Per Xavi Barba
La importància d’introduir una llengua estrangera (com ara l’anglès) a les primeres etapes de l’educació és, actualment, indiscutible.
El contacte dels alumnes amb un idioma diferent al seu els motiva especialment, convertint-los en receptors perfectes a l’hora d’aprendre una segona (o tercera) llengua. El fet d’adquirir una llengua estrangera els ajuda a respectar les diferències i a veure altres realitats culturals i lingüístiques diferents a la seva.
La introducció d’aquesta llengua estrangera, lògicament, no es pot fer de qualsevol manera. Durant els darrers anys, moltes escoles catalanes han introduït l’ensenyament de l’anglès a l’educació infantil i la gran majoria ja el fan al cicle inicial. No n’hi a prou amb fer una sessió setmanal, encara que aquesta sigui d’una hora, ja que el més interessant és que hi hagi diversos contactes setmanals amb la llengua. Com diu Carme Muñoz de la UB al seu estudi*, “un avançament que no comporti, com a mínim, una intensitat d’exposició a la llengua major no produeix efectes significatius en el llenguatge”. El més adequat a educació infantil haurien de ser períodes de vint o trenta minuts diaris (tot i ser la situació ideal és molt complicat portar-la a terme). L’opció que més s’adequa a les necessitats i a la realitat de l’escola és la de fer dues o tres sessions de mitja hora a la setmana. Les sessions s’han de dur a terme per mestres amb un bon nivell l’anglès i on la llengua vehicular sempre sigui la que s’està ensenyant.
Inicialment, l’adquisició d’una llengua estrangera s’ha d’iniciar de forma lúdica i intentant reproduir situacions quotidianes (jocs, cançons, contes, cantarelles, rutines d’inici i de fi de sessió, etc.), fent servir tots els recursos dels que disposem o dels que hauríem de disposar a l’aula (ordinadors, projector, internet, PDI, etc.). En aquesta primera etapa els objectius a assolir són: que els alumnes es familiaritzin amb la llengua (sons, entonació, vocabulari, estructures lingüístiques bàsiques, etc.) i que es desperti en ells l’interès per la cultura i costums angleses, demostrant una actitud positiva envers l’aprenentatge.
En un món tan globalitzat com el nostre, el fet de parlar diferents idiomes i conèixer altres cultures és, sovint, una condició que facilita l’accés al món laboral però que també millora les relacions interpersonals i la convivència amb la gent que ens envolta. Per tant, quan abans comencem a estudiar altres llengües, millors competències tindrem.
Amb la inestimable col·laboració de l’Ana Barragán i la Marta Giralt.
*Més informació a l’estudi “En torno a los efectos de la edad del aprendizaje escolar de una lengua estranjera” de Carmen Muñoz, Carmen Pérez (i altres). http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/munoz-article-n1.pdf
Pillips, S. 2000. Young Learners. Oxford University Press
Halliwell, S. 2002. Teaching English in the primary classroom. Longman Handbooks for Language Teachers
Per riure:
Veure video: http://www.youtube.com/watch?v=lKKfahj0Z20
Era d’esperar que la PDI sortiria al text. Aposta guanyada!
Per cert: la única manera que se m’acut per poder fer allò què dèieu de fer vàries sessions a ED Infantil a la setmana és organitzant molt bé l’horari de l’especialista (i potser ni així) o deixar un espai horari per tal que el mestre especialista pugui formar a les tutores i tutors dels nens. Com ho veieu?
Sergio
Ja saps que la PDI em treu la son…
De vegades no és qüestió d’organitzar horaris. Depèn d’altres factors, com per exemple els interessos de l’escola (potser és millor dedicar els esforços a d’altres àrees). Un altre factor molt important és la quantitat d’especialistes dels que disposa el centre i les hores que es dediquen a primària a llengua anglesa. Com que hi ha moltes persones, àrees i espais a coordinar, no sempre l’ideal és assumible.
Jo estic d’acord en allò que diu en Xavi que “En un món tan globalitzat com el nostre, el fet de parlar diferents idiomes i conèixer altres cultures és, sovint, una condició que facilita l’accés al món laboral però que també millora les relacions interpersonals i la convivència amb la gent que ens envolta”
Ara bé, no estic d’acord en la conclusió que ell (i molta altra gent) teru quan diu que “Per tant, quan abans comencem a estudiar altres llengües, millors competències tindrem” No estic d’acord perquè això es pot aplicar a tot. Quan abans es comença a aprendre qualsevol cosa millor s’aprèn. Així ens trobem amb nens de p4 que competeixen sobre una moto (verídic!!) Pel mateix motiu hauríem d’introduir la pràctica del violí i de tantes altres coses i arribem al problema de la saturació a les aules. Si cada dia han de fer 20 minuts d’anglès, jo hem demano 20 de mates, és imprescindible formar la seva ment i cadascú amb el que és seu. Crec que cal prioritzar. Si la senya d’identitat d’una escola és l’anglès, potser cal fer aquesta introducció a infantil, però llavors cal prescindir d’altres coses. El que fem, cal fer-ho bé. Torno al meu tema A l’escola hi cap tot? No és només per falta de recursos materials i humans, crec que els nens i nenes d’infantil (i els de primària) ja fan massa.
Normalment estic d’acord amb el que diu el Xavi. Però avui…avui no.
Anglès a Educació Infantil, mates a Educació Infantil, ep! lectoescriptura a Educació Infantil… I a on queda allò infantila a Educació Infantil? És cert que com més aviat es posa l’individu davant d’un estímul, més capacitat té d’aprehendre’l. Però no ens podem contradir: un dels objectius bàsics de l’etapa d’E.I és que els infants es descobreixin a ells mateixos, i que comenci la seva socialització. Això que de vegades ens queda tan lluny, i que va molt relacionat amb el món dels sentiments i les emocions, no és tan fàcil quan tens 3 anys. Només cal entrar a un aula d’E.I i veure l’esforç que significa per alguns infants el sol fet d’acomiadar-se de qui l’acompanya, empassar saliva, i afrontar un munt d’hores envoltat de desconeguts. Jo també crec que hem de triar. Volent fer-ho tot correm el perill que, apretant horaris, l’especialista passi a correcuita pel parvulari a cantar “London Bridge is falling down” i ens quedem amb la consciència tranquil.la perquè ja hem inclòs l’anglès en el currículum d’infantil.
Per l’Albert:
Albert, com has pogut veure la paraula competències estava en negreta en clara al•lusió al teu article (sabia que m’ho comentaries). Sí que és veritat que cadascú depèn una mica el que és més seu, deixant una mica de banda la visió globalitzada. S’haurien de fer 20 minutets de moltíssimes coses i això no sempre és possible. Estic d’acord que si l’anglès és “la senya d’identitat” s’ha d’arribar a l’ideal del contacte diari. Si l’anglès és una matèria més però la més… necessària, hi ha d’altres solucions que, tot i no ser ideals, fan la seva funció.
A la pregunta: A l’escola hi cap tot? Jo dic que NO (però una mica d’anglès sí).
Per la Bea:
Com tu dius Bea, “un dels objectius bàsics de l’etapa d’E.I. és que els infants es descobreixin a ells mateixos, i que comenci la seva socialització” el problema està en que com els alumnes no llegeixin a primer de primària, els seus mestres es queixaran dels seus predecessors (Què hauran fet a P-5???). Sembla que els nostres estudiants han de saber de tot i quan abans millor i segurament s’estan perdent una part social molt important. Per tant, potser totes les escoles s’haurien de posar d’acord sobre què hem de fer a E.I. però sobretot del que no hem de fer (i desprès explicar-ho a les famílies).
Ei! Us felicito per la qualitat del bloc.
Molt bé l’anglès a EI, però sense llibres si us plau.
Gràcies per la felicitació Conxita.
El tema dels llibres és a negociar a cada escola. Sota el meu punt de vista, l’opinió de l’especialista és molt important, però no és una decisió que es pugui prendre de forma unilateral.
Treballar sense llibres comporta uns riscos (si no està tot molt definit i l’especialista falta per la raó que sigui, la continuïtat no està garantida) però també dona satisfaccions (preparar els teus materials, treballar sense presió, etc.). Els llibres donen la seguretat però també presionan el mestre.
Evidentment hi ha opinions de tot tipus amb el tema de l’anglès a EI i jo majoritàriament he sentit el beneficiós que és però no hi ha gaires estudis i investigacions que ho avalin i es per aquest motiu que vull posar llenya al foc (ja em coneixeu alguns). Fent una mica d’història, en el nostre context l’ensenyament de l’anglès va venir de la ma de la Reforma del sistema educatiu i des de 1993, l’aprenentatge va ser obligatori a partir de 3r. En algunes comunitats ja s’havia avançat a EI com en la C Autonòma Vasca i la Navarra en les Ikastolas. En aquestes comunitats s’han fet estudis de l’ensenyament de l’anglès des de EI i la competència en anglès i malgrat la creences de la gran majoria, s’ha comprovat que en contextos formals els alumnes que han estat exposats menys temps a la ll. anglesa aconsegueixen molt aviat el mateix nivell que els altres que ho han estat durant molt de temps. Si algú es vol informar més hi ha un grup d’investigació al país Vasc‘Research in English Applied Linguistics (REAL)’de la Universidad del País Vasco” que va realitzar una investigació exhaustiva d’aquest tema i va arribar a diferents conclusions:
…”Los resultados de los análisis realizados indican que controlando el número de horas de instrucción, los alumnos que comenzaron a aprender inglés a los cuatro años presentan un nivel de inglés inferior al de los demás alumnos tanto en las distintas habilidades de comprensión y producción oral y escritas”…(Cenoz, en prensa; Lasagabaster & Doiz, en prensa) como en los aspectos fonéticos (García Lecumberri & Gallardo, en prensa) como sintácticos (García Mayo, en prensa).
“…. Además, teniendo en cuenta los resultados de otras investigaciones es posible que si en algun momento presentan ventajas sea después de varios años de exposición y no en las primeras etapas. Por ejemplo, Snow & Hoefnagel-Hohle (1978) observaron que los niños pequeños necesitaban aproximadamente un año de exposición a la lengua en contextos naturales para alcanzar el nivel de niños más mayores y a partir de este momento tenían ventajas en la adquisición. Singleton (1995) estima que el número de horas en un año de exposición en el contexto natural es superior al número de horas habitualmente dedicadas a la lengua extranjera en toda la escolarización y que por ello se explica que en los estudios realizados en contextos formales los niños no presenten ventajas”…
I doncs per què ho fem? Perquè ens socialitzem, Albert?, ja ja ja ,.
jo no en vaig estudiar d’anglès de petita i com jo molts de vosaltres oh no?; per què queda bé o si més no tens tants problemes quan viatges i entens moltes coses d’aparells que compres, de programes d’informàtica,…?; per què ” el saber no ocupa lugar”.
Bé em reservo l’opinió però us diré a favor que
-és en edats primerenques quan els nens manifesten actituds ´més positives i receptives pel que fa a l’aprenentatge de l’anglès que en edats més avançades (hi ha estudis fets)
-el plurilingüisme al que s’exposen els nens no suposa cap problema sinó que al contrari els ajuda a desenvolupar estratègies d’aprenentatge i de creativitat i els ajuda a desenvolupar-se des del punt de vista cognitiu i lingüístic.
La introducció de l’anglès a EI és la fòrmula que resulta en certa manera menys difícil en el moment de la seva implantació, si més no el seu seguiment a llarg termini requereix un gran esforç (formació del professorat, organització del centre, caracteristíques d’aquest, entorn sociolingüístic,….)
Ja és un fet popular que l’anglès es comenci cada vegada més aviat sense que s’hagi provat que aquesta sigui la fòrmula mes efectiva per ser competents en aquesta llengua bo i sabent que els alumnes més grans progressen molt més ràpidament en les primeres etapes de l’aprenentatge.
Carme, estic al 100% d’acord quan parles dels punts a favor d’avançar l’aprenentatge.
D’altra banda has de saber que la forma en que s’aprèn i s’ensenya l’anglès varia segons les edats dels alumnes. També, lògicament, depèn de la formació del mestre, de l’entorn de les hores que es dediquen, etc. Posem, per exemple, que un professor molt competent farà classes d’anglès a alumnes de diferents edats. Per obtenir resultats positius haurà d’emprar metodologies diferents.
Per simplificar al màxim, els nens que comencen a P-4 aprendran colors, nombres, vocabulari relacionat amb la seva vida quotidiana, algunes frases fetes, etc. Si intentes ensenyar el mateix a uns alumnes de tercer de primària ho aprendran, segurament, abans que els de 4 anys. Creus que això justifica que és millor començar a ensenyar una llengua (estrangera) més tard? Què no val la pena començar abans?
No ens podem enganyar i pensar que si comencem l’anglès (o el francès, o el xinès…) a P-3, al final de primària seran trilingües. Igual que no esperem tenir un Àngel Guimerà o un Miguel de Cervantes a la E.S.O. per haver estudiat català i castellà al llarg de molts anys. Recordem que aquests no són els objectius, aquests són “que els alumnes es familiaritzin amb la llengua (sons, entonació, vocabulari, estructures lingüístiques bàsiques, etc.) i que es desperti en ells l’interès per la cultura i costums dels països on aquesta llengua es parla, demostrant una actitud positiva envers l’aprenentatge”.
Pel que fa a les teves preguntes-reflexions com “I doncs per què ho fem? Perquè ens socialitzem…? … per què queda bé o si més no tens tants problemes quan viatges i entens moltes coses d’aparells que compres, de programes d’informàtica,…?” Quedar-se amb això és no entendre el missatge de l’article. No sé si són qüestions que llences a l’aire o reflexions en “veu alta”. Introduir l’anglès a E.I. exigeix un esforç per part dels mestres, de l’escola i en general de tota la comunitat educativa. Tot aquest esforç no es fa per quedar bé (a l’escola pública prou feina tenim com per haver de quedar bé fent anglès). A la meva escola fa uns anys que s’ha introduït a E.I. i la valoració que en fem els mestres és positiva. Pel que fa a companys que tinc per d’altres escoles coincideixen amb la idoneïtat d’aquesta mesura. Com que les realitats són diferents, el que funciona a Catalunya no ha de funcionar obligatòriament a Euskadi.
Per ser competents en una llengua estrangera no n’hi ha prou amb estudiar-la a l’escola ja que s’ha de treballar moltíssim.
Per acabar, crec que a l’escola s’ha d’oferir un ampli ventall d’opcions (art, música, psicomotricitat, llengua, càlcul, etc.) ja que ens dirigim a alumnes amb capacitats diferents i múltiples. Si no oferim aquestes possibilitats, com ens assegurem que els motivem a tots en el procés d’ensenyament-aprenentatge?
Hola Carme,
Gràcies per compartir les teves reflexions. Ara comença a haver debat al bloc, estem a la segona setmana i ja s’anima.
De tota manera, no he acabat d’entendre, d’entre les dades que dones de l’estudi al Pais Basc, si plantegen que és significatiu començar abans amb l’anglès o si a la pràctica hi ha poca diferència si comencem a primària. Jo, com vaig dir a l’anterior comentari, considero que és millor esperar (no només amb l’anglès, amb moltes coses), però m’agradaria saber més que dieun els que han estudiat experiències ja en funcionament com els que cites.
Al final tampoc m’ha quedat gaire clar si defenses començar a infantil o no, encara que apuntes diversos punts favorables.
De tota manera, la LEC ho resoldrà: si no ho aturem, instaurarà la sisena hora a Infantil i així hi haurà més temps per fer més coses.
Quan dic sense llibres, no vull dir que no es segueixi el programa que dona una editorial, incloent-hi l’us de làmines i materials de suport audiovisual etc. Vull dir el llibre de l’alumne. Si heu fet anglès a Ei veureu que l’ús del llibre dels alumnes es mínim: posar unes enganxines o acolorir. Em sembla una despesa inútil i força absurda. A l’Ei quan expliques un conte als alumnes han de poder mirar-te i el suport visual ha d’estar al teu costat, no en un llibre. Si és només per demostrar al pares que es fa anglès, ho trobo deshonest. En fi trobaria mil raons més. Què en penseu els especialistes que feu anglès a EI?
Hola a tothom! Primer de tot volia felicitar a l’Albert per la seva idea de crear aquest bloc i a tots els “competents” que fan possible que això tiri endavant.
Pel que fa a la introducció de l’anglès a l’Educació Infantil m’agradaria dir un parell de coses des del punt de vista d’una altra mestra d’anglès. En primer lloc, entenc perfectament a la Bea, jo també he estat amb petits i a vegades volem fer massa coses amb els nens i destinem poc temps a les que són realment importants en aquesta edat: ajudar-los en el seu desenvolupament personal i social a través del joc i el treball sistemàtic de rutines diàries. D’altra banda, sóc de les que creu que la introducció d’una llengua estrangera al parvulari és una experiència positiva. Per diverses raons:
– En aquest període els nens estan en procés d’adquisició de la seva llengua materna i els hi resulta més fàcil aprendre altres llengües que no pas quan són més grans. En el cas de Catalunya, quan la llengua materna del nen és el castellà, aprèn la llengua vehicular de l’escola molt ràpidament.
– En aquesta edat els nens mostren un gran interès i motivació per l’aprenentatge: tot és nou i ells són com “esponges”. Penseu, per exemple, en el primer cop que la mestra ensenya i explica un conte nou a uns nens de P3.
– L’ensenyament de l’anglès a educació infantil no és diferent de l’ensenyament d’altres matèries. S’ha de fer a través del joc, s’han de repetir unes rutines de començament i tancament de la sessió, han de proposar-se activitats curtes, variades i de moviment, han d’ensenyar-se cantarelles i contes per treballar el contingut que volem en cada moment. (Sense llibres, si us plau!)
Per tot això crec que a cada escola han de valorar les necessitats dels alumnes, i també tenir en compte els recursos humans dels que es disposen. Sóc partidària d’introduir l’anglès a parvulari, però no de qualsevol manera. Potser s’ha de buscar una manera en que els nens no destinin a l’anglès temps de psicomotricitat, per exemple. Potser estaria bé destinar part d’aquest temps a fer psicomotricitat en anglès. I destinar una altra estona a partir el grup i fer racons de joc i anglès… No sé, són simples propostes. El cas és buscar el més convenient en cada cas, valorar l’experiència i fer una escola de qualitat.
Jo crec que últimament a l’escola es fan més coses de les que es poden. I jo crec que això fa que baixi la qualitat. Ens manca temps, com sempre. Una solució, podria ser fer algunes matèries en anglès. Per exemple a la meva escola fan la plàstica (a primària). Així “matas dos pájaros de un tiro”. Evidentment fan l’assignatura d’anglès a més a més. Això suposa que l’especialista d’anglès tingui hores suficients per a fer-ho o què hi hagin més mestres capacitats . Trobo molt interessant introduir qualsevol matèria com més aviat millor i que ho demostrin estudis o no, segur que deu ser profitós. Jo tinc un nen de dos anys i de sempre li he cantat moltes cançons i a vegades m’adono que sap coses que no hauria de saber per la seva edat, com comptar fins a deu, saltant-se algun número per mig, a o anant del 5 al 10, però ja és molt per un nen d’aquesta edat. I ho ha après de les cançons, perquè jo no l’he matxacat mai per a que se’ls aprengui. Però supsoso que després de cantar La Gallina Ponicana quarantamil cops, doncs te n’adones que el tio sap comptar fins a 10. Penso que a través de les cançons ha enriquit molt el seu vocabulari i els seu coneixements.
De totes maners, també estic d’acord a la Bea quan diu: “un dels objectius bàsics de l’etapa d’E.I és que els infants es descobreixin a ells mateixos, i que comenci la seva socialització”. Ja tindran temps d’aprendre de tot.
Hola de nou.
Estic molt d’acord amb el que la Conxita comenta sobre els llibres d’anglès a E.I. A més, crec que es pot fer extensiu a totes les àrees curriculars d’Infantil i a la gran majoria de Primària. Crec que aquest és un altre debat igualment interessant!
Oh my God!! Quina participació, m’encanta! Aprofito per demanar que passeu la web d’aquest bloc a la gent que creieu que li pugui interessar.
Ana, no puc més que estar d’acord amb tu 😉 i amb tu Conxita i Bea també (pel tema dels llibres, però recordeu que s’ha de tenir molt en compte la opinió de l’especialista). Merche, amb tu també comparteixo opinió.
S’ha introduït el tema de fer altres assignatures en anglès (psicomotricitat, plàstica, etc.). Aquesta n’és una molt bona solució per tal de fer més hores d’anglès sense deixar de fer altres assignatures. Altres opcions són informàtica o ciències. Hem de tenir en compte que al setembre no es pot decidir: ARA FAREM “això” EN ANGLÈS!!! La preparació d’una assignatura en una llengua estrangera (també denominat com a C.L.I.L.) exigeix d’una preparació tremenda i una formació important del mestre que la porti a terme. No només hem de parlar i donar continguts, com a mestres hem d’esperar una resposta (feedback) per part dels alumnes i “suposadament” aquesta ha de ser en anglès. Per tant, si decidim començar a cinquè de primària a fer ciències en anglès, els nostres alumnes han de tenir una bona base de la llengua (ser capaços entendre i produir).
Perquè ens entenem, posar un nadiu a fer C.L.I.L. no seria la solució.
Hi! teachers, (espero haver-ho escrit bé, no sóc d’anglès)
El debat que proposa la Bea em sembla molt interessant.
Perdoneu, però no ho veig. Us noto entusiastes, teniu ganes i il·lusió. Però crec que són ganes de posar en marxa un projecte engrescador, engrescador per als mestres. Ho dic amb tot el respecte i sense ànim de menysprear, però crec que no hem de deixar de considerar que el més important, amb molta diferència són els alumnes, el seu desenvolupament i el seu aprenentatge.
Fer ciències a cinquè en anglès em sembla fora de lloc. Jo faig ciències a cinquè i si vols que els alumnes facin ciència, conversin sobre ciència i l’experimentin, la cosa és prou difícil. Participo d’un grup de l’ICE sobre formació en ciències i crec que hi ha moltes coses a fer en aquest àmbit (en el que ens hem quedat sense especialistes des de l’aprovació de la LOGSE) com per embolicar-ho més afegint la dificultat de la llengua. Fent la classe en català em costa moltíssim que els alumnes avancin en el seu coneixement científic. En català no m’entenen, imagineu en anglès. Transmetre conceptes del llibre de text potser si, però no seria fer ciències. És prou difícil trobar mestres que sàpiguen fer ciències com per trobar que també sàpiguen anglès!!
Si volem que els alumnes aprenguin a fer servir l’anglès en altres àmbits que no siguin l’aula d’anglès, potser caldria invertir millor els diners (els de la sisena hora per exemple) i enviar a tothom un trimestre durant la seva escolaritat primària a anglaterra
Potser les ciències no és la millor assignatura per a fer en anglès, al meu cole fan la plàstica. Les mates tampoc les veig bona idea. És difícil…
Però la idea d’enviar els alumnes a Anglaterra seria la millor solució. Tothom diu que és el millor mètode per aprendre una llengua estrangera, perquè o t’espaviles o t’espaviles. Però com dius tu, Albert, els diners estan molt mal invertits i tot costa una pasta. Si vols que el teu nen aprengui bé l’anglès o qualsevol llengua estrangera, paga una acadèmia. Si vols que faci música, gasta’t una pasta al conservatori, i així tot. És una vergonya!
Albert, no es tracta de fer ciències en anglès. Si fas això a una escola ordinària (que són la gran majoria) ni s’aprèn anglès ni ciències (això és la meva opinió). Sí que es pot fer una part de les ciències en anglès (es poden fer a les meravelloses sisenes hores). És per donar significat al fet d’estudiar una llengua estrangera. Els mestres d’anglès ja intentem ensenyar la llengua a través d’estudiar altres àrees (cross-curricular). Es pot fer també a tallers, o introduir-ho a educació física (o psicomotricitat). No podem deixar de banda que el més important són el català i el castellà (llengües imprescindibles per transmetre coneixement, per debatre, per dialogar, etc. a la nostra societat).
Merche, estic molt d’acord amb això d’enviar els alumnes a l’estranger. A la meva escola hem estat gestionant una espècie de beques (xtec.cat/pap) per alguns alumnes. Només poden apuntar-se els alumnes amb beques o procedents de famílies monoparentals. Pels alumnes que no tenen beca i tenen pare i mare (encara que estiguin divorciats) no només no tenen dret a aquesta beca, tampoc poden accedir-hi perquè ni hi ha places a preu “normal”. El que es gasten en “concertar” ho han de treure d’algun lloc.
Falten beques (€’s) per marxar a l’estranger (tant per alumnes com per a mestres) per molt que diguin que han pujat la oferta.
hola a tothom!!
he estat llegint tots els comentaris respecte l’ anglès a c.infantil. Comparteixo una mica de cada comentari, fins i tot, els que es contradiuen. A la meva escola és durant aquest curs que s’ ha introduït l’ anglès a P-5. Durant una hora setmanal. No es va posar a debat, de fet és una “cosa” que s’ ha de fer i es fa. Però, realment és necessari i prioritari que els nens i nenes aprenguin l’ anglès? ( em refereixo als d’ infantil!!) quan cada vegada mes ens trobem a molts infants que arriben a l’ escola amb molts dèficits en el llenguatge ( vocabulari, expressió i, fins i tot comprensió) no s’ hauria d’ assegurar una bona base en el llenguatge vehicular per a després introduir l’anglès? quantes vegades sentim que els nostres alumnes arriben amb nivells poc adequats en els aprenentatges en general? i, en canvi, cada vegada més anem introduïnt nous continguts? Segueixo pensant que primer hem de donar una bona base i, a partir d’ aquí tirar endavant!!!
Hola Assumpta,
Tens raó en tot el que dius. Introduir l’anglès a Educació Infantil no pot ser perquè sí. Sempre s’hauria de reflexionar abans. A la segona part del teu comentari parles de que potser és millor introduir l’anglès més tard, estic plenament d’acord. Sempre s’han de tenir en compte les circunstàncies de cada escola.