AMFITEATRE DE TARRAGONA

El fet de que Tarragona disposes dels tres edificis d’espectacles, el circ, el teatre i l’amfiteatre, era un distintiu d’una ciutat normal de primer nivell. En aquest cas, una capital de província.

L’edifici es va construir als afores del nucli urbà, tot i que continuava sent molt a prop de la ciutat. L’edifici, no va ser construït en aquest terreny per casualitat, sinó que es trobava molt a prop de la Via Augusta, i al costat del mar, que s’aprofitava perquè en el moment de descarregar les besties per als espectacles, ja estaven molt a prop.

A l’Amfiteatre, s’hi realitzaven diferents activitats: El més sovint eren les lluites de gladiadors, les munera, també les lluites entre feres i les lluites entre feres i gladiadors, les uenationes. En casos molt excepcionals, l’amfiteatre en estar localitzat al costat del mar, s’omplia d’aigua i s’hi practicaven lluites de vaixells, les naumàquies.  Tot i que aquest espectacle  és normal que només s’efectués en casos excepcionals, perquè el cost que tenia omplir tot un amfiteatre d’aigua era molt costós, i gairebé ningú s’ho podia permetre.

A part dels espectacles de lluites, sovint s’utilitzava l’amfiteatre per executar els condemnats a mort; d’aquesta manera, tota la ciutat podia anar a contemplar-ho.

La planta de l’edifici és de forma el·líptica. L’espai de l’arena, on tenien lloc els espectacles, té unes dimensions de 62,50 per 38,50. A sota de l’arena hi ha un seguit de passadissos, que és on hi havia els gladiador abans de sortir a l’arena, anomenat fossae. En una petita capella, es va trobar una pintura en forma de mural que representava Nèmesi, la deessa protectora dels gladiadors.

Per separar l’arena de les grades hi havia un podium de 3,25 metres d’alçada. Després hi havia les grades o cauea, que estaven dividides per sectors, ja que no tothom podia seure on volia.

Les grades, van ser elaborades de diferents maneres; on van poder, van retallar la pedra que hi havia i en l’altre part , van contstruir-la mitjançant voltes, que estaven separades unes de les altres amb la mateixa distància. Les portes de sortida principals es deien uomitorium.

L’amfiteatre va ser reformat l’any 221dC, durant el regnat d’Heliogàbal.

Més tard, al 259 d.C, el bisbe cristià Fructuós i els seus dos deixebles, Auguri i Eulogi, van ser cremats vius a l’arena d’aquest mateix amfiteatre.

Aquest fet va ser el que va motivar que al segle VI es va ordenar construir una basílica de culte dedicada a aquests màrtirs.

Durant el segle XII es va edificar una església romànica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristiana.

 

Aquest article s'ha publicat dins de Arquitectura, Ciutats romanes, Diurn, Espectacles, Tarraco i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *