Avui al tercer lliurament de l’espai Mònica Miró a Els ulls de Minerva en el programa de Ràdio 4 de Rosa Gil, Wonderland parla del mite de Pigmalió.
Quin és el mite de Pigmalió? Què saps de la seva pervivència en el llenguatge (pigmalionisme), art, literatura, cinema, la música, la publicitat, l’educació (#EfectoPigmalión)…? L’artista com a creador pot superar la realitat existent?…
Podeu ampliar coneixements sobre les qüestions tractades al programa sobre Pigmalió al Facebook de Els ulls de Minerva i al Twitter. Vid. Àlbum Pigmalió
Pigmalión era un escultor que se pasaba su vida buscando una esposa con quien casarse con la condicion de que sea perfecta. Al no encontrarla, empezo a crear estatuas para llenar la ausensia, y creo una tan pero tan bella para el que no pudo evitar enamorarse. Con la ayuda de afrodita la pudo hacer una mujer de verdad.
Este relato llego a influir en muchas materias del arte…
En la literatura hay poemas como “The Argument of the Poem” y “The Authour in prayse of his precedent Poem”
O relatos cortos como “Pygmalion” de John Updike o “The Sandman” de E. T. A. Hoffmann
Hasta en peliculas como:
Pygmalion (1938)
My Fair Lady (1964) basada en el musical de Broadway
Trading Places (1983)
Hasta la mismisima PINOCHO.
La entrevista de Radio resulto interesante y me sorprendi al reconocer la voz de la profesora Monica Miró la cual el año pasado pude compartir un tiempo en el museo de arqueologia de Premia De Mar.
Bonum diem!
Pigmalió era un antic rei de Xipre molt aficionat a l’escultura. Mai no va voler casar-se perquè no trobava la dona que encaixés amb el seu ideal de bellesa. Dedicava tot el seu temps a la creació d’estàtues cada vegada més ben treballades. Finalment en va esculpir una de tan perfecta que se’n va enamorar, posant-li el nom de Galatea. Afrodita, compadint-se d’aquell home, la dotà de carn i ossos i li va concedir el do de la fertilitat. Va ser així Pigmalió va veure complit el seu somni. D’aquella unió naixeria una nina anomenada Paphos, que donaria nom a una ciutat del sud-est de Xipre.
El pigmalionisme és l’atracció per les estàtues i la fascinació dels artistes per les seves muses i obres. També explica l’anomenat complex de Pigmalió que consisteix a voler millorar de manera obsessiva una altra persona.
L’efecte Pigmalió és troba en películes com ”Pinotxo”, on és vol crear un nen mitjançant una estatua que després cobra vida (és una clara referència al mite) o com Her que va d’un home que s’enamora d’una noia robot.
Jo crec que el pigmalionisme pot arribar a ser dolent perquè enamorar-se d’una cosa que no és real pot comportar sofriment ja que no és una persona normal i no té sentiments. També crec que ningú es perfecte, ni tan sols una creació artística o una màquina, molt menys una persona i voler perfeccionar-la es impossible ja que sempre hi haurà algun petit defecte.
Salve 😀
En los programes de radio que escucho la radio es muy positiva ya que con eya podemos informarnos y escuchar buena musica y lo mejor es gratis, tambien se puede escuchar radio nacional e internacional , Aunque la Radio trabaja con la Imaginacion de cada quien, es uno de los Medios de comunicacion que no pasa de moda. A lo largo de los años se han hecho modificaciones, mejor calidad de sonido, traspaso de bandas y muchas otras cosas.
En definitiva la radio da vida, esta comprobado que la musica promueve distintos sentimientos. La Musica sin la radio? no seria nada.
en el programa de Radio 4 de Rosa Gil, Wonderland habla del mito de Pigmalión
rey de Chipre que buscó durante muchísimo tiempo a una mujer con la cual casarse. Pero con una condición: debía ser la mujer perfecta. Frustrado en su búsqueda, decidió no casarse y dedicar su tiempo a crear esculturas preciosas para compensar la ausencia. Una de estas, Galatea, era tan bella que Pigmalión se enamoró de la estàtua y cuanto mas modelava aquella divina estàtua. A medida que iba surgiendo de sus dedos y se iba impregnando de voluptuosidad la ondulucion del marmol, Pigmalion sentia que en su fuero interno algo se encedia. No podia ser, ¿como poder enamorarse de una estàtua, de una creacion pròpia?
