Interpretació i adaptació en format d’obra de teatre del mite de Apol·lo i Dafne per Clàudia Pérez.
(Apol·lo passejant pel jardí es troba a Cupido practicant amb el seu arc i Apol·lo s’atreveix a riure’s d’ell)
APOL·LO: ja ja ja ja ja, ai Cupido…on portaràs tu l’amor? Ah? Ostres veritat, en lloc! Vinga, segueix practicant segueix practicant… perquè et fa falta! ( amb veu baixa ) matat que ets…
(Cupido, humiliat per les paraules del déu Apol·lo, li entra de cop una ira per dins amb gran desig de venjança i decideix trobar el moment adequat per donar-li una lliçó).
+++
( Apol·lo ha sortit al bosc a caçar, Cupido el segueix. Apol·lo està concentrat per la caça. Cupido mira el seu entorn i veu de lluny la bellesa de Dafne i és quan decideix llençar-li una fletxa)
CUPIDO: Ara veuràs tu on portaré jo l’amor …. ja ja ja ( riu malèficament)
( Llença la fletxa d’or a Apol·lo d’un amor apassionat, però a Dafne li projecta una fletxa que és tot el contrari. Dafne sent odi cap a ell, qui s’havia enamorat d’ella)
CUPIDO: ( Amb veu rancorosa i baixa) Ningú no es riu de mi Apol·lo, ara em toca jugar a mi el joc que tu has decidit començar…
+++
( Apol·lo veu a Dafne, ell amb uns llums enlluernats decideix apropar-se a ella per darrera. Apol·Lo li acaricia l’esquena li aparta el cabell i fa el gest de besar-li. Dafne, sorpresa es gira i en veure que era Apol·lo li dóna una bufa i marxa corrents)
DAFNE: Aparta´t de mi, no em segueixis! T’ho adverteixo!
( Apol·lo sorprès intenta aturar-la però no ho aconsegueix)
APOL·LO: Dafne! Dafne! Espera’t! ( Apol·lo comença a córrer darrera d’ella)
+++
(Dafne segueix corrents amb totes les seves forces, gira el cap per veure si Apol·lo la segueix, veu que sí. No està gaire lluny Apol·lo d’ella, ella comença a córrer encara amb més força fins arribar el riu Peneu. Dafne està cansada i demana ajuda al seu pare.)
DAFNE: Pare…( amb veu cansada) ajuda’m…no vull Apol·lo al meu costat, fes alguna cosa! Si us plau! ( amb un to plorós)
( El pare de Dafne en sentir les seves paraules, decideix convertir-la en arbre. Just arriba Apol·lo. Apol·lo cau al terra en veure com la seva enamorada es converteix en arbre)
APOL·LO: No! ( crit de ràbia mentre s’aixeca i corre cap a ella ) No, no, no….no! ( Ja plorant com veu que el cos d’ella es va convertint rígidament, s’apropa a la seva cara i l’acarona, Dafne el mira amb un somriure vacil·lant. El cos de Dafne es va convertint cada cop més rígid i comença a arribar a la seva cara aquesta rigidesa) – Dafne…no…
DAFNE: Ho sento ( rient, i el cos de Dafne s’ha convertit en un arbre preciós)
+++
( Apol·lo dolgut torna enrere i quan va caminant es troba amb Cupido. Cupido el veu destrossat però a ell li és igual)
APOL·LO: Deixa’m tranquil…
CUPIDO: Oh…pobre Apol·lo. Saps, m’has arribat a fer una mica de pena allà, quasi ho aconsegueixes.
APOL·LO: Aconseguir què?
CUPIDO: Que m’arribessis a fer pena del tot ( diu rient-se) Ai Apol·lo, on deies que portava jo l’amor?
( Aquí Apol·lo és conscient de la mala jugada que li ha fet Cupido que el mira somrient)
APOL·LO: Has…has…has estat tu! Malparit! Vine aquí covard! ( Cupido marxa volant) Sí, marxa, tros de covard! T’atraparé, ja veuràs!
CUPIDO: Sort!
