Els orígens mitològics de les constel·lacions

Després d’haver fet la recerca de l’origen etimològic i mitològic dels planetes, ha arribat el moment d’esbrinar l’origen mitològic del nom de les constel·lacions.

Quina relació tenen les constel·lacions amb els signes del zodíac? Per què es diuen així?

Ana Maria Falcón Rebeca Barroso
2n Batx. Humanístic

Aquest article s'ha publicat dins de General, Pervivència i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

21 respostes a Els orígens mitològics de les constel·lacions

  1. Abril Ramos diu:

    Salve!

    Una constel·lació (del llatí constellatio) és un conjunt d’estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari. Se separen en grups arbitraris en què s’han dividit els estels fixos. La majoria estan basades en les antigues constel·lacions gregues.
    El zodíac és un conjunt de dotze constel·lacions. Hem creat un cercle imaginari per on es desplaça el Sol al llarg de l’any, anomenada eclíptica. El sol triga dotze mesos a donar la volta sencera per aquest cercle imaginari, així que vam dividir el cercle en dotze parts iguals, amb el nom de: Àries, Taure, Bessons o Gèmini, Càncer o Cranc, Lleó, Verge, Balança o Libra, Escorpió o Escorpí, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos.

    Cada zona correspon aproximadament a un mes de l’any. El nom d’aquests signes els va posar Claudi Ptolomeu, un astrònom grec.

  2. abrilramosa diu:

    Salve!

    He oblidat dir que el meu signe del zoodíac és l’scorpio. És el vuitè signe del zodíac, el qual el Sol el creua entre el 23 d’octubre i el 21 de novembre aproximadament i segons l’any.

    La creença que els escorpins se suïciden picant-se quan els envolta el foc és d’una antiguitat considerable i és freqüent on hi ha aquests animals. No obstant això és fals, ja que el verí no té cap efecte en l’escorpí mateix, ni en qualsevol membre de la mateixa espècie, llevat que el verí s’injecti directament en el gangli del nervi dels escorpins.

    Hi ha un mite que diu que els escorpins se suiciden i deriva del fet que quan estan exposats a una intensa calor el seu procés metabòlic deixa de funcionar correctament. Això causa a l’escorpí un espasme violent i aquest espasme pot semblar com si l’escorpí s’ataqués a si mateix; d’aquí prové el desenvolupament del mite.

  3. Retroenllaç: Els orígens mitològics de les con...

  4. Chaymae Zaouaghi diu:

    Bonum diem,
    Zodiacae constellationes duodecim signa in caleo sunt. Signum meum zodiaci est Scorpio aut Scorpio, octava constellatio est, quia antiqui scorpium describebant.
    Es defineix una constel·lació com el conjunt d’estrelles que sense tenir cap relació entre si, formen un dibuix imaginari en la volta celeste que ens serveix com recordatori de la seva posició i del seu nom.
    La paraula Zodíac pot traduir-se com a “Cercle dels animals”. És la seqüència de les dotze constel·lacions que es troben a un costat i a l’altre de l’eclíptica, és a dir, del plànol corb imaginari sobre el qual el Sol recorre la totalitat de l’esfera celest en un any.
    El mite diu que corpius, era un lluitador que actuava a les ordres de Apol·lo. Tenia com a objectiu matar Orió, però també es dedicava a violar dones i a assassinar bèsties.
    Orión es va enamorar de Merote i va demanar la seva mà al seu pare, Enopió.
    El pare li va demanar que matés totes les bèsties, Orió va complir la seva part del tracte pero el pare de Merote, no.
    Orió va començar a matar a tots els animals que trobava a causa de la ràbia que sentia. La seva mare va enviar-li l’animal més poderós, l’Escorpí. Orió va pensar que un animalet tan petit no li podia fer res, però a la primera punxada Orió va caure desplomat a terra.
    En veure que es moria li va demanar al seu pare que li donés una constel·lació. Ell va acceptar i li va crear una constel·lació, però també va crear la constel·lació per l’Escorpí. El pare, per tal que el seu fill i el seu assassí no es trobessin pel cel, va posar una constel·lació a l’estiu i una a l’hivern.

  5. omaima diu:

    Salve!

    Què són les constel·lacions?

    Una constel·lació és un grup d’estrelles que pren una forma imaginària al cel nocturn. Són usualment nomenades en honor a caràcters mitològics, gent, animals i objectes. En diferents parts del món, la gent ha inventat diferents formes per als mateixos grups d’estrelles brillants. Això és com un joc de connectar puntets en un full de paper. En el passat, la creació d’imatges imaginàries de les estrelles va ser útil per a la navegació a la nit i per seguir el curs de les estacions.

    La paraula ‘Zodíac’ procedeix del llatí Zodiacus. Els dotze signes del zodíac estan representats per dotze sectors iguals de 30º cada un a la carta astral. El signe en el qual es troba el Sol a la nostra carta natal és el nostre signe solar, popularment conegut com a signe del zodíac.

    El meu signe del Zodíac és el Sagitari normalment el llegeixo amb dona molta curiositat.

  6. ariv diu:

    Traducció:
    Les constel•lacions zodíaques són dotze signes gravats.
    Àries és la primera constel•lació, ja que els antics descrivien un moltó.
    Taurus és la segona constel•lació, ja que els antics descrivien un toro.
    Gemini és la tercera constel•lació, ja que els antics descrivien uns bessons.
    Càncer és la quarta constel•lació, ja que els antics descrivien un cranc.
    Leo és la cinquena constel•lació, ja que els antics descrivien un lleó.
    Virgo és la sexta constel•lació, ja que els antics descrivien una verge.
    Libra és la sèptima constel•lació, ja que els antics descrivien una balança.
    Escorpió és la octava constel•lació, ja que els antics descrivien un escorpió.
    Sagitari és la novena constel•lació, ja que els antics descrivien un sagitari.
    Capricorn és la desena constel•lació, ja que els antics descrivien un capricorn.
    Aquari és la onzena constel•lació, ja que els antics descrivien un home i aigua ( un aiguader ).
    Pisis és la dotzena constel•lació, ja que els antics descrivien peixos.

    El meu signe del zodíac amb llatí:
    Signum meum zodiaci est leo.

  7. Iria Rael diu:

    Salve!
    Signum meum zodiaci est Cancer, Cancer quarta constellatio est, quia antiqui cancrum describebant. Una constel·lació, en astronomia , és una agrupació convencional d’ estrelles , la posició en el cel nocturn és aparentment invariable, hi han dotze constelacions zodiacals que representen els dotze signes que són: Àries, Taure, Gèmini, Cranc, Lleó, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos.
    La paraula Zodíac es pot traduir com a “Cercle dels animals”, ja que totes les constelacions tenen un animal.

  8. Juls París diu:

    Salve!!

    Les constel·lacions (del llatí constellatio) són un conjunt de estels fixos o estrelles sense relació entre ells que fomren dibuixos imaginaris. La majoria de constel·lacions estàn basades en antigues constel·lacions gregues.
    La paraula ‘’Zodíac’’ procedeix del llatí Zodiacus. Els dotze signes del zodíac estan representats per dotze sectors iguals de 30º cada un a la carta astral. El signe en el qual es troba el Sol a la nostra carta natal és el nostre signe solar, popularment conegut com a signe del zodíac.
    Hem creat un cercle imaginari per on es desplaça el Sol al llarg de l’any, anomenada eclíptica. El sol triga dotze mesos a donar la volta sencera per aquest cercle imaginari, així que vam dividir el cercle en dotze parts iguals; Àries és la primera constel·lació i la describien com una moltó, Tauró és la segona i la describien els antics com a un toro, Gemini és la tercera i la describien com a bessons, etc.

    El meu signe és Verge ”Signum meum zodiaci est Virgo”
    Verge és la sisena constel·lació, limita amb al Nord amb Ctoxer i a l’est amb Lleó. És visible durant els mesos de febrer fins a agost. La seva estrella més brillant és Alfa Virginis o Espiga. El seu nom ve del llatí Virgo (en grec, Παρθένος).
    Hi ha un mite per aquests signe del zodiac;El mite de la Verge.

    EL MITE DE VERGE
    Existeixen diferentes versions sobre la seva identitat. Segons alguns era filla d’Apol·lo i Crisòtemis. Morí jove i el seu pare la transformà en una constel·lació. D’altres diuen que era filla de Zeus i Temis, i se la identificava amb la justícia, que havia viscut a la Terra durant l’Edat d’Or. Altres llegendes associen la Verge amb les bones collites i, per tant, se la presenta amb un espiga de blat a la mà esquerra, identificant-la amb la deessa grega de les collites: Demèter.

    Vale

  9. Joan Barrabino Rubio diu:

    Salve!!

    Signum meu zodiaci est pisis.
    Una constel·lació és un conjunt d’estelso estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari, que estan fixos. Normalment tenen una relació mitològica.
    Hi han dotze constel·lacions zodiacas:
    Àries, Taurus, Gemini, Leo, Virgo,Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari, Pisis.

    La paraula Zodíac prové del llatí Zodiacus, cada zona correspon aproximadament a un mes de l’any.
    El Claudi Ptolomeu va ser l’astrònom grec que va anomenar els dotze signes.

  10. Andrea Gómez diu:

    Salve!
    Signum meum zodiaci est Scorpio. Octava constellatio est, quia antiqui scorpium describebant.
    El mite de Escorpió neix d’una vella llegenda grega relacionada amb l’intent de violació d’Artemis (la Lluna) pel gegant Orió.
    En la llegenda s’explica que Artemis es prosternà als peus del seu pare (Zeus) i, abraçada als seus genolls, li va demanar una curta túnica, un calçat de caçadora, un buirac amb les seves fletxes i un arc com el que tenia el seu germà Apol·lo. En la mitologia clàssica, Artemis és la deessa de la caça i dels boscos i té com a símbol un ós.
    Orió era un gegant famós per la seva bellesa i la seva enorme fortalesa, fill de la Terra i de Posidó. La seva alçada li permetia caminar pel fons del mar conservant el cap fora de l’aigua.
    Diuen que un dia es trobava Artemis caçant quan se li va aparèixer enmig del bosc el gegant Orió. Aquest la va veure jove i bella i va intentar seduir (es diu que el gegant va intentar violarla). Però Artemis era una divinitat casta i per defensar-va reclamar l’ajuda d’un escorpí. Aquest alacrà va picar al gegant mortalment i la va alliberar.
    Per recompensar, més tard la deessa el va col·locar al cel. Just al costat oposat de la constel·lació d’Orió. Aquest és l’escorpí que està representat en el cel d’estiu. Orió brilla en les nits d’hivern i la seva brillantor minva quan sorgeix la constel·lació d’Escorpió. Per això sorgeix una competència entre Escorpí i Orió.
    Vale!

  11. Blanca L. diu:

    Salve!

    Una constel·lació (del llatí constellatio) és un conjunt d’estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari.
    El zodíac és un conjunt de dotze constel·lacions.
    Jo sóc geminis. Gemini és la tercera constel•lació, ja que els antics descrivien uns bessons.

    Vale!

  12. Marquillo diu:

    Salve!
    Traducció:
    Hi han dotze constel.lacions zodiacals al cel.
    Aries és la primera constel.lació, en la qual els antics describien un moltó.
    Tauro és la segona constel.lació, en la qual els antics describien un toro.
    Geminis és la tercera constel.lació,en la qual els antics describien uns bessons.
    Càncer és la quarta constel.lació, en la qual els antics describien un cranc.
    Leo és la cinquena constel.lació,en la qual els antics describien un lleó.
    Virgo és la sisèna constel.lació,en la qual els antics describien una verge.
    Libra és la setena constel.lació,en la qual describien una balança antiga.
    Scorpius o escorpio és la vuitena constel.lació, en la qual describien un antic escorpí.
    Sagitari és la novena constel.lació, en la qual els antics describien un sagitari
    Capricorn és la decena constel.lació, en la qual els antics describien una cabra .
    Aquari és la onzena constel.lació, en la qual els antics describien un home i aigua.
    Piscis és la dotzena constel.lació, en la qual els antics describien dos peixos

    signum meum zodiaci Aquarius est. Undecima constellatio est quia antiqui hominem et aquam describebant.
    És una de les constel.lacions reconegudes amb major antiguitat ja què els sumeris li donaren aquest nom en honor al deu An, qui bessa l’aigua sobre l’immortalitat de la terra. També s’identifica a Aquari amb Ganimedes, jove raptat per Zeus. +
    Salve!

  13. Raül Àlvarez diu:

    Salvete,
    Els dotze signes de les constel·lacions zodiacals estan en el cel
    Aries és la primera constel·lació, en la qual els antics describien un moltó
    Tauro és la segona constel·lació, en la qual els antics describien un toro
    Gèminis és la tercera constel·lació, en la qual els antics describien uns bessons
    Càncer és la quarta constel·lació, en la qual els antics describien un cranc
    Leo és la cinquena constel·lació, en la qual els antics describien un lleó
    Virgo és la sisena constel·lació, en la qual els antics describien una verge
    Libra és la setena constel·lació, en la qual els antics describien una balança
    Escorpí o bé Scorpio és la setena constel·lació, en la qual els antics describien un escorpí o bé un escorpión
    Sagitari és la novena constel·lació, en la qual els antics describien un sagitari
    Capricorni és la desena constel·lació, en la qual els antics describien una cabra
    Aquari és la onzena constel·lació, en la qual els antics describien un home i aigua
    Piscis és la dotzena constel·lació, en la qual els antics describien peixos

    Signum meum zodiaci Piscis est, duodecima constellatio est, quia antiqui piscis describebant.

    El signe consta de dos peixos que naden en sentits oposats.
    Mitològicament parlant, hi ha dues versions, en una s’explica que aquesta constel·lació s’originà quan un peix va salvar a Derceto (una deessa mig peix, mig dona) quan caigué a una llacuna.

    La segona és una versió d’Higí (escriptor i gramàtic romà), en la qual està basat en el mite de Venus i Cupid, doncs aquests dos varen ser sorpresos per Tifó, fugint en forma de peix d’aquest, però es van lligar amb una corda, per a no perdre’s. Així, en el cel, podem veure mare i fill units per una corda.

    Així com Piscis, les altres dotze constel·lacions zodiacals també tenen un passat mitològic. La d’Aries es creu que simbolitza la disfressa que escollí Júpiter al fugir del monstre Tifó.
    Es creu que, degut a la seva forma estranya, la de Càncer simbolitza els famosos escarbats d’Egipte enlloc d’un cranc.
    L’origen de Capricorni ve d’una anècdota del déu Pan, doncs saltà al riu Nil i, per diversió, es transformà en un ser amb cap de cabra i cua de peix.
    Escorpí té l’origen en una disputa entre Júpiter i Orió, doncs aquest primer li envià un escorpí per a que mossegués a Orió, per això mai apareixen juntes les seves respectives constel·lacions en el cel.
    Géminis rep el seu origen de Càstor i Pol·lux, els famosso germans boxejadors.
    Un possible origen de Leo és elm fet que sempre que el riu Nil es desbordava, els lleons anava en manades per beure aigua.
    Libra rep el seu origen a Juli César, doncs els romans e3l varen honrar, simbolitzantlo en una balança de saviesa i justícia (també està la llegenda d’Osiris).
    Sagitari representa un dels dos centaures dels cels.
    Tauro té l’origen en una altra acció de Júpiter, doncs Orió, al mirar les nimfes d’Atlas, ofen a Júpiter i aquest envia a un toro per tancar-li el pas, enviant a tots al cel.
    Per acabar, es diu que Virgo representa la deessa del blat, Perephone, o potser és el nom de Minerva.
    Valete!

  14. Irene Sanz diu:

    Salve!

    El meu signe del zodiac és Scorpius ♏.

    En la mitologia, Scorpius sempre estava llest per a la batalla, amb les seves grans urpes i el seu poderós fibló. Actuava a les ordres d’Apol·lo, tenint com a objectiu destruir Orió, conegut pels seus aires vanitosos i la seva luxúria, el qual es dedicava a violar donzelles i assessinar bèsties.

  15. Mar Cruz Viladoms diu:

    Salve!!
    El meu signe del zodíac és Balança (libra en llatí). El que si que he trobat, és la seva història mitològica.
    Es veu que el signe de Balança procedeix de la següent història.
    Hèrcules va decidir acabar amb la vida d’un porc senglar. Quan estava a punt de matar-lo, va aparèixer el Centaure. Aquest, es va endur a Hèrcules a veure vi fins deixar-lo ebri. De sobte van aparèixer més centaures. El fet de que n’apareguessin tants, va provocar que es morís l’amic d’Hèrcules. Després d’aquesta tragèdia, Hèrcules va acabar amb la vida del porc senglar.
    D’aquí bé el fet de que el signe balança representi la justícia.

