Els semidéus: superherois de l’antiguitat

Si destaca una figura, a més dels olímpics, en la mitologia grega, és el semidéu. Aquestes persones eren el fruit de relacions il·lícites entre déus i humans, normalment entre un déu i una humana. Aquests nens, en ser concebuts, rebien els poders característics del seu progenitor diví. Naturalment, com en el cas dels déus, els semidéus solien provenir de nissagues reials, i fins i tot en podien fundar de noves, però sovint desconeixien els seus orígens durant molt de temps.

Aquí en tenim alguns exemples:

  • Hèracles
  • Aquil·les
  • Bel·lerofontes
  • Perseu
  • Asclepi

Per acabar, he fet unes comparacions, en les qual equiparo els semidéus a superherois actuals, com els de Marvel, o sèries de televisió:

  • Hèracles===> Hulk (força descomunal).
  • Aquil·les===>Superman (gran poder i punt feble).
  • Bel·lerofontes==>Batman (no tenen poders i es valen d’ajudes exteriors).
  • Perseu==>Spiderman (es valen de l’enginy i ajuda exterior i les imatges de la presentació coincideixen de manera casual).
  • Asclepi==> House (grans qualitats curatives).

Aquí teniu la presentació. Algú pot suggerir algun altre superheroi que s’il·lustri amb aquests semidéus?

Publicat dins de General, Herois | Etiquetat com a , , , , , | 10 comentaris

Medea i Electra, el mal de la venjança

De totes les figures femenines gregues he escollit Medea i Electra ja que pateixen el mateix problema de venjança i per tant, les porta a l’assassinat (vid. complex d’Electra i complex de Medea).

 

Publicat dins de Amor filial, Amor obsessiu, Amor venjatiu, General, Venjança | Etiquetat com a , , , | 9 comentaris

Les Nou Muses

Per què els artistes invoquen la musa en les seves obres?

Judith Martínez
1r Batx. Grec

Publicat dins de Arts, General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | 14 comentaris

Afrodita, la dea de l’amor i la bellesa

Afrodita és la deessa de l’amor i la bellesa, en llatí s’identifica com a Venus, segons una versió de la mitologia quan Cronos va tallar els genitals a Urà, de les gotes de sang que van caure al mar i les onades fecundades en va néixer la deessa, per això se l’ha representa dreta dins d’una petxina; segons una altra versió és filla de Zeus i Dione.

Una vegada va sortir del mar, Afrodita va ser portada pels vents Zèfir primer a Citera i després a Xipre, on les Hores la van vestir i la guiaren fins la morada dels immortals.

Afrodita es va casar amb Hefest (déu del foc, lleig i coix) el qual el va enganyar i va tenir relacions amb Hermes (missatger dels déus Olímpics) i Ares (déu de la guerra).

Homer (escriptor de L’Odissea i La Ilíada) explica que mentre els enamorats entregaven la seva passió a la matinada al llit de l’Afrodita, Hefest, gelós, els hi parà una trampa perquè el Sol li havia explicat que la seva estimada li havia estat infidel. Quan els amants es van quedar atrapats a una xarxa màgica que tenia el marit d’Afrodita, Hefest va anar a cridar a tots els déus perquè fossin testimoni de l’engany. Tots es van burlar de la situació però Posidó (déu del mar) va demanar pietat, gràcies a això Afrodita i Ares van ser alliberats. Afrodita, avergonyida, va fugir cap a Xipre mentre que Ares se’n va anar a Tràcia. Del seu amor i de la seva unió van néixer Eros (déu de l’amor), Anteros, Deimo i Fogós.

D’Afrodita també són famoses les seves ires i malediccions. Un dels seus càstigs va ser a les dones de Lemnos perquè no la honraven impregnant-les d’una olor insuportable fins al punt que els seus marits les van abandonar, també va castigar les filles de Cínares obligant-les a prostituir-se amb estrangers.

Un dels episodis més freqüents és el Judici de París. S’explica que un dia la Discòrdia va llençar una poma destinada a la més guapa de les tres deesses, Hera (deessa del matrimoni), Atena (deessa de la saviesa, la guerra, les arts i els oficis) i Afrodita. Zeus va ordenar a Hermes que les portés a la muntanya Ida de Tróade perquè fossin jutjades per Alexandre, qui més tard serà conegut com Paris. Cada una de les divinitats va iniciar davant d’ell un debat alabant-lo i prometent-li regals: Hera el regnat de l’Univers, Atena fer-lo invencible a la guerra, i Afrodita la mà d’Hèlena. L’escollida fou Afrodita, a arrel d’això es va originar la Guerra de Troia. Durant tota la campanya va concedir la seva protecció als troians i en particular a Paris. Al final, encara que no pogués evitar la caiguda de Troia i la mort de Paris, va aconseguir conservar la raça troiana i que Eneas pogués escapar de la ciutat juntament amb el pare d’Anquises i el seu fill Iulus, en busca d’una terra on crear una nova pàtria. Per això Roma va tenir com a particular protectora Venus (=Afrodita).

Els seus animals preferits eren els coloms, aquestes aus arrossegaven el seu carro; i les seves plantes predilectes eren la rosa i la murta.

Afrodita és la dea de l’amor carnal.

Publicat dins de Amor carnal, General | Etiquetat com a , , | 16 comentaris

Deïtats olímpiques

 La mitologia és un conjunt de mites, aquests mites narren històries inventades sobre déus, herois, orígens, etc. Així doncs, quan parlen de divinitats esmenten més d’una, per tant, la religió grega és politeista. Els déus grecs es van caracteritzar per l’antropomorfisme, és a dir, representaven la forma de l’ésser humà, també tenien virtuts i defectes com els mortals, a més, formaven famílies i vivien a l’Olimp (muntanya més alta de Grècia).

Aquesta taula ens mostra cada atribut i concepte dels principals déus grecs, podien ser nomenats de dues maneres: Amb nom grec i amb nom llatí. També s’ha de saber que a vegades apareixien déus menors amb menys poder com: Asclepi, Pan, Eos, Hèlios, les sirenes, les hores, les càrites, les moires o les muses.

Nom grec Nom llatí Atribut Conceptes
Zeus Júpiter Àguila, ceptre, llamp Cel i el poder absolut
Hera Juno Paó, diadema matrimoni
Atena Minerva Òliba, olivera, ègida Saviesa, guerra, arts i oficis
Apol·lo, Febos Apol·lo, Febos Lira, fletxes, Sol, llor Bellesa i belles arts
Àrtemis Diana Arc, buirac, lluna creixent Cacera, castedat
Hefest Vulcà Martell, tenalles, enclusa Foc i metalls
Hermes Mercuri Sandàlies, barret alat, caduceu Comerç, missatgeria, eloqüència
Ares Mart Casc, armes Guerra
Afrodita Venus Petxina, colom, poma Amor i bellesa
Demèter Ceres Espigues de blat, falç, narcís Agricultura i fecunditat
Persèfone Prospèrnia Plantes Mort i renovació
Posidó Neptú Trident, cavall Mar i terratrèmols
Hades, Plutó Plutó Gos Gèrber, tron, cornucòpia Reialme dels morts, fertilitat
Hèstia Vesta Flama Llar
Dionís, Bacos Bacus Tirs, flauta, timbal, pantera Vinya, vi, deliri místic

 

“L’Olimp: La caiguda dels gegants” de Francesc Bayeu (1764)

Publicat dins de Déus, General | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris