Molts de vosaltres coneixereu la història de Romeu i Julieta, els dos amants de Verona que acaben tràgicament, aquesta obra va sortir de la ploma del gran dramaturg angles William Shakespeare i la seva obra tràgica es va convertir en una obra magna del teatre isabelí. La història de dos amants amb final tràgic, no va sortir de la ploma de Shakespeare sinó que aquest recurs literari té molts anys i va sorgir dels nostres clàssics, sobretot del mite ovidià recreat i recreat una i altra vegada de Píram i Tisbe. Aquest mite, però, ja ha estat comparat en el nostre bloc i narra la història de dos amants babilònics que són veïns i que estan enamorats però els seus pares s’oposen i els prohibeixen veure’s, els amants parlant a través d’una escletxa a la paret decideixen fugir una nit i trobar-se al bosc. Tisbe arriba primer i es troba a un ferotge lleó que venia de caçar i fuig, mentre fugia se li cau el mocador i el lleó es posa a jugar amb ell. Una estona després arriba Píram i es troba al lleó adormit amb el mocador de Tisbe ple de sang i s’imagina el pitjor i es clava un ganivet al pit, moments després torna Tisbe i es troba al seu amant mort i es suïcida.
Per tant, hic et nunc, introduiré la comparació amb Hero i Leandre. Aquest mite grec d’autor desconegut que trobem a Epistulae heroidum d’Ovidi, entre d’altres, narra la història d’una sacerdotessa d’Afrodita anomenada Hero que vivia en una torre (anomeda torre de Leandre i avui dia Kız Kulesi) i que estava enamorada d’un jove que vivia a l’altre costat del riu anomenat Leandre, els amants volien casar-se però els seus pares es van oposar així que van idear un pla per veure’s. Cada nit Hero encenia una espelma per guiar Leandre que aniria fins a la torre i així ho van fer molts dies, fins que un dia el vent va apagar l’espelma i Leandre es va perdre i es va ofegar a l’Hel·lespont (l’actual estret dels Dardanels, al Bòsfor), en assabentar-se de la sort del seu estimat, Hero es va llençar de la torre i va morir.
Hero davant el cos inert de Leandre, segons un gravat alemany de 1879
Què provoca l’amor? Espera? Desesperació? Prohibició per part dels pares? Saltar-se la prohibició? Pèrdua? Mort?…
“L’última mirada” d’ Hero per Frederic Leighton
En quines obres Shakespeare s’inspira o al·ludeix al mite de Píram i Tisbe? i al mite d’Hero i Leandre?… Quines altres heroïnes de la literatura se suïciden en veure mort el seu estimat?
Per acabar diré que a la literatura els arguments es reciclen i moltes de les històries que hem llegit han estat inspirades per temes passats i utilitzats un cop més, però clar cada autor l’enfoca des d’una perspectiva diferent i fa cada obra especial. Per què creieu que passa això? Per què reciclen els arguments, les històries, els personatges, els mites, els finals tràgics…?
Robert Cepeda
1r Batx. Humanístic
