és un procés continu d’aprenentatge i formació, no s’atura. Aquesta idea és molt important mantenir-la viva dins del claustre, com? Doncs fent del centre una organització que aprèn, un laboratori constant d’experiències i d’aprenentatges connectats amb la vida real. L’escola és vida i no pot estar d’esquenes al context social que l’envolta i els canvis que en ell es produeixen.

Per aconseguir tot això cal formació i col·laboració. En el moment que vam decidir iniciar la transformació vam establir tota una sèrie de formacions (i que seguim fent) que ens acompanyarien en aquest procés de canvi. De la mateixa manera nosaltres també organitzem trobades de mestres al Lluís Millet on compartim el nostre projecte educatiu i intentem que aquesta manera de fer sigui una taca d’oli que mica en mica es vagi estenent. El nostre equip directiu també fa formacions i xerrades sobre els processos de canvi a Catalunya i en ocasions en d’altres indrets d’Espanya.

La col·laboració entre centres, compartir experiències, també ho considerem clau  per anar avançant en aquest procés. Participem a la xarxa del laboratori, vam formar del programa Escola Nova 21 com a centre referent de formació i actualment també formem part del grup Els Futurs de l’Educació. Espais de conversa i reflexió pedagògica. També hem fet alguna col·laboració amb universitats.

Com hem esmentat abans aquesta transformació és un procés que no para, on s’han de revisar coses, canviar-les, evolucionar-les i, perquè no, deixar de fer-les. Nosaltres pensem que hem d’avançar, per exemple en la rigidesa de l’horari, incloure cada cop més a les famílies i treballar en la revisió i millora de les propostes metodològiques i els sistemes d’avaluació. Aquest darrer punt és clau, si al principi dèiem que posàvem a l’aprenent al centre, a l’hora d’avaluar l’infant també ha de ser el protagonista i això suposa un canvi trencador amb els esquemes que teníem de l’avaluació. Aquesta ha de servir per veure que l’alumne aprèn i que pren consciència d’aquest aprenentatge, no per posar una nota numèrica. Aquest procés diríem que està constantment al laboratori.

En el moment que vam iniciar tot això teníem molts dubtes, molts neguits, moltes pors, però eren nostres, els infants sempre estan disposats i amb ganes d’aprendre, només cal picar la curiositat, estar molt present i sobretot CONFIAR en elles i ells. Ara podem dir que hem fet del Lluís Millet un espai per sentir, un espai per gaudir, un espai per SER.

Institut escola Lluís Millet, centre #referent del laboratori de transformació pedagògica.