    La veritat és que no ho sabia i m’ha semblat molt curiós!!

  16. Valentina diu:

    Salve!

    Signum meum zodiaci est Scorpio aut Scorpio
    Octava constellatio est, quia antiqui scorpium describebant.
    El mite diu que scorpius, era un lluitador que actuava a les ordres de Apol·lo. Tenia com a objectiu matar Orió, però també es dedicava a violar dones i a assassinar bèsties.
    Orión es va enamorar de Merote i va demanar la seva mà al seu pare, Enopió.
    El pare li va demanar que matés totes les bèsties, Orió va complir la seva part del tracte pero el pare de Merote, no.
    Orió va començar a matar a tots els animals que trobava a causa de la ràbia que sentia. La seva mare va enviar-li l’animal més poderós, l’Escorpí. Orió va pensar que un animalet tan petit no li podia fer res, però a la primera punxada Orió va caure desplomat a terra.
    En veure que es moria li va demanar al seu pare que li donés una constel·lació. Ell va acceptar i li va crear una constel·lació, però també va crear la constel·lació per l’Escorpí. El pare, per tal que el seu fill i el seu assassí no es trobessin pel cel, va posar una constel·lació a l’estiu i una a l’hivern.
    Sincerament no ho sabia i m’ha semblat fantastic aprendre!!!

  17. Clàudia Ordaz diu:

    Salvete!

    Les narracions mitològiques amagades darrere dels símbols zodiacals són les següents:

    – Capricorn: És sovint associat amb la figura mitològica de la cabra Amaltea, la qual va alletar i va criar a Zeus a l’illa de Creta per amagar-lo de Cronos, el seu pare, qui devorava als seus fills. Quan Zeus, ja adult, va lluitar contra els Titans, es va fabricar una armadura amb la pell d’aquesta mítica cabra, que es convertiria en l’Égida, l’escut de Zeus forjat per Hefest, déu del foc. Primerament Zeus va donar aquest escut a Apol·lo, i més tard a la seva filla Atenea, deessa de la guerra.

    També s’explica que el capricorn es va crear a partir de la guerra dels déus, quan Pan va escapar al riu Nil, i la meitat del seu cos submergit es va tornar com el d’un peix; al acabar la guerra, Zeus el retornà a la seva forma original i va deixar en les estrelles un record d’aquella criatura.

    – Aquari: El conegut mite identifica a Aquari amb Ganímedes. Ganímedes era fill del rei de Troia. El seu pare li va encarregar la tasca de guardar els ramats a les muntanyes. Segons els relats, era un dels mortals més formosos, de tal manera que Zeus, pare dels déus, es va enamorar d’ell perdudament i convertint-se en àguila (una altra constel·lació) el raptà i el portà al capdamunt de l’Olimp. Com a compensació Zeus va regalar al pare del jove uns cavalls divins i immortals. A l’Olimp Ganímedes es converteix en el coper diví encarregat de servir als déus.

    – Piscis: Existeixen vàries versions de per què els dos peixos apareixen al cel. Higini parla d’un ou que va caure al riu Eufrates, sent retornat a la terra per uns peixos. Llavors Afrodita sortí de l’ou i, en agraïment als peixos els va col·locar al cel.

    En una altra de les versions es parla sobre Afrodita i el seu fill Eros quan les seves vides corrien perill. Aquestes dues figures van ser sorpreses per Tifó el gegant, però Venus sabia que podrien escapar per l’aigua. Va agafar Eros i s’hi capbussà, un cop a l’aigua ambdós es van transformar en peixos. Per a no separar-se es van lligar amb una corda. És per això que al cel veiem una mare i un fill units per una corda.

    – Àries: La llegenda explica que en algun moment va existir una reina malvada coneguda com Ino, que tenia un desastrós desig de fer desaparèixer els fills del seu formós espòs Atamant. Aquests petits eren Frixo i la seva germana Hele. La maliciosa reina va anar adquirint odi per aquests dos germans i pel vincle que els unia, així que es va proposar eliminar als seus fillastres. Rere elaborades històries, va acabar convencent així al seu marit del horrible sacrifici en oferiment a Zeus. En el moment més adequat, Hermes va enviar un moltó per a salvar-los de la seva mort. En aquest crític moment, Frixo i Hele es van aferrar al moltó volador i se’n van anar cap a l’Àsia. Durant el viatge Hele va caure i va perdre la vida al mar, ofegada. Frixo, arribà a la costa, gràcies a la valerosa actuació del moltó. Frixo matà l’animal per a venerar la seva pell d’or i resguardar-la per molts anys com un tresor i com una commemoració per aquest que va arriscar i va sacrificar la seva vida per a ell i la seva germana.

    Diu la mitologia que el moltó va ser sacrificat en un venerat ritual i que després del seu sacrifici va ser penjat d’una alzina, al bosc sagrat, on va ser custodiat per molt temps per un enorme i poderós drac.

    – Tauro: En la mitologia grega, Tauro és la forma de toro que el déu Zeus va adoptar per a seduir a Europa, una mítica princesa fenícia amb la que va tenir tres fills: Minos, el llegendari rei de Creta, Sarpedó i Radamantis.

    Una altra versió ens diu que va ser la bèstia que va enviar a la deessa Hera per acabar amb Orió el gegant.

    La última versió relata que Tauro seria la forma de Ío, quan Zeus la va transformar en vaca per evitar que Hera el descobrís sent-li infidel.

    – Gèminis: Els bessons representats són Cástor i Polideuco segons la mitologia grega. Van néixer d’un ou que va posar Leda, la reina d’Esparta, després d’haver consumat amb Zeus convertit en cigne. Cástor, el mortal, era fill del rei Tíndar; l’immortal Polideuco era fill de Zeus.

    Els bessons van tenir una disputa amb els seus cosins: Idas i Linceu. Idas, el cosí immortal, assassinà a Càstor amb una llança i Polideuco, tot i les seves ferides, va respondre matant a Linceu. Zeus va intervenir i els va fulminar amb un raig. Polideuco es va negar a la seva condició immortal si no podia compartir-la amb el seu germà. Per això Zeus va realitzar un pacte amb el seu germà Hades en el qual, els germans poguessin passar sis mesos a l’Olimp i els sis restants al regne d’Hades.
    Càncer: La constel·lació del cranc i la constel·lació de la Hidra estan relacionades amb un dels dotze treballs d’Heracles. La deessa Hera, enemiga d’Heracles, va enviar un cranc gegant per acabar amb la seva vida mentre aquest es barallava amb la temible serp Hidra. Tot i això, Heracles va resultar victoriós. Com a recompensa la deessa va formar les constel·lacions del cranc i de la Hidra al cel.

    – Leo: El naixement de Leo es remunta a l’antiguitat tot i que és posterior a Àries, Tauro i Sagitari. Leo correspon al lleó de Nemea, fill de Tifó i Equidna, animal invulnerable que assolava els camps devorant a les persones. La primera tasca d’Heracles va ser matar-lo. El lleó vivia un cova amb dues entrades; Heracles va tapar una d’aquestes i va entrar per l’altra. Va abraçar el lleó estrenyent-lo fins que el va ofegar, i després amb les seves pròpies urpes el matà i li prengué la pell i el cap, que posteriorment utilitzaria com a casc. Zeus va transformar al lleó en constel·lació per a honrar al seu fill.

    – Virgo: La constel·lació de Virgo és la representació d’Astrea, una titànida, filla de Zeus i Temis, deessa verge que portava els raigs de Zeus als seus braços. Zeus la va pujar al cel, situant-la entre les estrelles. La recompensa d’Astrea per la seva fidel lleialtat va ser poder conservar la seva virginitat, a diferència de totes les seves germanes.

    – Libra: La constel·lació que originalment formava per de les pinces d’Escorpio, és la més jove de tot el zodíac i és la única que no representava a un ésser viu. En la mitologia grega, aquesta figura de la balança era sospesa per Hera, deessa del matrimoni.

    – Escorpio: Una versió suggereix que Oriò va intentar violar a Artemis, posat que aquesta es trobava caçant enmig del bosc quan va ser vista pel gegant. Artemis reclamà l’ajuda d’un escorpí que picà al gegant mortalment ferit i la lliberà. Raó per la qual la deessa el va col·locar al cel.

    – Sagitari: Hi havia una gran controvèrsia entre els mitòlegs antics sobre si aquesta constel·lació representava o no un centaure. Alguns s’inclinaven per la opinió de que no era un centaure ja que cap centaure havia utilitzat mai cap arc. Aquests defensaven que es tractava d’un sàtir anomenat Croto, que vivia en companyia de les Muses al mont Helicó. Croto, a part d’inventar l’art de disparar fletxes, va inventar l’aplaudiment, mentre s’escoltava les Muses. Aquestes, complagudes, van demanar a Zeus que posés a Croto al firmament.

    Per cert, signum meum zodiaci est Leo!!

  18. Juls París diu:

    Salve!!

    Les constel·lacions (del llatí constellatio) són un conjunt de estels fixos o estrelles sense relació entre ells que fomren dibuixos imaginaris. La majoria de constel·lacions estàn basades en antigues constel·lacions gregues.
    La paraula ‘’Zodíac’’ procedeix del llatí Zodiacus. Els dotze signes del zodíac estan representats per dotze sectors iguals de 30º cada un a la carta astral. El signe en el qual es troba el Sol a la nostra carta natal és el nostre signe solar, popularment conegut com a signe del zodíac.
    Hem creat un cercle imaginari per on es desplaça el Sol al llarg de l’any, anomenada eclíptica. El sol triga dotze mesos a donar la volta sencera per aquest cercle imaginari, així que vam dividir el cercle en dotze parts iguals; Àries és la primera constel·lació i la describien com una moltó, Tauró és la segona i la describien els antics com a un toro, Gemini és la tercera i la describien com a bessons, etc.

    El meu signe és Verge ”Signum meum zodiaci est Virgo”
    Verge és la sisena constel·lació, limita amb al Nord amb Ctoxer i a l’est amb Lleó. És visible durant els mesos de febrer fins a agost. La seva estrella més brillant és Alfa Virginis o Espiga. El seu nom ve del llatí Virgo (en grec, Παρθένος).
    Hi ha un mite per aquests signe del zodiac;El mite de la Verge.

    EL MITE DE VERGE
    Existeixen diferentes versions sobre la seva identitat. Segons alguns era filla d’Apol·lo i Crisòtemis. Morí jove i el seu pare la transformà en una constel·lació. D’altres diuen que era filla de Zeus i Temis, i se la identificava amb la justícia, que havia viscut a la Terra durant l’Edat d’Or. Altres llegendes associen la Verge amb les bones collites i, per tant, se la presenta amb un espiga de blat a la mà esquerra, identificant-la amb la deessa grega de les collites: Demèter.

    Vale

  19. Laia A. diu:

    Salvete!
    Molt bon apunt!
    Una costel·lació, és un conjunt estrelles que formen un dibuix imaginari.
    Els signes del Zodiac, están formats per 12 signes, els quals representen als dotze mesos de l’any i aquests venen representats per un mite o atribut:
    Aries: representa un moltó
    Geminis: els bessons.
    Scorpio: dóna lloc a l’escorpió
    Libra: Balança.
    Leo: retracta al lleó
    Cancer: Dóna nom al signe del cranc.
    Acuari: un home amb aigua
    Capricorni: Retracta una cabra
    Piscis: Representen els dos peixos.
    Virgo: Representa una verge
    Tauro: representa un bou
    Sagitari: home amb sageta
    Signum meum zodiaci est Aries aut Ariem, prima constellatio est, quia antiqui ariem describebant.
    El mite, explica que quan els déus van ser llançats de les cases a la muntanya de l’Olimp, el carner va ser la disfressa triada per Júpiter per escapar del gegant Tifó.
    Àries, va ser també identificar com el moltó i el velló daurat va ser buscat per Jàson i els Àrgonautes.

