Afrodita és la deessa de l’amor i la bellesa, en llatí s’identifica com a Venus, segons una versió de la mitologia quan Cronos va tallar els genitals a Urà, de les gotes de sang que van caure al mar i les onades fecundades en va néixer la deessa, per això se l’ha representa dreta dins d’una petxina; segons una altra versió és filla de Zeus i Dione.
Una vegada va sortir del mar, Afrodita va ser portada pels vents Zèfir primer a Citera i després a Xipre, on les Hores la van vestir i la guiaren fins la morada dels immortals.
Afrodita es va casar amb Hefest (déu del foc, lleig i coix) el qual el va enganyar i va tenir relacions amb Hermes (missatger dels déus Olímpics) i Ares (déu de la guerra).
Homer (escriptor de L’Odissea i La Ilíada) explica que mentre els enamorats entregaven la seva passió a la matinada al llit de l’Afrodita, Hefest, gelós, els hi parà una trampa perquè el Sol li havia explicat que la seva estimada li havia estat infidel. Quan els amants es van quedar atrapats a una xarxa màgica que tenia el marit d’Afrodita, Hefest va anar a cridar a tots els déus perquè fossin testimoni de l’engany. Tots es van burlar de la situació però Posidó (déu del mar) va demanar pietat, gràcies a això Afrodita i Ares van ser alliberats. Afrodita, avergonyida, va fugir cap a Xipre mentre que Ares se’n va anar a Tràcia. Del seu amor i de la seva unió van néixer Eros (déu de l’amor), Anteros, Deimo i Fogós.
D’Afrodita també són famoses les seves ires i malediccions. Un dels seus càstigs va ser a les dones de Lemnos perquè no la honraven impregnant-les d’una olor insuportable fins al punt que els seus marits les van abandonar, també va castigar les filles de Cínares obligant-les a prostituir-se amb estrangers.
Un dels episodis més freqüents és el Judici de París. S’explica que un dia la Discòrdia va llençar una poma destinada a la més guapa de les tres deesses, Hera (deessa del matrimoni), Atena (deessa de la saviesa, la guerra, les arts i els oficis) i Afrodita. Zeus va ordenar a Hermes que les portés a la muntanya Ida de Tróade perquè fossin jutjades per Alexandre, qui més tard serà conegut com Paris. Cada una de les divinitats va iniciar davant d’ell un debat alabant-lo i prometent-li regals: Hera el regnat de l’Univers, Atena fer-lo invencible a la guerra, i Afrodita la mà d’Hèlena. L’escollida fou Afrodita, a arrel d’això es va originar la Guerra de Troia. Durant tota la campanya va concedir la seva protecció als troians i en particular a Paris. Al final, encara que no pogués evitar la caiguda de Troia i la mort de Paris, va aconseguir conservar la raça troiana i que Eneas pogués escapar de la ciutat juntament amb el pare d’Anquises i el seu fill Iulus, en busca d’una terra on crear una nova pàtria. Per això Roma va tenir com a particular protectora Venus (=Afrodita).
Els seus animals preferits eren els coloms, aquestes aus arrossegaven el seu carro; i les seves plantes predilectes eren la rosa i la murta.
Afrodita és la dea de l’amor carnal.