Y nos abla tambien de la historia de Pinocho, en el que un muñeco de madera se transforma en un niño de verdad, aunque en este caso el títere posee sensibilidad antes de su transformación, es el títere quien implora el milagro y no su creador, el tallador de madera Geppetto.
Pigmalió es un dels mites més presents actualment i més representada al llarg del temps i reinterpretat. El mite sempre gira en torn a crear una dona a la teva mida, que aixo actualment encara hi ha molts casos, els homes que volen una dona “diseyada per ells”. Pigmalió fou en la mitologia grega un rei, un rei de Xipre que exercia de caserdot, i un magnific escultor. Quan Pigmalió no troba a la dona que ell vol decideix passar la seva vida creant l’escultura d’una dona, la dona que ell desitga. La pel·licula cada vegada que surt al cinema es top 10, ja que es una historia que interesa molt perque és especial i no explica la historia de qualsevol ofici sino que explica la redamció de la “prostituta”. En psicologia existeix el sindrome de pigmalió, que és la necesitat de tenir una persna dominada per tú o que li demanis que sigui com a tu t’agrade.
És molt interesant i important que els medis de comunicació tinguin cultura i ens expliquin sobre la nostra cultura. La ràdio actualment els joves no tenen molt d’interes, peró es molt bo que a les clases ens recordin escoltar la ràdio cada cert temps.
EL MITE:
“Diu Ovidi que Pigmalió cercava una esposa la bellesa de la qual correspongués amb la seva idea de la dona perfecta. Finalment va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i amor a la creació d’estàtues boniques. Més tard, Afrodita s’hi va ficar pel mig i van passar coses molt pròpies de la mitologia grega. Com ha succeït amb altres fets mitològics, d’aquest se n’han derivat termes com pigmalionisme (o agalmatofília, atracció per les estàtues) o definicions de comportaments com el Complex de Pigmalió que consisteix en voler millorar de manera obsessiva una altra persona.”
Salve!
Aquest mite es un dels més bonics. El fet que un rei no tobi a ningú perfecte es comprenssible , dons a la alçada del seu estat és difícil de trobar la dona perfecta. No és d’extrenyar, però, que l’estàtua que va esculpir fos perfecte ja que segurament seguia els patrons de la Proporció Àurea. La aparició de Afrodita, deesa de la bellesa i la fertilitat, és poc comuna en els mites. Com a mínim els més coneguts i populars.
La entrevista ha estat prou interesant i molt enrriquidora dons jo personalment no coneixia aquest mite i el fet de que afrodita convertis la estàtua en una formosa dona perque pigmalió s’estimava molt aquesta, és molt maco.
Bonum diem!
Pigmalió era rei de Xipre que no només exercia de sacerdot sinó que també era escultor. Va estar buscant una esposa, la qual volia que la seva bellesa fós perfecte i n’és obvi que no la trobava. Per tant, va decidir que només dedicaria tot el seu amor a crear una escultura maquíssima de la que hagués sigut la dona perfecte. Com ho va fer tant bé es va enamorar d’aquesta escultura tant perdudament que li parla, li besa, la toca i fins i tot la vesteix. Arriba a Xipre la festa de Venus i Pigmalió li demana una dona igual a la seva estimada escultura. Venus que l’escolta fa realitat el seu prec i quan aquest tornà a casa seva i besà la que sempre serà la seva dona ideal se n’adona que s’està transformant en un cos real d’èsser humà i per fi pot besar aquells llavis que tant havia desitjat que fosin reals. Pigmalió, eufòric només té paraules d’agraïment cap a Venus.
Aquest mite ha rebut molta pervivència en molts àmbits ja sigui per exemple la literatura, l’art, la música… Personalment he escollit un cas en particular d’aquesta pervivència i és en el cinema, de fet, en una pel·lícula que m’agrada molt titulada “My Fair Lady”. És bastant antiga però crec que és un molt bon exemple per explicar aquest mite. Tracta d’un home que s’enamora completament d’una simple florista i al veure que té un llenguatge molt ordinari i uns comportaments poc adequats decideix fer una aposta amb un amic seu per aconseguir ensenyar-li a parlar i a obtenir uns models molt més correctes com una dama de l’alta societat. D’acord amb el mite, com l’home s’enamora completament vol fer de la dona la seva dona perfecta, perfeccionant-la o polint-la fins a convertir-la en el seu gran desitg.
Per una altra part, m’ha agradat molt escoltar aquest programa de ràdio. Ha estat tot un plaer tornar a escoltar a la Mònica, la qual ja ens va deleitar l’any passat quan vam acudir al museu Romà del poble per recordar aquells epitafis de difunts de més de 2.000 anys.