  20. Joaquim diu:

    Bonum diem¡¡
    Como podemos leer, cada signo tiene su historia y obviamente su significado..
    Esto son los signos que corresponden a los 12 meses del año:

    Aries: Carnero
    Géminis: Gemelos
    Scorpio: Escorpión
    Libra: Balanza
    Leo: León
    Cáncer: Cangrejo
    Acuario: Hombre con agua
    Capricornio: Cabra
    Piscis: Dos peces
    Virgo: Virgen
    Tauro: Toro
    Sagitario: Hombre con saeta

    Cada signo tiene una constelación atras:

    Aries: El carnero con el que viajaron Frixio y Hele, cuando salieron de su país natal para llegar a la Colquide. Fue posteriormente el vellocino de oro.

    Tauro: Existen dos versiones:
    El Toro de Creta, una bestia mítica que habitaba en aquella zona.
    La forma que adoptó Zeus cuando raptó a Europa.

    Géminis: Los gemelos Cástor y Pólux. Pólux era inmortal, no así su hermano Cástor. Cuando Cástor murió, Pólux ofreció su inmortalidad por salvar a su hermano.

    Cáncer: El cangrejo que envió Hera a ayudar a la Hidra de Lerna, cuando ésta luchaba contra Hércules.

    Leo: El León de Nemea, muerto a manos de Hércules, que lo estranguló, pues su piel era impenetrable. El héroe lo despellejó con sus propias garras (lo único que podía herirlo) y se quedó la piel como su símbolo.

    Virgo: El mito es el de Astrea, hija de Zeus y Temis. Ayudó a su padre como portadora de los rayos durante la guerra con los titanes. En recompensa a su lealtad, Zeus la subió al cielo y situó entre las estrellas, dando origen a esta constelación y fin a la presencia entre los humanos de la última inmortal de la Edad Dorada.

    Libra: Mito que se atribuye a Dice, la diosa de la Justicia, así como en antiguas representaciones romanas se ilustraba a Julio César portando una balanza, como símbolo de su poder y justicia. Más tarde se suprimiría al gobernante romano y se mantendría la figura de la balanza.

    Escorpio: Escorpión que la diosa Artemisa envió contra el gigante cazador Orión. Orión lo pisó y el escorpión le clavó el aguijón. Ambos murieron y Zeus puso a cada uno en frente del otro, para que no se peleasen.

    Sagitario: El centauro Quirón, médico de los médicos, cansado de su condición de inmortal, decidió cambiarla por la salvación de Prometeo. Cuando el trato estuvo formalizado, Prometeo le preguntó “¿Por qué lo has hecho? Ahora que estás muerto, por mucho que te canses, no vas a poder cambiarlo…”

    Capricornio: Representación de la Cabra Amaltea, la que amamantó a Zeus cuando su madre Rea lo escondió de la vista de su padre Cronos.

    Acuario: El joven Ganímedes, el escanciador de los dioses en el Olimpo. Un joven de extremada belleza que consiguió el amor del dios Zeus.

    Piscis: Cuando los dioses huyeron del titán Tifón, muchos adoptaron formas animales.
    Ares y Afrodita lo hicieron en forma de peces y fueron pescados por un pescador. Otras fuentes dicen que fueron los malditos Cadmo y Harmonía los que fueron pescados.

  21. Robert Cepeda Machuca diu:

    Salve!!

    A mi personalment el món dels estels i dels símbols del zodíac mai m’han cridat massa l’atenció. Tot i que la matèria té molta informació molt útil mai m’ha interessat molt com altres temes, crec que això que depenen del mes on hagis nascut ets d’una forma o un altre és una bajanada, però simplement és la meva opinió.

    Una constel·lació és un grup d’estrelles que pren una forma imaginària al cel nocturn. Són usualment nomenades en honor a caràcters mitològics, gent, animals i objectes. En diferents parts del món, la gent ha inventat diferents formes per als mateixos grups d’estrelles brillants. Això és com un joc de connectar puntets en un full de paper. En el passat, la creació d’imatges imaginàries de les estrelles va ser útil per a la navegació a la nit i per seguir el curs de les estacions.

    La paraula ‘Zodíac’ procedeix del llatí Zodiacus. Els dotze signes del zodíac estan representats per dotze sectors iguals de 30º cada un a la carta astral. El signe en el qual es troba el Sol a la nostra carta natal és el nostre signe solar, popularment conegut com a signe del zodíac.

    Finalment dir que molt bona feina, felicitats.

Respon a Valentina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *