Les sirenes, de dona au a dona peix

Probablement el relat més conegut de les sirenes sigui el de l’Odissea d’Homer. Després de passar una llarga temporada al palau de Circe, Odisseu, més conegut amb el nom llatí d’Ulisses, emprèn definitivament el camí cap a Ítaca. La deessa, abans de deixar-lo partir, li avança algunes de les aventures que viurà en els dies següents. La primera d’elles serà la trobada amb les sirenes. Les sirenes han estat famoses seductores, perquè segons la mitologia eren capaces d’encantar amb la seva veu els mariners amb la intenció de raptar-los.

En cantar, semblaven ser belles donzelles, però els que sucumbien davant els seus encants, aviat esbrinaven la seva veritable naturalesa. El cant de les sirenes anunciava de manera enganyosa els plaers del món subterrani. Les sirenes vivien a l’illa d’Artemisa, on jeien els ossos dels mariners que havien estat atrets pels seus deliciosos cants.

Detall d’un stamne àtic de figures roges ca. 480-470 a. C., procedent de Vulci. British Museum de Londres

Odisseu, per consell de Circe, en acostar-se a l’illa de les sirenes, va ordenar als seus homes que es tapessin les orelles amb cera, i ell, que no podia amb la curiositat d’escoltar, es va fer amarrar al pal major de la nau, amb l’ordre que passés el que passés, no el deslliguessin. En escoltar els cants de les sirenes va voler deixar-se anar però els seus companys no ho van permetre. Explica la llegenda que les sirenes, devastades pel seu fracàs, es van llançar al mar i van morir ofegades.

Ulisses i les Sirenes; mosaic romà del  II d. C. Museu del Bardo, Tunísia

Ens ajudeu a completar la presentació sobre els referents clàssics de les sirenes que hem fet a Cultura Clàssica de 3r?

Publicat dins de General, Herois, Monstres | Etiquetat com a | 2 comentaris

Com t’imagines el déu del vi i del teatre?

Com us imagineu el déu Dionís (en grec Διόνυσος), també anomenat Bacus (Βάκχος)? Jove o vell? Prim o gras? Alt o baix?…

Recordeu el déu del vi de Fantasia (1940) de Disney!

Déu del vi, Fantasia (1940) de Disney

Feu recerca sobre la iconografia de Dionís/Bacus. No us oblideu de fer-nos arribar el model que més s’ajusta a la vostra imatge del déu.

P.D.: La Júlia de Grec 1 ens ha presentat el seu Dionís/Bacus a partir del videojoc nipó Kamigami no Asobi (神々の悪戯: Ludere deorum) i no té res semblant al de La Pastoral de Fantasia de la factoria Disney.

Publicat dins de Déus, General, Pervivència en l'art, Pervivència en la pintura | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Els déus i el zodíac

Després de fer el kahoot Endevina els signes, saps quina relació tenen els déus amb el zodíac?

Lucía, Alicia, Claudia i Natalia
4t ESO Cultura Clàssica

Publicat dins de Déus, General | Deixa un comentari

Pigmalió

Pigmalió

“Ai Pigmalió, que no te n’adones,
que no és res més que un tros de marfil?
Deixa de mirar-la, deixa de vestir-la,
deixa de pensar en ella dia i nit…”
Es retreu de nou, mentre s’extasia
contemplant el cos tan ben esculpit.

Li ha posat nom i tot: Galatea.
I l’adorna amb flors, anells i vestits
i li va parlant com si estigués viva
i li amanyaga la pell amb els dits
i li pinta els ulls i també les galtes
i li fa petons als llavis sovint.

“Ai Pigmalió, explica’ns: què et passa?
No surts del taller! Estàs molt més prim…
Digues: per què plores? Volem ajudar-te…”,
inquiets li diuen tots els seus amics.
Qui ho entendria? Com pot confessar-los:
m’he enamorat d’un cos de marfil?

Cada cop més dèbil (amb prou feines menja),
cada cop més sol, cada cop més trist,

només viu per ella, per la seva estàtua,
com pel seu reflex vivia Narcís.
Igual que ell, l’amor dolçament l’amarga
i la bogeria l’està consumint.

“Ai, Pigmalió, entenc que l’estimes,
però saps que és absurd: l’has de destruir!
Agafa un martell i trenca-la a trossos,
que si mor la cuca, mor també el verí”,
el tempta el poc seny que encara li queda.
Venus, aleshores, se’n va compadir.

Mentre pronuncia “Adéu, Galatea…”
i plorant li treu flors, anells, vestits
i li va parlant com si ja fos morta
i aixeca el martell, suant, amb els dits
i la mira als ulls i tremola i dubta,
“un últim petó”, diu entre sospirs,

“un últim petó damunt dels teus llavis…”,
li sembla de sobte que no és marfil
el que està besant sinó uns llavis tendres,
que de sobte s’omple d’aire el seu pit,
que mou una mà, una cama, l’altra,
i que tentineja com un nen petit…

I Pigmalió, plorant d’alegria
ara, la contempla viva i agraït
llença contra el terra el martell i crida:
“Gràcies, oh déus, per haver sentit
i haver fet reals les meves pregàries.”
I Venus somreia de veure’l feliç.

  • Sabeu qui era Pigmalió?
  • Què és el pigmalionisme? i el complex de Pigmalió?
  • En coneixeu pervivència?

    Edward Burne-Jones

Montserrat Bastons

Escola Aula, Barcelona

Publicat dins de Amor per les estàtues, General, Poesia | Etiquetat com a | 1 comentari

Els 12 treballs d’Hèrcules

A través d’aquest kahoot podeu posar en pràctica els 12 treballs d’Hèracles (Hèrcules, en llatí). Hi juguem?

Natalia Rueda Sánchez
4tD /2017-2018
Cultura Clàssica

Publicat dins de Cicles mítics, Esforç, General, Herois, Kahoot, Monstres | Etiquetat com a , , , , , , | 3 comentaris