El Diluvi Universal, realitat o ficció?

El Diluvi Universal en la Mitologia grega es materialitza en la història personificada per Deucalió, que se salva del desastre, gràcies a Prometeu, el seu pare, després de fer-li construir una arca.

En moltes cultures trobem el Diluvi Universal. A la Bíblia, en el llibre del Gènesi es presenta com un càstig de Déu als homes, càstig del qual el Creador salvà Noè, la seva família i una parella de cada animal, allotjats tots plegats, al llarg de quaranta dies i quaranta nits en una arca, construïda pel propi Noè, sota la direcció divina. Quan parà de ploure, s’assegué damunt el mont Ararat, a Turquia, moment en què el patriarca envià un colom a explorar el terreny, ocell que tornà a l’arca amb un branquilló d’olivera al bec, a fi d’anunciar als allà refugiats que ja podien sortir tranquil·lament. De l’arca, sembla ser que es pensa que se n’han trobat restes de 4.800 anys d’antiguitat a 4.000 metres d’altura.

Però el Diluvi Universal no sols apareix al Gènesi, sinó que també surt, entre d’altres,  a l’Epopeia de Gilgamesh i el poema Atrahasis, en què es parla de l’arca, del càstig diví, del colom (substituït de vegades per un corb). També s’han pogut localitzar taules sumèries i acàdies, que en fan referència. Tot plegat fa pensar que els hebreus haurien conegut el mite, durant la seva època d’exili a Babilònia, tot adaptant-lo a la seva cultura. I no podem oblidar tradicions com la hindú, la maia i l’asteca, entre d’altres, que recullen inundacions catastròfiques. Noè també apareix a  l’Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans, que explica que l’arca, amb algunes espècies d’animals navegà ben a prop de la ciutat santa de la Meca.

Els experts descarten l’existència d’un diluvi universal pròpiament dit, ja que no se n’han trobat restes geològiques. Això no obstant, opinen que diverses inundacions grans de caràcter local podrien haver inspirat els mites originaris, que s’haurien escampat amb les diferents migracions humanes, tot adaptant-se a la cultura de cada zona.

Una d’aquestes possibles inundacions grans de carácter local seria la que es produí fa 7.500 anys al Mar Negre, hipòtesi defensada pels geòlegs nordamericans Walter Pitman i Wiliam, autors del llibre El Diluvi Universal. Segons aquests científics, el Mar Negre era un llac d’aigua dolça, d’unes dues terceres parts de l’actual superfície, i la fusió dels glacials elevà el seu nivell, fenomen que provocà una inundació d’allò més considerable. També les pujades dels rius Tigris i Èufrates, a la regió mesopotànica, podrien haver inspirat el mite del Diluvi Universal. I, per acabar alguns científics pensen que el Diluvi Universal, en el cas d’haver-se materialitzat, hauria estat causat per un colossal tsunami, originat per l’explosió d’un volcà, el Thera, situat a l’illa grega de Santorini.

Quina relació creieu que tenen aquestes expressions amb aquest episodi?

  • “Quaranta dies i quaranta nits” que és el que suposadament va durar el diluvi sobre la terra i s’utilitza actualment per descriure accions de llarga durada.
  • “Nulla tempestas magna perdurat”: Diu que cap gran tempesta té gran durada.

I vosaltres, creieu que el Diluvi Universal va existir?

Aquest article s'ha publicat dins de General, Mitologia comparada i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El Diluvi Universal, realitat o ficció?

Respon a Margalida Capellà Soler Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *