Els clàssics del Peguera

El fet de que Tarragona disposes dels tres edificis d’espectacles, el circ, el teatre i l’amfiteatre, era un distintiu d’una ciutat normal de primer nivell. En aquest cas, una capital de província.

L’edifici es va construir als afores del nucli urbà, tot i que continuava sent molt a prop de la ciutat. L’edifici, no va ser construït en aquest terreny per casualitat, sinó que es trobava molt a prop de la Via Augusta, i al costat del mar, que s’aprofitava perquè en el moment de descarregar les besties per als espectacles, ja estaven molt a prop.

A l’Amfiteatre, s’hi realitzaven diferents activitats: El més sovint eren les lluites de gladiadors, les munera, també les lluites entre feres i les lluites entre feres i gladiadors, les uenationes. En casos molt excepcionals, l’amfiteatre en estar localitzat al costat del mar, s’omplia d’aigua i s’hi practicaven lluites de vaixells, les naumàquies.  Tot i que aquest espectacle  és normal que només s’efectués en casos excepcionals, perquè el cost que tenia omplir tot un amfiteatre d’aigua era molt costós, i gairebé ningú s’ho podia permetre.

A part dels espectacles de lluites, sovint s’utilitzava l’amfiteatre per executar els condemnats a mort; d’aquesta manera, tota la ciutat podia anar a contemplar-ho.

La planta de l’edifici és de forma el·líptica. L’espai de l’arena, on tenien lloc els espectacles, té unes dimensions de 62,50 per 38,50. A sota de l’arena hi ha un seguit de passadissos, que és on hi havia els gladiador abans de sortir a l’arena, anomenat fossae. En una petita capella, es va trobar una pintura en forma de mural que representava Nèmesi, la deessa protectora dels gladiadors.

Per separar l’arena de les grades hi havia un podium de 3,25 metres d’alçada. Després hi havia les grades o cauea, que estaven dividides per sectors, ja que no tothom podia seure on volia.

Les grades, van ser elaborades de diferents maneres; on van poder, van retallar la pedra que hi havia i en l’altre part , van contstruir-la mitjançant voltes, que estaven separades unes de les altres amb la mateixa distància. Les portes de sortida principals es deien uomitorium.

L’amfiteatre va ser reformat l’any 221dC, durant el regnat d’Heliogàbal.

Més tard, al 259 d.C, el bisbe cristià Fructuós i els seus dos deixebles, Auguri i Eulogi, van ser cremats vius a l’arena d’aquest mateix amfiteatre.

Aquest fet va ser el que va motivar que al segle VI es va ordenar construir una basílica de culte dedicada a aquests màrtirs.

Durant el segle XII es va edificar una església romànica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristiana.

EL CIRC DE TARRACO.

Va ser construït durant el regnat de Domincià, al segle I dC i, com tots els circs romans, estava destinat a la cursa de carros. Es va situar sota el Fòrum Provincial, en la tercera terrassa de Tarraco. El circ tenia unes mides de 325 metres de llarg i entre 100 i 115 d’amplada. L’arena tenia una longitud de 297 metres i una amplada d’entre 67 i 77.

El circ romà de Tarragona està situat a la part alta de Tarragona i en algunes parts manté un estat excepcional de conservació. Es tracta d’un edifici on es feien les curses de cavalls, així com les de bigues i quàdrigues. Ocupava lloc entre la Via Augusta i el Fòrum Provincial.

La tècnica constructiva era diversa:

–  Argamassa encofrada (opus caementicium) per a les cimentacions i voltes, que sostenien les grades i permetien l’accés i la circulació.

–  Grans carreus (opus quadratum) per al podium i la façana.

–  Les parets de suport es recobrien amb petits carreus o pedres irregulars.

L’estructura del circ va ser reaprofitada ja des del segle V per a noves construccions, de manera que ha quedat engolida per la ciutat, però sense desaparèixer, ja que molts carrers i cases de l’àrea que ocupava deuen la seva forma actual a les restes del circ sobre les quals es van edificar. Així, els monuments antics van condicionar l’estructura (carrers,cases…) de la ciutat medieval i posterior. Però justament això ha permès que es conservessin molts dels murs i de les voltes del circ, integrats en els edificis que han perdurat fins avui. I cal dir que l’estat de conservació és excepcional per a un edifici d’aquestes característiques, tot i que en bona part continua recobert per les construccions posteriors. En els darrers anys s’han anat treient a a la llum força espais del circ, en especial nombroses voltes, la capçalera i trossos de la graderia nord-est, a més dels arcs de la façana sud. La part menys coneguda segueix sent l’extrem nord-oest, on hi havia les carceres o cotxeres, però al març del 2006 es van localitzar restes d’aquestes estructures sota l’ajuntament.

Hi podien cabre 23.000 espectadors. És un dels circs més petits que es conserven en tota la península, però també és el més refinat en la seva estructura.

Al circ es duien a terme curses de carros. Tenia 5 parts principals:

–  La pista, anomenada arena (1), estava situada al mig, travessada per un terraplè anomenat spina (2).

–  A cada extrem de la spina hi havia una meta (4), que era una fila de columnes.

–  Sobre la spina, hi havia estàtues de déus i els comptadors.
Els comptadors (3) eren set ous grossos de fusta o set dofins que servien per comptar les voltes de què constava la cursa.

–  Al voltant de l’arena hi havia la cauea (5) o graderia, sostinguda per un joc d’arcs i separada de la pista per un podium (7) o barrera. Els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats s’asseien al puluuinar (6).

–  A un dels extrems de la pista hi havia les carceres (8) o cotxeres, des d’on sortien a córrer quan el magistrat llençava un mocador al terra.

Els amfiteatres romans eren edificis normalment de forma ovalada amb un espai central cobert de sorra (arena). Al voltant hi havien les graderies (cavea) dividides en tres parts: la més inferior (imma cavea) era per la gent més importants del poble, a la del mig (media cavea) hi seia la plebs romana, i al tercer espai, a dalt de tot de la graderia (summa cavea),  hi seien les dones i els nens. L’arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic. En aquestes edificacions se celebraven combats de diferents tipus, entre gladiadors o entre gladiadors i animals, entre animals salvatges, i per últim també s’hi podien fer espectacles amb vaixells (naumàquies).

Exemple de planta d’anfiteatre (Itàlica)

De totes les edificacions romanes que hem vist a Tarragona la que més ens ha agradat ha estat l’amfiteatre. Actualment, es conserven algunes parts i algunes altres estan restaurades, però, tot i que algunes parts han sigut destrossades, seguim veient les parts principals d’aquest fantàstic amfiteatre.

Al segle VI es va edificar una basílica visigòtica dedicada a sant Fruitós. Després es va edificar una església romànica (Santa Maria del Miracle) al segle XII.

La ciutat de Tarragona (Tarraco) va ser una de les ciutats importants.

L’amfiteatre està situat fora de les muralles al vessat d’un turó petit que baixa fins al mar. Es va construir a la segona meitat del segle I dC. Per a la construcció van aprofitar roca natural i van fer l’estructura amb arcs i voltes.

L’edifici és de planta el·líptica. L’arena, o espai on es desenvolupava l’espectacle, té unes dimensions de 62,50 per 38,50 m. Tallant l’arena es trobarien les fossae. En una petita sala a manera de capella es va descobrir una pintura mural que representava Nèmesi, la deessa protectora dels gladiadors. Així mateix, l’arena està separada de la graderia per un podium de 3,25 metres d’alçada. Les grades o càvea estaven dividides en tres sectors o maenianae. Aquestes grades es van construir retallant la roca al costat nord i recolzant-les sobre voltes a la resta de l’edifici. S’han localitzat també la tribuna, les portes principals de sortida a l’arena i una part molt petita de la façana.

Es va reformar l’any 221, durant el regnat d’Heliogàbal. Anys més tard, el 21 de gener del 259, el bisbe cristià Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, van ser cremats vius a l’arena de l’amfiteatre. Aquest fet va motivar al segle VI la construcció d’una basílica de culte dedicada a aquests màrtirs. Durant el segle XII es va edificar l’església romànica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristiana.

Cristina Gonzalez i Teresa Martín.

L’Amfiteatre de Tarragona

Primer de tot, us explicarem què és un amfiteatre, per, seguidament, aprofundir en el cas concret de Tàrraco. En aquest edifici públic es duien a terme lluites entre gladiadors. Aquestes lluites es practicaven, a Roma, des de l’antiguitat en els fòrums a l’aire lliure. La idea del primer amfiteatre va sorgir en temps de Cèsar, unint dos petits teatres de fusta de manera que l’arena quedés tancada. Tot i així, el primer amfiteatre pròpiament dit va ser construït en temps d’August.

En els amfiteatres es duien a terme tres tipus de lluites: les uenationes (lluites amb animals), les munera (lluites entre gladiadors) i les naumachiae (lluites amb vaixells, rn què omplien l’arena de l’amfiteatre amb aigua). A més, l’amfiteatre també era el lloc on s’ajusticiaven els condemnats a mort. Sens dubte, els amfiteatres van ser uns edificis públics amb la finalitat que la gent deixés de banda les seves preocupacions socials i polítiques i així endinsar-se en el món de l’espectacle. Una manera de tenir a la gran majoria entretinguts i manipulats.

A Tàrraco també es va edificar un amfiteatre, que, juntament amb els altres, va completar el conjunt d’edificis d’espectacles (teatre, circ i amfiteatre) distintius d’una ciutat romana de primer nivell, capital d’una de les províncies imperials. La construcció és el resultat de la donació altruista d’un sacerdot imperial el nom del qual es desconeix, però que se sap que va viure a principis del segle II dC. Tàrraco va ser una de les poques ciutats d’Hispània on es va construir un amfiteatre, i això demostra la importància de la ciutat en l’època. L’edifici es va situar fora del nucli urbà i del recinte murallat, encara que molt a prop de la ciutat. Això és degut a que aquest emplaçament es trobava molt pròxim a la Via Augusta, poc abans que s’endinsés a la ciutat, i a prop de la platja del Miracle, on es descarregaven els animals que havien de participar als espectacles.

La construcció de l’amfiteatre es creu que va ser en l’època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC). Aquest presenta una planta el·líptica amb dos elements funcionals fonamentals: l’arena, en el centre, i on es desenvolupava l’espectacle, i la càvea, o graderia, on s’ubicava el públic. Sota l’arena es trobarien les fossae. Dues fossae la creuen en angle recte. Tot i que avui són visibles, en l’antiguitat quedaven cobertes. Durant les excavacions s’hi van trobar restes de muntacàrregues, accionats per uns contrapesos de pedra, que pujaven homes i feres a la pista. Actualment l’arena està parcialment coberta per les ruïnes de dos edificis posteriors, de caràcter religiós. Les grades eren construïdes damunt d’un pòdium per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de feres. La situació de l’amfiteatre va permetre aprofitar la pròpia roca natural per a la construcció de les grades del sector nord oest. Per a la resta es van bastir grans estructures mitjançant el sistema arquitravat i voltat. Dos murs dividien les graderies en tres sectors on se situaven els espectadors segons la seva categoria social. Les places preferents eren les situades més a prop de l’arena. A cada sector (maenianum) hi havia un passadís per facilitar el desplaçament dels assistents. Per sota les grades discorrien, també, una sèrie de passadissos que es comunicaven amb els distints maenianum, o sectors, mitjançant unes obertures o vomitoria. Davant les vomitoria es troben petites escales que baixen entre les grades, dividint cada maenianum en seccions en forma de falca. És a dir, el sistema és molt funcional i encara ara s’empra en els grans edificis d’espectacles. Les dues portes principals que comunicaven directament l’arena amb les dependències auxiliars i amb l’exterior de l’edifici, s’obrien als extrems del seu eix llarg. Hi ha, també, portes als extrems de l’eix curt, per on sortien gladiadors i feres. En el traçat d’ambdós eixos, per sota del nivell de l’arena, s’obren, com hem vist abans, les fossae, uns fossats destinats a ubicar serveis auxiliars de l’amfiteatre i dels espectacles que s’hi desenvolupaven.

L’edifici es va reformar l’any 221, durant el regnat de Elegàbal (218-222 d.C). Anys més tard, el 21 de gener del 259 d. C, el bisbe cristià Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, van ser cremats vius a l’arena de l’amfiteatre. Aquest fet va motivar al segle VI la construcció d’una basílica de culte dedicada a aquests màrtirs. Durant el segle XII es va edificar l’església romànica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristiana.

David Ruiz i Adrián Bernal

L’amfitetare de l’antiga Tàrraco, l’actual ciutat de Tarragona, és una edificació romana que actualment es conserva relativament restaurada. La gestió de l’amfiteatre depén del Museu d’Història de Tarragona, ja que forma part del conjunt arqueològic de l’antiga ciutat romana de Tàrraco, i va ser declarat l’any 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. També té la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional.

Va ser l’últim gran edifici de caràcter públic per a fer-hi espectacles, després del teatre i del circ, que es va construir a la ciutat romana de Tàrraco. És una de les poques ciutats d’Hispània que va tenir l’honor de posseir un amfiteatre, cosa que confirma la importància i la representitivitat política que tenia aquesta colònia per a l’Imperi romà. Les excavacions han fet possible datar-lo del segle II d.C., durant la dinastia Flàvia, i va ser reformat l’any 218 durant el regnat de l’emperador Elagàbal.

Es va construir amb la finalitat de dur-hi a terme els espectacles violents, com eren les lluites de gladiadors, les caceres de feres (entre gladiadors i animals) i les execucions. El van ubicar a fora del recinte emmurallat que s’havia construït, just al costat de la platja del Miracle, ja que així aprofitaven la mica de pendent que tenia el terreny per a recolzar-hi la graderia o càvea. Per tant, la graderia està situada a la banda oest retallada a la roca. Estava edificada sobre d’un podium per a protegir els espectadors de les feres en els espectacles que hi participaven animals. En canvi, la resta d’amfiteatre es va contruir mitjançant caixes massisses i de morter de calç i voltes encofrades. Actualment, de les estructures de morter tan sols en queda una petita part central a la banda del mar, a l’entorn de l’arc que dóna accès a la tribuna de les autoritats. A cada sector hi havia un passadís per a facilitar el moviment dels espectadors assistents dins del mateix amfiteatre.

A part d’aquests dos sectors oposats, totes les altres grades que actualment podem observar no són les originals sinó una reconstrucció que es va dur a terme durant els anys 70.

La graderia tenia una capacitat d’uns 14.000 espectadors i estava dividida en tres sectors horitzontals, en aquests sectors es dividien els espectadors segons la seva classe social. A dalt de tot s’hi col·locaven les dones, els esclaus i els estrangers, a la part mitjana els ciutadans masculins de la polis i a les tres primeres files hi podiem trobar els ciutadants d’un estament privilegiat. L’arena (pista on es duien a terme les lluites i rodejada de les graderies) té una forma d’el·lipsis i mesura 61,50 x 38,50 m.

Hi trobem també dues fosses (fossae) que creuen l’arena tot formant un angle recte. Antigament aquestes fosses estaven cobertes per un empostissat però actualment són perfectament visibles. Per sota les grades també hi havia una serie de passadissos que es comunicaven amb diferents sectors mitjançant unes obertures, els vomitoriums. Davant d’aquestes obertures s’hi podien trobar unes petites escales que baixaven entre les grades, dividint cada sector en seccions en forma de falca.

El sistema construictiu és molt funcional i encara ara s’utilitza en les estructures dels grans edificis d’espectacles, com per exemple en els camps de futbol.

Les dues portes principals feien comunicar directament l’arena amb les dependències auxiliars i amb l’exterior de l’edifici.

Durant les excavacions que s’hi van fer es van trobar restes de muntacàrregues que estaven accionats per uns contrapesos fets de pedra, que servien per pujar els gladiadors i els animals a la pista ràpidament i d’una forma pràctica abans de començar les lluites.

Com a curiositat, podem afegir-hi que el bisbe de Tarragona, Fruitós, va ser-hi cremat viu i les seves reliquies van anar a parar al poble veí de Sant Fruitós, cosa que li va donar el seu nom actual, i, finalment, van ser desplaçades fins a la nostra ciutat, Manresa, de la qual n’és el patró.