L’AMFITEATRE DE TARRACO

Els amfiteatres romans eren edificis normalment de forma ovalada amb un espai central cobert de sorra (arena). Al voltant hi havien les graderies (cavea) dividides en tres parts: la més inferior (imma cavea) era per la gent més importants del poble, a la del mig (media cavea) hi seia la plebs romana, i al tercer espai, a dalt de tot de la graderia (summa cavea),  hi seien les dones i els nens. L’arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic. En aquestes edificacions se celebraven combats de diferents tipus, entre gladiadors o entre gladiadors i animals, entre animals salvatges, i per últim també s’hi podien fer espectacles amb vaixells (naumàquies).

Exemple de planta d’anfiteatre (Itàlica)

De totes les edificacions romanes que hem vist a Tarragona la que més ens ha agradat ha estat l’amfiteatre. Actualment, es conserven algunes parts i algunes altres estan restaurades, però, tot i que algunes parts han sigut destrossades, seguim veient les parts principals d’aquest fantàstic amfiteatre.

Al segle VI es va edificar una basílica visigòtica dedicada a sant Fruitós. Després es va edificar una església romànica (Santa Maria del Miracle) al segle XII.

La ciutat de Tarragona (Tarraco) va ser una de les ciutats importants.

L’amfiteatre està situat fora de les muralles al vessat d’un turó petit que baixa fins al mar. Es va construir a la segona meitat del segle I dC. Per a la construcció van aprofitar roca natural i van fer l’estructura amb arcs i voltes.

L’edifici és de planta el·líptica. L’arena, o espai on es desenvolupava l’espectacle, té unes dimensions de 62,50 per 38,50 m. Tallant l’arena es trobarien les fossae. En una petita sala a manera de capella es va descobrir una pintura mural que representava Nèmesi, la deessa protectora dels gladiadors. Així mateix, l’arena està separada de la graderia per un podium de 3,25 metres d’alçada. Les grades o càvea estaven dividides en tres sectors o maenianae. Aquestes grades es van construir retallant la roca al costat nord i recolzant-les sobre voltes a la resta de l’edifici. S’han localitzat també la tribuna, les portes principals de sortida a l’arena i una part molt petita de la façana.

Es va reformar l’any 221, durant el regnat d’Heliogàbal. Anys més tard, el 21 de gener del 259, el bisbe cristià Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, van ser cremats vius a l’arena de l’amfiteatre. Aquest fet va motivar al segle VI la construcció d’una basílica de culte dedicada a aquests màrtirs. Durant el segle XII es va edificar l’església romànica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristiana.

Cristina Gonzalez i Teresa Martín.

Aquest article s'ha publicat dins de Arquitectura, Ciutats romanes, Diurn, Espectacles, Tarraco i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *