Author Archives: jbarba2

Carta d’una mestra a Mònica Terribas

Per Xavi

Us passo una carta que va circulant, d’una mestra a la Mònica Terribas en relació amb el comportament del “Cuní” vers als mestres. Ha aparegut en diversos mitjans de comunicació i s’està enviant a tota Catalunya. La mestra (Sílvia Cano) en fa una introducció.
Envieu-la a qui cregueu que li pugui interessar.

————–

INTRODUCCIÓ

Hola a totes i a tots. Us demanaré que dediqueu uns minuts a llegir el meu text i espero que no us deixi indiferents.

Fa unes setmanes vaig escriure una carta a la Mònica Terribas, Directora de TV3, per queixar-me de l’actitud d’un presentador anomenat Josep Cuní al seu programa Els Matins. La carta va ser llegida per la Sra. Terribas i se’m va respondre que certament calia que els mitjans de comunicació fossin prudents i respectuosos, tenint en compte de quina manera influeixen en l’opinió pública.

A més, vaig enviar aquesta carta a gent propera i algunes persones m’han suggerit que la faci córrer, perquè els ha agradat i els ha fet reflexionar. I això és el que faig avui, us envio la carta adjunta. Si teniu uns minuts la podeu llegir i dir-me què en penseu.

Potser us preguntareu per què l’envio avui i no un altre dia? Doncs perquè avui precisament, en un altre mitjà de comunicació (El Periódico) es diu que les escoles “desdenyen” els ordinadors de què disposen, i aquest petit detall imprès m’ha fet decidir-me a enviar la carta a tothom. Considero que hi ha una campanya de desprestigi molt gran contra els professionals de l’ensenyament des de fa un temps per part de l’Administració. I ara, en època de crisi, es tracta de fer creure a la gent que no fem servir el material que tants diners costa als contribuents (meeentida!). En el fons, el que es busca és fer creure a la societat que no cal destinar tants recursos públics als centres educatius, i amb l’opinió pública amb aquesta idea al cap ja no serà un problema reduir la inversió.

I jo em pregunto: Per què aquestes mateixes persones que tant qüestionen la inversió pública en educació no es qüestionen mai la mateixa inversió pública en el ministeri de defensa, per exemple?? O els diners que cada any van a parar a la casa reial, per posar un altre exemple??

En fi, espero les vostres respostes però, SOBRETOT, SI COMPARTIU LA MEVA OPINIÓ, ESPERO QUE REENVIEU AQUESTA CARTA A TOTHOM QUE US SEMBLI CONVENIENT.

Gràcies pel vostre temps.

Sílvia Cano (Manresa)

CARTA

Sílvia Cano Nieto

silviacano1968@yahoo.es

                                                                       Manresa, 28 de setembre de 2008.

Senyora Mònica Terribas i Sala,

Sóc professora d’Educació Secundària Obligatòria i m’adreço a vostè com a Directora General de TV3 per expressar-li el meu malestar respecte a un programa de gran audiència.

En primer lloc, abans d’exposar la queixa, voldria manifestar-li la meva admiració com a periodista, especialment pel seu excel·lent treball a “La nit al dia”, programa que m’ha agradat seguir fins que se n’ha interromput l’emissió amb motiu de l’acceptació del càrrec. El resultat de la seva feina mostra un gran rigor i un enorme coneixement de cadascun dels temes tractats i de les persones entrevistades, a més d’esperit crític i voluntat de justícia, elements que costa trobar en els nostres temps.

Malauradament, no puc dir el mateix del que veig en el treball d’en Josep Cuní als “Matins de TV3”, concretament en relació amb l’educació i els professionals del sistema educatiu català. Ja el dia de la vaga del curs passat va carregar violentament contra nosaltres, tot titllant-nos d’irresponsables, interessats i contraris al bé públic. He de confessar que em va sorprendre molt el seu discurs. Fins llavors, jo mantenia envers aquesta persona una certa distància respectuosa, tot i que el seu to autoritari i totpoderós em cridava l’atenció; el dia 14 de febrer, durant la vaga del professorat, en la qual va participar bastant més de la meitat dels treballadors públics, la meva visió del Sr. Cuní va canviar considerablement.

No acabo d’entendre quina mena d’interessos o de pressions poden moure’l a ser tan bel·ligerant contra els educadors. A part de mostar un desconeixement absolut de la realitat en què treballem i en què els alumnes estudien, en cap moment l’he vist amb voluntat de contrastar opinions i fets. Potser la seva connexió personal amb el Conseller Ernest Maragall (que ha aparegut diverses vegades convidat al programa) li entorpeix l’esperit crític. El cas és que es queda en una postura parcial i injusta, i considero que això és molt greu tractant-se d’un periodista de renom, perquè la seva influència sobre l’opinió pública és bastant gran.

L’últim episodi d’aquesta història, el que m’ha mogut a enviar aquestes línies, el vaig veure el dilluns 15 de setembre, dia en què començava el curs escolar per als alumnes (no així per als professors que, encara que la gent no ho vulgui saber, comencem el dia 1). Va dir coses com que a Catalunya els alumnes comencen el curs una setmana més tard que a la resta de l’Estat, o que els sindicats posen traves a la conciliació entre escola i món laboral.

Començaré per l’afirmació sobre la data d’inici de curs. No és cert que a Catalunya es comenci més tard, a la majoria de comunitats autònomes, per exemple la de Madrid, la data d’inici és la mateixa que aquí, fins i tot abans, donat que a Catalunya es pretén començar el 12 de setembre, mentre que a Madrid és directament el 15. Si alguns anys aquest inici de curs coincideix amb un pont per la Diada de Catalunya, com enguany, l’inici es pot retardar un parell de dies per raons evidents. A més a més, en aquest sentit, també estaria bé que digués que les comunitats que comencen una setmana abans l’activitat amb alumnes després tenen una setmana de descans més que nosaltres durant el curs. Com a exemple, que consulti el calendari dels centres del País Basc, on per Setmana Santa fan dues setmanes de festa, mentre aquí en fem una. Que s’informi millor i veurà que a tot l’Estat s’han de fer els mateixos dies lectius, i dir en un programa de gran audiència que “després de tres mesos de vacances, finalment els alumnes tornen a classe, una setmana després que a la resta de comunitats” és, si més no, poc rigorós, per no dir tendenciós, que sembla que sona massa fort.

Pel que fa a les suposades traves dels sindicats a la conciliació entre l’escola i el món laboral, em sembla una afirmació bastant surrealista. El cert és que els mitjans de comunicació condicionen l’opinió pública, i des de fa uns anys se’ns bombardeja sobre la necessitat d’ampliar la jornada escolar per adaptar-la millor a la jornada laboral dels pares. Se li dóna a l’escola una funció aparcadora, com si la nostra tasca consistís a tenir controlats els fills mentre els pares treballen, i no donar-los una formació en continguts i valors. És aquí on jo, com els sindicats, ens oposem a aquesta tendència ampliatòria d’horaris, però no perquè no calgui conciliar escola i feina (només faltaria) sinó perquè considerem que el plantejament de base és erroni. No cal ampliar res. Els nens passaven ja fins l’any passat prou hores al centre com per aprendre el que cal i el que són capaços en funció de la seva edat. La sisena hora de primària s’ha imposat des del Govern no per millorar l’aprenentatge dels alumnes sinó perquè la societat es quedi tranquil·la una hora més al dia sense haver-se de fer càrrec de l’educació dels nens. En realitat, el que cal és que els alumnes tinguin més temps per estar a casa, per compartir amb els pares i la família, que són els màxims responsables de la seva educació. I perquè això sigui possible, cal conciliar escola i feina a l’inrevés: hem de reduir la quantitat d’hores que els adults passen fora de casa per treballar, hem de racionalitzar els horaris laborals (quin país d’Europa té uns horaris comercials com els nostres, per exemple?) i aconseguir que els pares recuperin les regnes de l’educació dels seus fills. Aparcar els nens i adolescents més hores en centres educatius no és sinònim d’educar-los. El problema és que això que jo i els sindicats plantegem va contra la creença tan estesa que fa de la producció i el treball el centre de la vida, va contra la màxima neoliberal segons la qual cal produir i treballar cada cop més. Això que es diu des dels sindicats, i que jo comparteixo, significa qüestionar tot el món capitalista en què vivim, significa plantejar la necessitat d’una racionalització de la nostra vida com a individus, com a societat i com a espècie, significa començar a parlar del “decreixement” com a necessitat per a continuar sent una espècie amb futur en aquest planeta… però aquest tema seria motiu d’un llibre sencer, a part de resultar (encara) políticament incorrecte.

En definitiva, diria que els centres educatius i els professionals que hi treballem assumim tan bé com sabem i podem la part de responsabilitat que ens toca pel que fa als nens i adolescents, però tenim les nostres limitacions i els nostres drets, a part de les nostres opinions, que cal respectar i escoltar. Ja n’hi ha prou de donar-nos la culpa de tot, d’acusar-nos d’egoistes i antisocials. La majoria ens dediquem a aquesta feina per vocació, però si la societat, els pares i els polítics no ens recolzen ni ens entenen potser deixarem de tenir educadors tan dedicats com els que tenim. Tots plegats hauríem d’entendre que la problemàtica de l’educació no prové exclusivament d’un sistema educatiu o un altre. Es tracta d’un problema social global, i si com a societat no aconseguir funcionar millor tampoc serem capaços de millorar les perspectives educatives dels nostres descendents.

Amb l’esperança que algun dia abandorarem el camí de l’extinció i prendrem el de la racionalitat que ens correspon, us saluda molt atentament.

Sílvia Cano

English Corners

Per Lourdes, Mario, Paula, Tamara & Xavi 

El treball per racons a la sessió d’anglès fa molts anys que s’està duent a terme a l’escola La Jota. Amb el pas del temps, s’ha anat innovant en els materials, en els racons, en la tecnologia, tot i que la idea inicial continua vigent: l’autoaprenentatge de la llengua anglesa.
El fet de treballar per racons permet organitzar l’aula en petits grups d’alumnes. Cada grup treballarà en un racó diferent i cada setmana canviarà de racó. Els grups estan fets pels mestres i són grups heterogenis per tal que es pugui produir una cooperació entre companys. Depenent del racó, l’ajuda entre alumnes pot ser molt important.
Treballar per racons permet al mestre dedicar-se als seus alumnes d’una manera més individualitzada, ja que mentre uns grups estan treballant de manera autònoma el mestre pot estar amb qui més ho necessita en cada moment.
Els racons que tenim a l’aula d’anglès són:
– Songs and rhymes: A partir de l’audició de cançons i rimes es fan activitats (completar, relacionar, etc.). Es fan a partir de CD’s i discmans.
– Listening: Exercicis d’anglès. Es fan a partir de CD’s i discmans.
– Vocabulary: Exercicis on l’objectiu principal és l’aprenentatge de vocabulari.
– Reading and writing: Exercicis on els objectius principals són la producció de llenguatge i la comprensió del mateix.
– Computer: Activitats relacionades amb la feina que es fa a les sessions ordinàries, fet que reforça els aprenentatges. Es fan servir CD-Roms i ordinadors.
– Library: A partir de la biblioteca d’aula, els alumnes han de llegir llibres graduats per nivells i omplir una petita fitxa.
– Smart board: Disposem d’una pissarra digital interactiva (PDI) on els alumnes treballen manipulant directa o indirectament a la superfície de la pissarra.  
Treballem per racons perquè:
– És una manera de respectar la diversitat dels alumnes, ja que totes les activitats estan graduades per nivells. Són els alumnes els que decideixen quina feina fer dins el racó que els hi toca cada setmana.
– Permet que els alumnes escoltin registres diferents al del seu mestre (cançons, rimes, activitats d’escoltar, històries, etc.).-         Permet que els alumnes coneguin la cultura anglosaxona en petit grup o individualment.
– S’incrementa la producció i l’adquisició de l’anglès pel fet de treballar autònomament.
– Hi ha una part lúdica (ordinadors, cançons, PDI, etc.) que motiva els alumnes a aprendre d’una manera diferent.
– Permet que els alumnes s’autocorregeixin les seves feines. Totes les activitats tenen la solució. Poden rectificar sense sentir que ho fan malament davant de tota la classe.
– Permet fer ús d’una sèrie de materials que si tota la classe fes el mateix seria impossible (25 discmans, 25 ordinadors, 25 pissarres…). 

Paper del mestre: 
El mestre juga diferents rols durant el desenvolupament del projecte. Inicialment (les primeres sessions), el docent ha de controlar i dirigir més al grup classe degut que aquest no esta acostumat a la dinàmica de treballar per racons. 

Les tasques a desenvolupar en primer terme són l’agrupament de l’alumnat, la distribució d’aquest en els diferents racons, l’explicació del funcionament de la self access room (full de seguiment de les activitats realitzades, autoavaluacions, fitxes…). 
Un cop el projecte està més consolidat dins de l’aula, la feina a realitzar és més autònoma i és quan, realment, l’alumnat s’ha d’autoregular. Aquesta actitud és essencial ja que per un alumne de primària no és gaire usual tenir a l’abast el solucionari i no fer-li una ullada. 

Però, aquest no és l’únic paper que el docent ha d’adquirir, sinó que també ha de fer de guia, de punt de referència per l’alumnat en cas de dubtes o , de vegades, com a mediador dels possibles conflictes que els alumnes, per si mateixos, no han estat capaços de resoldre. També, hem de tenir present, que existeix una funció avaluadora, però no basada en els resultats. Sinó que el mestre és l’encarregat de controlar el procés, l’interès de l’alumnat dins de l’aula, l’autonomia i les estratègies d’aprenentatge que els estudiants utilitzen. Per tant, per dur a terme aquest tipus d’avaluació l’observació activa és l’eina primordial. 

No tot són avantatges quan treballem per racons. Les mestres d’educació infantil (que fan servir aquesta metodologia molt sovint) i la resta de mestres que treballin així sabran que existeixen els seus inconvenients i les seves limitacions. La part negativa (o menys positiva) deixarem que aparegui en el comentaris que esperem es produeixin.

BubbleShare: Share photos – Find great Clip Art Images.

Bibliografia sobre el tema: 

ARTICLES 18 DE DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I DE LALITERATURA (1999): Fer aprenents autònoms. Ed.Graó. Barcelona. 
DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1999): Les llengüesestrangeres. Aspectes organitzatius i didàctics.Barcelona. Generalitat de Catalunya. 
SALABERRI, M. SAGRARIO (2000): “Manifestaciones de la diversidad en el aula de lengua extranjera”. Educación. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Madrid.

L’anglès a l’Educació Infantil

Per Xavi Barba 

La importància d’introduir una llengua estrangera (com ara l’anglès) a les primeres etapes de l’educació és, actualment, indiscutible.
El contacte dels alumnes amb un idioma diferent al seu els motiva especialment, convertint-los en receptors perfectes a l’hora d’aprendre una segona (o tercera) llengua. El fet d’adquirir una llengua estrangera els ajuda a respectar les diferències i a veure altres realitats culturals i lingüístiques diferents a la seva.
La introducció d’aquesta llengua estrangera, lògicament, no es pot fer de qualsevol manera. Durant els darrers anys, moltes escoles catalanes han introduït l’ensenyament de l’anglès a l’educació infantil i la gran majoria ja el fan al cicle inicial. No n’hi a prou amb fer una sessió setmanal, encara que aquesta sigui d’una hora, ja que el més interessant és que hi hagi diversos contactes setmanals amb la llengua. Com diu Carme Muñoz de la UB al seu estudi*, “un avançament que no comporti, com a mínim, una intensitat d’exposició a la llengua major no produeix efectes significatius en el llenguatge”. El més adequat a educació infantil haurien de ser  períodes de vint o trenta minuts diaris (tot i ser la situació ideal és molt complicat portar-la a terme). L’opció que més s’adequa a les necessitats i a la realitat de l’escola és la de fer dues o tres sessions de mitja hora a la setmana. Les sessions s’han de dur a terme per mestres amb un bon nivell l’anglès i on la llengua vehicular sempre sigui la que s’està ensenyant.
Inicialment, l’adquisició d’una llengua estrangera s’ha d’iniciar de forma lúdica i intentant reproduir situacions quotidianes (jocs, cançons, contes, cantarelles, rutines d’inici i de fi de sessió, etc.), fent servir tots els recursos dels que disposem o dels que hauríem de disposar a l’aula (ordinadors, projector, internet, PDI, etc.). En aquesta primera etapa els objectius a assolir són: que els alumnes es familiaritzin amb la  llengua (sons, entonació, vocabulari, estructures lingüístiques bàsiques, etc.) i que es desperti en ells l’interès per la cultura i costums angleses, demostrant una actitud positiva envers l’aprenentatge.
En un món tan globalitzat com el nostre, el fet de parlar diferents idiomes i conèixer altres cultures és, sovint, una condició que facilita l’accés al món laboral però que també millora les relacions interpersonals i la convivència amb la gent que ens envolta. Per tant, quan abans comencem a estudiar altres llengües, millors competències tindrem. 

Amb la inestimable col·laboració de l’Ana Barragán i la Marta Giralt

*Més informació a l’estudi “En torno a los efectos de la edad del aprendizaje escolar de una lengua estranjera” de Carmen Muñoz, Carmen Pérez (i altres). http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/munoz-article-n1.pdf
Pillips, S. 2000. Young Learners. Oxford University Press
Halliwell, S. 2002. Teaching English in the primary classroom. Longman Handbooks for Language Teachers

Per riure:

gomaespuminglish

Veure video: http://www.youtube.com/watch?v=lKKfahj0Z20