Circ de Tarragona

EL CIRC DE TARRACO.

Va ser construït durant el regnat de Domincià, al segle I dC i, com tots els circs romans, estava destinat a la cursa de carros. Es va situar sota el Fòrum Provincial, en la tercera terrassa de Tarraco. El circ tenia unes mides de 325 metres de llarg i entre 100 i 115 d’amplada. L’arena tenia una longitud de 297 metres i una amplada d’entre 67 i 77.

El circ romà de Tarragona està situat a la part alta de Tarragona i en algunes parts manté un estat excepcional de conservació. Es tracta d’un edifici on es feien les curses de cavalls, així com les de bigues i quàdrigues. Ocupava lloc entre la Via Augusta i el Fòrum Provincial.

La tècnica constructiva era diversa:

–  Argamassa encofrada (opus caementicium) per a les cimentacions i voltes, que sostenien les grades i permetien l’accés i la circulació.

–  Grans carreus (opus quadratum) per al podium i la façana.

–  Les parets de suport es recobrien amb petits carreus o pedres irregulars.

 

L’estructura del circ va ser reaprofitada ja des del segle V per a noves construccions, de manera que ha quedat engolida per la ciutat, però sense desaparèixer, ja que molts carrers i cases de l’àrea que ocupava deuen la seva forma actual a les restes del circ sobre les quals es van edificar. Així, els monuments antics van condicionar l’estructura (carrers,cases…) de la ciutat medieval i posterior. Però justament això ha permès que es conservessin molts dels murs i de les voltes del circ, integrats en els edificis que han perdurat fins avui. I cal dir que l’estat de conservació és excepcional per a un edifici d’aquestes característiques, tot i que en bona part continua recobert per les construccions posteriors. En els darrers anys s’han anat treient a a la llum força espais del circ, en especial nombroses voltes, la capçalera i trossos de la graderia nord-est, a més dels arcs de la façana sud. La part menys coneguda segueix sent l’extrem nord-oest, on hi havia les carceres o cotxeres, però al març del 2006 es van localitzar restes d’aquestes estructures sota l’ajuntament.

Hi podien cabre 23.000 espectadors. És un dels circs més petits que es conserven en tota la península, però també és el més refinat en la seva estructura.

Al circ es duien a terme curses de carros. Tenia 5 parts principals:

–  La pista, anomenada arena (1), estava situada al mig, travessada per un terraplè anomenat spina (2).

–  A cada extrem de la spina hi havia una meta (4), que era una fila de columnes.

–  Sobre la spina, hi havia estàtues de déus i els comptadors.
Els comptadors (3) eren set ous grossos de fusta o set dofins que servien per comptar les voltes de què constava la cursa.

–  Al voltant de l’arena hi havia la cauea (5) o graderia, sostinguda per un joc d’arcs i separada de la pista per un podium (7) o barrera. Els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats s’asseien al puluuinar (6).

–  A un dels extrems de la pista hi havia les carceres (8) o cotxeres, des d’on sortien a córrer quan el magistrat llençava un mocador al terra.

 

Aquest article s'ha publicat dins de Arquitectura, Ciutats romanes, Diurn, Espectacles, Tarraco i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *