( 13/01/2009, 20:09) El Punt. GUADALUPE CORTÉS TRENC, DELEGADA ASPEPC-SPS. LLEIDA.
Que l’educació al nostre país té greus deficiències, és un fet prou conegut i demostrat per nombrosos estudis. Només els nostres polítics es neguen a reconèixer aquest fet, o si més no l’ignoren, com es pot deduir de les respostes institucionals a cadascun d’aquests estudis. És així com, tot presumint de saber, des de la seva ignorància de les condicions reals en què es realitza el treball dels docents als centres es dediquen a promulgar normes que, segons el seu parer, han de posar remei a la situació del nostre sistema educatiu.
De fet, però, el que aconsegueixen és que estudis posteriors el vagin situant cada cop més a prop de la cua en el rànquing dels sistemes educatius dels països avançats, i fins i tot dels països molt menys desenvolupats que el nostre.
El colofó és la proposta publicada dissabte pel seu diari, i consisteix a incrementar, certament per ara amb caràcter voluntari, el nombre d’hores lectives dels docents. Cal ser realistes, però: de la voluntarietat passarem ben aviat a l’obligatorietat.
Als poc coneixedors d’aquesta problemàtica, la mesura els pot semblar justa, condicionats com estan la majoria per la injusta hostilitat amb què els mitjans tracten massa sovint els docents. Cal recordar, però, que si la tasca de preparar bé les classes, mantenir actualitzats els propis coneixements en una especialitat, adaptar-se constantment a nous i variats currículums, tutoritzar alumnes cada cop més conflictius, suplir d’alguna manera la desídia de molts pares, coordinar la pròpia feina amb els altres professors…, a més d’un llarg etcètera, ha esgotat molts i molt bons docents, el fet d’allargar el seu horari lectiu només aconseguirà que caiguin en el temible burn-out, és a dir, en la desmotivació total pel seu treball.
Si a tot això hi afegim la polivalència curricular tan desitjada per les nostres autoritats educatives, i que consisteix en allò que si un sap, posem per cas, geologia, també ha de poder impartir matemàtiques, llengua o música, el resultat és ben previsible: la bona educació, l’educació de qualitat o bé la qualitat de l’educació passarà a ser ja definitivament cosa d’altres temps o d’altres mons.
Amb raó va escriure Baltasar Gracián que «el primer paso de la ignorancia es presumir de saber».
Completament d’acord amb el que dius. Lligat amb el teu article, us convido a veure aquest vídeo:
http://www.tv3.cat/videos/970039