In proximum!
Salve!
MITE:
Pigmalió va ser un important rei de Xipre, que era molt savi i bondadós, Pigmalió era també un gran escultor. Durant molt de temps havia cercat una esposa, que correspongués amb el seu ideal de la dona perfecta . Finalment va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps a la creació de l’estàtua més bella.
Va vestir la seva estàtua amb les millors robes i la va adornar amb precioses joies, la visitava i l’observava cada dia imaginant com seria si estigues viva, es va obsessionar tant amb la seva obra que es va enamorar d’ella i li va posar nom, Galatea.
Un dia durant una celebració a la deessa Afrodita, Pigmalió li fa una oració a Afrodita, suplicant-li que donés vida a la seva amada Galatea. Afrodita li va concedir el desig.
De retorn a casa seva, va quedar-se dret davant l’estàtua de Galatea i, sorprenentment, hi va trobar una pell suau i una boca ardent. Fent-li un petó, l’estàtua va despertar i va adquirir vida, transformant-se en Galatea, una bella dona real.
PREVIVÈNCIA:
Aquesta història ha estat retratada en pintures com la de Agnolo Bronzino, Jean-Léon Gérôme, Honoré Daumier, Edward Burne-Jones, Auguste Rodin, etc. També s’han produit numeroses escultures del “despertar”.
També en la literatura ha inspirat moltes obres com la de Frankenstein o el modern Prometeu. En la gran pantalla s’ahn fet obres com la de My fair lady(1964) Protagonitzada per Audrey Hepbrun.
ENTREVISTA:
L’entrevista ha estat molt interesant, ja que t’ajuda a comprendre millor el text. També m’ha sorprès saber que la noia entrevistada era la Mònica, la noia amb la qual vam fer el taller de recitar els epitafis l’any passat.
Bonum diem!
El mite de pigmalió tracta de un rei que li agradava molt esculpir i era molt bó.
Ell no trobava la seva dona perfecte, com era tan bon escultor va fer una per ell fins a tal punt de que es va enamorar de la seva escultura.
Li donava regals com pedres precioses i vestits, una nit li va pregar a Venus que volia una dona com ella i Venus va donar vida a la estatua.
Es van casar i Venus va anar al seu casament.
Salve!
No acostumo a escoltar la radio de motu propio però ultimament la Margalida, la nostra professora de clàssiques, m’hi està enganxant a això d’escoltar radio.
Pigmalió era un antic rei de Xipre i un gran escultor.Durant molt de temps, aquest escultor va estar cercant una esposa que assolís l’alta idea que tenia de dona perfecta.
Finalment, va decidir que no es casaria donat que no en trobava cap i en lloc de casar-se, dedicaria tot el seu temps i amor creant la dona perfecte en forma d’estatua.
Perdudament enamorat de la seva estatua desitjava dia i nit que cobres vida i finalment la donzella de marfil cobrà vida.
Aquest mite el trobem present en moltes de les pel.lícules més vistes dels darrers anys; o qui no coneix a en Pinoxo o a la Pretty woman? tots dos sense saber-ho són dos clars exemples d’aquest mite.
No només el trobem en pel.lícules que potser, són les que ens criden més l’atenció. Moltes noveles hi estan inspirades com per exemple Frankenstein. De la mateixa manera s’han fet moltes escultures basades en la dona ideal igual que va ver aquel antic reí de xipre anomenat Pigmalió.
El programa de radio ha estat interesant i a l’explicar una història no se’t fa pesat, l’any passat no vaig tenir la sort de conèixer la veu d’aquest article de radio pero he pogut disfrutar escoltant-la.
Bonum diem!
La verdad es que antes de escuchar el programa no sabía quien era Pigmalión pero me resultó algo curioso por que enamorarse de una estatua o ya sea algo que no tiene vida es en sí algo extraño y que llama la atención. Aunque viniendo de un rey todo se puede esperar. La historia de Pigmalión básica ha sido ampliamente transmitida y representado en las artes a través de los siglos. En una fecha desconocida, autores posteriores dan tal nombre a la estatua de la ninfa del mar Galatea o Galathea. Goethe la llama Elise, basándose en las variantes en la historia de Dido / Elissa. Una variante de este tema también puede verse en la historia de Pinocho, en el que un muñeco de madera se transforma en un niño de verdad, aunque en este caso el títere posee sensibilidad antes de su transformación, es el títere quien implora el milagro y no su creador, el tallador de madera Geppetto. Pigmalión de Ovidio ha inspirado numerosas obras de la literatura. La popularidad del mito de Pigmalión surgió en el siglo XIX.
Salve!
Pigmalió era un rei de Xipre, el qual, també era escultor. Però estava frustrat perquè no trobava a la dona dels seus somnis, així que a mida que anava esculpint noves figures femenines un dia va esculpir una de tan bella que s’hi va enamorar. Aleshores la deessa Afrodita va dotar de vida i gran fertilitat a la estàtua anomenada Galetea. Pigamlió va fer realitat el seu somni de estar amb la seva dona perfecta. Pigmalió i Galatea van donar a llum a Paphos.
La definició de pigmalionisme és atracció per les estàtues. Opino que el pigmalionisme te la seva part romàntica i bonica però és una mentida i no podem viure atrapats en una perquè a diferencia d’aquest mite no vindrà a convertir a la nostra suposada persona “ideal” en humà. És com un amor platònic que no fa cap mal però saps que és incansable.
Salve!
El mite de Pigmalió parla d’un antic rei de Xipre, que a més de governar era aficionat de l’escultura. Durant molt de temps va buscar una dona amb qui casar-se, però havia de ser perfecta. Com no va tenir èxit a la seva recerca va dedicar el seu temps a crear escultures precioses per compensar l’absència d’una dona. Feia una rere altre perquè estava obsessionat amb la perfecció i voler millorar l’aspecte de cada una de les seves obres. Fins que va fer una escultura tan bella, Galatea, que es va enamorar perdudament de la seva creació.
Amb la intervenció d’Afrodita, Pigmalió somià que Galetea cobrava vida. Quan es va despertar, es va trobar a Afrodita, que digué “mereixes la felicitat, una felicitat que tu mateix has plasmat. Aquí tens a la reina que has buscat. Estima-la i defensa-la del mar.”. Així, doncs, Galatea es va convertir en humana.
El pigmalionisme o algalmatofilia és una parafília que consisteix en l’atracció per les estàtues i l’amor que els artistes tenen per les seves muses.
Aquest mite ha inspirat moltes pel·lícules, com per exemple: My Fair Lady, Pinotxo, Her i Lars and the Real Girl.
El mite, que no el coneixia fins ara, m’ha semblat molt interessant. Crec que no és sa tenir aquesta ambició per canviar a les persones i fer-les perfectes perquè ningú ho és, però per altra part crec que el fet que va transformar aquesta ambició i la va plasmar en obres d’art és molt bonic.
Bonum diem!
Personalment, considero que, el mite de pigmalió és una història molt bonica i que, per una part explica el que avegades ens passa a les persones, que no trobem la persona ideal.
Em sembla molt interessnt que la deesa de la bellesa i la fertilitat li dongui la oportunitat de tenir una dona que ell crea amb tal bellesa.
És un mite que explica la dificultat que té el rei de Xipre per trobar l’amor, ja que intenta trobar la dona perfecte per a ell, però no la trova. Així que deideix no casar-se mai i fa una escultura amb els ideals que voldria que tingès la seva amada i aconsegueix fer una escultura tant preciosa que queda embelesat per la seva bellesa i s’enamora perdudament d’ella. I un dia Pigmalió, fent-li una oració a Afrodita, li demanà portar a la vida a la seva amada estàtua i el desig es va complir. Li va posar el nom de Galetea.
L’entrevista m’ha semblat molt interesant ja que fa moltes referències a pel·lícules que ja havia vist o pel·lícules modernes on apareix d’una manera o d’una altre el mite, com; Pretty Woman, Pinocho… i així he pogut comprendre millor el mite.
Espero poder gaudir més de programes de ràdio així.
Xaipe!!
Pigmalió és segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor. La seva obra superava en habilitat fins i tot a la de Dédalo, el cèlebre constructor del Laberint. Es va destacar sempre per la seva bondat i saviesa a l’hora de governar.
Durant molt de temps Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa correspongués amb la seva idea de la dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l’amor que sentia dins seu a la creació de les més belles estàtues.
Així, va realitzar l’estàtua d’una jove, a la qual va cridar Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d’ella perdudament. Va somiar que l’estàtua cobrava vida.
Bonum Diem,
Pigmalió és el nom d’un personatge mitològic, els orígens es remunten a l’Antiga Grècia. D’acord al mite, es tractava d’un monarca que, després de no trobar a la dona ideal per a contraure matrimoni, va optar per desenvolupar escultures que li permetessin suplir la presència femenina com a companya de vida.
La història explica que Pigmalió va acabar enamorant-se d’una de les seves creacions, batejada com Galatea. La deessa Afrodita es va commoure davant el desig de Pigmalió (reflectit a través d’un somni que va tenir el rei) i li va concedir vida a l’escultura, transformant a Galatea en un ésser humà.
Aquest mite va tenir diverses representacions en teatre i cinema. Una de les obres teatrals més populars basades en el relat, titulada simplement “Pigmalió”.
El pigmalionisme és l’atracció per les estàtues i la fascinació dels artistes per els Seves muses i obris. També explica l’anomenat complex de Pigmalió que consisteix a Voler Millorar de manera obsessiva Una altra persona.
Salve!
Pigmalió era un antic rei de Xipreque, molt aficionat a l’escultura. Ell mai va trobar a la dona perfecte, Per tant, va decidir que només dedicaria tot el seu amor a crear una escultura de la que hagués sigut la dona perfecte i la va anomenar Galatea.
Aquest mite va tenir diverses representacions en teatre i cinema.
Bonum Diem!
Pigmalió era un escultor que es passava la seva vida buscant una dona amb qui casar-se amb la condicion que sigui perfecta. En no trobar-la, va començar a crear estàtues per omplir la seva absencia, i la va crear tan hermosa per la qual no va poder evitar enamorar-se. Amb l’ajuda d’Afrodita la va poder fer una dona de veritat.
En la literatura hi han poemes com The Authour in prayse of his precedent Poem i The Argument of the Poem.
Inclós hi han pel·licules com per exemple:
-Pygmalion
-Trading Places
Bonum Diem!
Segons explica Ovidi a Les Metamorfosis, Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa de la qual correspongués amb la seva idea de la dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l’amor que sentia dins seu a la creació de les estàtues més boniques.
Així, va realitzar l’estàtua d’una jove, a la qual va anomenar Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d’ella perdudament. Va somiar que l’estàtua cobrava vida.
Quan va despertar en comptes de l’estàtua es trobava Afrodita, que li va dir “Mereixes la felicitat, una felicitat que tu mateix has plasmat. Aquí tens la reina que has buscat. Estima-la i defensa-la del mal”. D’aquesta forma Galatea es va transformar en una dona real. Pigmalió es va casar amb ella i van tenir una filla, anomenada Pafos.
Aquest mite també ha donat al que en pedagogia o entrenament d’esports es coneix com a efecte Pigmalió pel qual els instructors tracten de forma diferent els alumnes que pensen que (inicialment) tenen més capacitats, fent que finalment desenvolupen millor aquestes capacitats, i reforçant les diferències. D’aquest mite també procedeix el terme pigmalionisme, atracció per les estàtues, i és motiu recurrent per explicar el naixement de la vida artificial i la fascinació dels artistes per les seves muses i obres. També explica l’anomenat complex de Pigmalió
Salve!
Mai escolto la radio, per això no sabia que explicaven aquesta classe d’informació.
Pigmalió era un antic rei de Xipre que era escultor. Ell mai va trobar a la dona perfecte, per tant, va decidir que només dedicaria tot el seu amor a crear una escultura de la que hagués sigut la dona perfecte i de la que es va enamorar perdudament i la va anomenar Galatea.
I la dessa Afrodita intervé per fer-li realitat el seu somni.
Aquest mite va tenir diverses representacions en teatre i cinema.
Salve!
Pigmalió és un rei de Xipre de la història grega. Sempre va voler trobar una dona amb la bellesa perfecta. Però no va poder trobar-la. De manera que va decidir no casar-se i es va dedicar a crear belleses amb les seves mans, a través d’escultures i estàtues. Entre elles, Pigmalió va crear a Galatea. Una estàtua femenina que per la bellesa i la perfecció Pigmalió es va enamorar. Fins i tot va somiar una vegada que Galatea cobrava vida.
Pigmalió va demanar-li a Afrodita la deessa de l’amor, que li donés vida a la seva amada Galatea. I aquesta li va concedir.
En la literatura ha inspirat moltes obres com la de Frankenstein. També s’han fet obres com la de My fair lady(1964) , protagonitzada per Audrey Hepbrun.
L’entrevista ha estat molt interessant, perquè mai havia escoltat una entrevista i també m’ha ajudat bastant a ampliar informació sobre el text. Molt bon treball!