El Circ romà de Tarragona

El Circ romà de Tarragona es troba situat a la part alta de Tarragona, paral·lel a la Rambla Vella, i en algunes parts, manté un estat excepcional de conservació. Es tracta de l’edifici on es desenvolupaven les curses de bigues i quàdrigues, que eren conduits pels aurigues. Ocupava un espai entre la Via Augusta i el Fòrum Provincial, cosa que, avui en dia, es delimitaria per la Plaça de la Font, el Passeig de Sant Antoni, el Pretori romà i el carrer Rere Sant Domènec, darrere de l’Ajuntament.

El circ prové de l’hipòdrom grec i va ser construït durant el regnat de Domicià, al segle I d.C i, com tots els circs romans, estava destinat a la cursa de carros. Es va situar sota el Fòrum Provincial, en la tercera terrassa de Tàrraco. El circ tenia unes mides de 325 metres de llarg i entre 100 i 115 d’ample. L’arena tenia una longitud de 297 m i una amplada d’entre 67 i 77 metres.

Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balustrada que dividia l’edifici pel centre, anomenada spina. Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. A l’Spina hi podia haver de tot, temples, obeliscs, estàtues de dofins, utilitzades per comptar les voltes. El dofí és un símbol del déu Neptú, déu del mar i protector dels cavalls. Les voltes també es podien comptar amb ous, símbol dels Diòscurs Càstor i Pòl·lux. A cada extrem de l’Spina hi havia les metae, que eren pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros. Al davant d’unes de les metae es trovaben les carceres, el lloc de sortida, i darrere hi havia la Porta Pompae, que era l’entrada i la sortida dels carros. Una cursa completa era set voltes. Els vomitorium eren cadascuna de les portes obertes damunt la càvea que donaven accés a les grades

La tècnica constructiva era diversa:

Argamassa encofrada (opus caementicium) per a les cimentacions i les voltes, que sostenien les grades i permetien l’accés i la circulació,

Grans carreus (opus quadratum) per al podium i la façana,

Les parets de suport es recobrien amb petits carreus o pedres irregulars.

L’estructura de circ va ser reaprofitada ja des del segle V per a noves construccions, de manera que ha quedat engolida per la ciutat, però sense desaparèixer, ja que molts carrers i cases de l’àrea que ocupava deuen la seva forma actual a les restes del circ sobre les quals es van edificar. Així els monuments antics van condicionar l’estructura de la ciutat medieval i posterior. Però justament això ha permès que es conservessin molts dels murs i de les voltes del circ, integrats en els edificis que han perdurat fins avui. I cal dir que l’estat de conservació és excepcional per a un edifici d’aquestes característiques, tot i que en bona part continua recobert per les construccions posteriors. En els darrers anys s’han anat traient a la llum bastants espais del circ, en especial nombroses voltes, la capçalera i trossos de la graderia nord-est, a més dels arcs de la façana sud. La part menys coneguda segueix sent l’extrem nord-oest, on hi havia els carceres o cotxeres, però el març del 2006 se han localitzat restes d’aquestes estructures sota l’ajuntament.

Va ser declarat monument històrico-artístic el 1963. El 2000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, juntament amb la resta del conjunt arqueològic de Tarragona.

Aquest article s'ha publicat dins de Arquitectura, Ciutats romanes, Diurn, Espectacles, General, Tarraco i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *