I Concurs de Fotografia Mitològica Sant Jordi 2014

Aquest curs hem celebrat amb molt èxit el primer concurs de fotografia mitològica adreçat a tots els alumnes de l’INS Lluís de Peguera. El concurs s’ha emmarcat dins les activitats de la Diada de Sant Jordi.

En aquesta primera edició hem rebut la participació de la gran majoria dels alumnes del Centre, tant de diürn com de nocturn, que han aportat una gran varietat de fotografies originals i retocades digitalment que podreu veure una mica més abaix.

Les bases del I Concurs les podeu consultar en aquest enllaç.

A continuació, podeu veure el resultat final de cada curs:

També podeu consultar tot el recull a Facebook

Aquest curs hem compartit un dia tan important com és Sant Jordi amb l’ INS  Maria Aurelia Capmany  i l’INS de Premià de Mar. El resultat d’aquesta pràctica compartida el trobareu  aquí.

captura

Esperem  que us agradin i que hi deixeu els vostres comentaris.

Publicat dins de Diurn, General, Mitologia, Nocturn | 14 comentaris

Praesentatio Latine

Els alumnes de 1r de batxillerat, a l’assignatura de llatí, hem fet una petita praesentatio sobre nosaltres mateixos.

Hem volgut demostrar que  també som capaços de escriure en la llengua que aprenem a classe, el llatí. Potser l’estructura  de les frases no estan gaire ben fetes, però no hem fet servir el traductor Google, i sí el vocabulari après i el diccionari bilingüe.

Creiem que hem fet una bona feina, i a més divertida, perquè el llatí ho és !!!!

La classe

Publicat dins de General, llatí | Etiquetat com a | 4 comentaris

Els clàssics sempre tornem!

Sempre es torna als orígens i els nostres són Grècia i Roma. Avui mateix, el CaixaForum comença una exposició de temàtica clàssica que estarà oberta entre el 28 de febrer i el 15 de juny. L’exposició es titula “Mediterrani. Del mite a la raó” i estarà acompanyada de diverses xerrades i conferències.

Us deixo l’enllaç  i l’explicació en pdf: CaixaForum-Mediterrani.

Molt recomanables per a qualsevol que tingui interès en el món clàssic i sobretot per als alumnes de Batxillerat que tinguin pensat fer un treball de recerca sobre aquesta matèria.

Ja direu què us sembla!

Publicat dins de General | 1 comentari

THERMAE DELICIAE ROMANORUM !!!

Discipuli, discipulae, després de fer el tema de les termes, heu de traduir el text següent i omplir el qüestionari.

Cottidie post meridiem Romani thermas, balnea publica, adeunt.
In hypocausto servi aquam et solum calefaciunt. Itaque in thermis non solum piscinae aquae frigidae, sed etiam aquae calidae et tepidae sunt.

Publicat dins de General, llatí, Termes | Etiquetat com a | 9 comentaris

Caperula Rubra et Lupus silvae


Salve !
Som els alumnes de 1r de batxillerat de llatí. Hem elaborat unes activitats sobre el conte de La Caputxeta Vermella, treballant l’assignatura.

Per començar, la nostra professora ens va lliurar uns textos desordenats amb els diàlegs de cada personatge del conte per després recrear la llegenda amb vinyetes personalitzades de cada grup.

Els membres de cada grup tenien una tasca diferent: uns dibuixaven, d’altres pintaven, mentre que la resta retallaven els escrits per adherir a la vinyeta corresponent. Ens va comunicar  que havíem de representar-ho en un màxim de quatre dibuixos. En total, vam trigar tres classes.

Creiem que l’objectiu d’aquesta activitat de classe grupal té diferents factors:
-Des d’un punt de vista individual, hem traduït  les frases ( hem treballat les dues primeres declinacions i un inici de la tercera ) i hem comprès el seu contingut. A més, hem pogut aprendre nou vocabulari . També hem afegit en llatí tres finals del conte que ens ha permet fer nosaltres les frases.
-Per altra banda, des del punt de vista col·lectiu, hem sabut relacionar-nos amb els altres i ens hem comunicat de manera organitzada per així tenir un resultat òptim.

Finalment, pensem que està bé fer aquestes activitats perquè treballen una cosa tan propera , com és un conte popular, en una llengua  que ara veiem que no és tan llunyana, el llatí.

Aquí us deixem el nostre treball:

 

També us deixem l’audio del conte fet pels companys de l’Ins Puig-reig , i si en voleu veure els seus comentaris , cliqueu aquí.

Imatge de previsualització de YouTube

 

Què n’opineu ?

Felipe Avendaño i Carla González

1r Batx.

Publicat dins de General | 6 comentaris

Venim dels romans (per si ho dubtàveu)

Aquí teniu un vídeo del programa Quequicom de TV3 que ens explica, a grans trets, la nostra relació directa amb el món romà a través de la vida quotidiana. És entretingut de veure perquè explica anècdotes a més de fer diverses recreacions històriques.

Després de veure’l, podeu fer el vostre comentari que serà recompensat amb algun denari.

Publicat dins de Ciutats romanes, Història, vida quotidiana | Deixa un comentari

Geriona, una coral mitològica

Gerió és un gegant  alat de la mitologia grega  format per tres cossos humans sencers units per la cintura  . Era l’amo d’un gos de dos caps, germà del Cèrber que es deia………..Va ser mort per l’Heràcles  quan aquest li va disparar  una fletxa enverinada amb la sang de l’hidra. La mitologia catalana va adaptar el mite: deia que Gerió gairebé s’havia tornat rei d‘ Ibèria  i que perseguia Pirene ,que n’era la reina , per matar-la i abassegar-li el poder. Veient que no reeixiria pas a capturar-la, va cremar una gran estesa de terreny per matar-la. Heracles no la va poder ajudar i  aleshores, ple d’ira , va reptar en duel a Gerió i el va vèncer . En acabat ,va arreplegar totes les pedres que va trobar i va construir una gran tomba en memòria de Pirene, que es recordarien amb el nom dels  Pirineus. També Gerió passa per ser el fundador llegendari de la ciutat de Girona..

Al vídeo es veu l’actuació del grup musical Geriona. A la seva presentació van dir que el nom feia referència al fundador mitològic de la ciutat: Gerió.
Nois i noies, després de llegir l’article del vostre company, comenteu-lo i contesteu a les següents preguntes:

1) Com es deia el gos del gegant Gerió?( hi ha un espai en blanc al seu article )

2) Poseu el  nom de la Girona romana.

3) Poseu el noms d’altres gegants mitològics.

Carlos Mozo

1r Batx. (nocturn)

INS Lluís de Peguera ( Manresa)

Publicat dins de General, Mitologia, Nocturn | Etiquetat com a | 1 comentari

Un matí a Barcino …

El passat 12 de novembre, els alumnes de l’INS Lluís de Peguera de 1r i 2n de batxillerat humanístic vam realitzar una sortida cultural a Barcelona. L’objectiu era consciensiar-nos de la pervivència clàssica en la societat actual, ja que molts cops no visualitzem tot allò que ens envolta i se’ns escapa detalls de molta rellevància artística.
Barcelona fou fundada l’any 15 a.C quan August era emperador. La colonia és va anomenar “Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino”. El lloc triat va ser una plana entre la costa mediterrània i la serra de Collserola, entre els rius Besós i Llobregat, i en el recorregut de la Via Augusta.
El nom posterior va ser Barcino , en època medieval Barchinona i actualment es coneguda a tot el móm com  Barcelona.
Nosaltres hem elaborat un vídeo on es veuen columnes corínties, jòniques, d’estil compost, escultures mitològiques, esgrafiats dels déus, sobretot d’ Hermes , d’Hèrcules i d’ Eros.
Va ser una sortida molt profitosa perquè  normalment no  som conscients del que tenim davant dels nostres ulls i en tenim molt.
Imatge de previsualització de YouTube

Iris Vila-Masana i Òscar Puente

2n Batx. Llatí

Publicat dins de Ciutats romanes, Diurn, General, Història | Etiquetat com a | 1 comentari

AENEAS est troianus

Una vegada feta la monarquia romana, feu la traducció del següent text i expliqueu els noms en vermell:

Aeneas est troianus; graecos non timebat. Itaque diu pugnat, sed tandem filium Iulium extra muros portat et ad oram properat. Ibi apparet dea Venus et Troianos admonet. Postea Aeneas et pauci amici per multas terras errant; tandem ad Italiam veniunt.

A continuació, contesteu les següents preguntes en llatí:

Qui Troiam  obsident ?

Quid Graeci aedificant?

Quid equus portabat?

Quis est Aeneas?

Quis est Venus?

Quo Aeneas navigat?

Publicat dins de Monarquia | Etiquetat com a | 7 comentaris

La missió de l’emperador

L’emperador August acumulava en la seva persona el control de gairebé tots els poders; posseïa l’imperium i el poder de l’exèrcit. Tot això el feia omnipotent pel que fa el control de l’Imperi Romà. Però ell, desitjós d’establir un equilibri de poders (separació de poders entre ell i els magistrats), va decidir que les províncies més antigues (les zones que ja havien estat pacificades després de la seva ocupació)  fossin controlades pel senat, en mans d’un procònsol o propertor. Tanmateix, aquelles zones on la presència de l’exèrcit era indispensable eren de domini directe de l’emperador per mitjà d’un lloctinent (legat), tal i com ho feien en temps de la República. Per exemple, Pompeu, que havia rebut la província d’Hispània, la controlava des de Roma per mitjà dels seus legats.

L’emperador, a banda de disposar dels seus legats, també comptava amb els procuradors, administradors civils dels recursos financers. Els confiava la gestió dels seus béns, que eren immensos i estaven distribuïts per totes les províncies romanes. Els procuradors també havien estat utilitzats pels senadors per a la gestió dels seus diners, ja que ells no podien exportar els recursos dels dominis d’Itàlia.

Després dels temps d’August, els altres emperadors van continuat amb aquesta tradició. Les atribucions dels procuradors van començar a ser freqüents. Alguns van rebre el nom de procuratorials pel fet d’encarregar-se de l’administració de les províncies i de tenir al seu servei lliberts i esclaus.

Aquest sistema presentava molts avantatges, com, per exemple, el de assegurar la llibertat del príncep o de situar al costat del governador un agent que exercia un control permanent. Tàcit (56-118) en un passatge de La vida d’Agrícola ( De uita et moribus Iulii Agricolae), mostrava com era aquesta situació (com la imposició d’un governador que prenia possessió en les seves vides i un procurador que posseïa els seus béns). Coma a dada interesant, també podem veure com el governador i el procurador sovint tenien la llibertat d’espiar-se mútuament.

Tàcit, l'historiador romà, va ser cònsol i governador de l'Imperi Romà

Un dels problemes que tenia August amb aquesta situació era prevenir o evitar els abusos que exercien els governadors allà on manaven. Gràcies a la institució de procuradors era possible evitar aquests casos, però August no es conformà solament amb això. Ell va establir una legislació amb la finalitat d’evitar abusos que es feien als habitants d’aquests territoris. Aquesta legislació es va descobrir en unes inscripcions descobertes a Cirne, en què es podia veure com es garantia la llibertat dels habitants de les províncies. Un exemple és el següent: els tribunals de matèria criminal estaven compostos, per un costat, de jutges romans i, per l’altre, de jutges grecs. Amb això es podia garantir que els residents romans no poguessin aplicar la tirania als habitants d’origen grec. A més, aquells habitants que es consideraven maltractats pels seus conciutadans podien recórrer al governador, fins i tot, en casos extraordinaris, al mateix emperador en persona.

També es prenien les precaucions necessàries perquè les decisions no recaiguessin en un sol home. En cas de recórrer al príncep, aquest jutjava en el seu consell o, si no, enviava simplement el cas al senat.

Dió Cassi

L’historiador romà Dió Cassi (155-230) esmenta en els seus textos les precaucions que prenia August per tal de no ser considerat un tirà. Ell començava a proposar les lleis que volia dur a terme davant del poble i invitava aquests a presentar-li qualsevol objecció o reflexió que sorgís. O sigui, amb August, es tenia una actitud democràtica que volia mantenir a Roma.

David Ruiz Martínez

Publicat dins de August, General, Història, Imperi | Etiquetat com a | Deixa un comentari