Amfiteatre de Tarragona

L’AMFITEATRE DE TARRAGONA.

Breu història de la ciutat.

Tarraco fou fundada pels romans quan hi van arribar a la ciutat a l’inici de la segona guerra púnica, l’any 218 aC, quan Gneu Corneli Escipió, per afermar la nova dominació romana des d’Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d’un poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de l’actual Tarragona, prop de mar. El campament militar es va situar dalt del turó que dominaria la futura àrea de la ciutat i s’envoltaria d’una sòlida muralla.

Quan va acabar la segona guerra púnica, Tàrraco seguia essent un campament militar important en la consolidació i extensió del poder romà gràcies a la seva posició estratègica; pròxim a l’Ebre i a les illes Balears, ben comunicat amb Itàlia i amb la Meseta castellana. No va ser fins a la segona meitat del segle I aC que va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.

Els monuments principals de la ciutat són:

Les muralles, el fòrum de la ciutat, el teatre, el fòrum provincial, el circ, l’amfiteatre, els aqüeductes i les termes.

Maquetes de la ciutat de Tarragona a l’època imperial:

L’amfiteatre de Tarragona.

L’amfiteatre va ser un dels edificis d’espectacles que es van aixecar a Tarraco, concretament a principis del segle II aC i va ser ubicat fora de la muralla, a la vora de la platja, tot aprofitant un pendent del terreny per recolzar-hi la graderia. Aquest edifici era destinat a espectacles violents, tals com: les lluites de gladiadors i caceres de feres i execucions, i també simulacions de batalles navals omplint l’arena d’aigua.

L’amfiteatre es presenta amb una planta de forma ovalada,  com a conseqüència de la duplicació de dos teatres, unint-los per l’escenari. El propi nom amfiteatre vol dir això, ja en grec.

Les parts d’un amfiteatre i per a què servien:

La càvea o graderia eren els seients per als espectadors que acudien a veure l’espectacle. Estava elevada per un pòdium alt, a diferència d’un teatre grec. Generalment disposava de tres zones horitzontals en altura, contenint cadascuna d’elles els seients d’una classe social diferent.

  • L’imma càvea: aquesta es la zona més baixa de totes i la més a prop de l’arena. Es separava d’aquesta per un alt podi que protegia els espectador de les armes i dels animals. En aquesta zona seia la classe més alta de la ciutat.
  • La media càvea: estava situada a continuació de l’imma càvea i estava dedicada al públic en general, és a dir, a la classe mitjana de la ciutat.
  • La summa càvea: es la part superior de la graderia, la més alta de totes, i solia estar culminada per un passadís porticat. Estava destinada a les classes més baixes.

L’arena era la zona de forma ovala on se representaven les actuacions i els espectacles. Estava rodejada per un mur alt del pòdium que la separava de la càvea. S’obrien diverses portes que comunicaven amb estàncies o passadissos situats a sota de la càvea, per on sortien els gladiadors, i/o els animals i feres. Aquesta pista estava recoberta de sorra (d’on li ve el nom arena) que servia per absorbir la sang dels gladiadors i animals, provocant una fàcil neteja.

El subsòl o l’espai sota de l’arena, hi existien diversos espais compartimentats destinats a la circulació i estància dels animals, anomenada la fossa bestiaria. Estava recoberta per fusta sobra la qual s’expandia l’arena, deixant així una superfície uniforme. Aquí a sota també s’hi guardaven tots els materials, armes i utensilis per poder fer els espectacles.

 

Vistes aèries de l’amfiteatre de Tarragona:

Vista panoràmica de l’amfiteatre desde la graderia:

Aquest article s'ha publicat dins de Arquitectura, Ciutats romanes, Diurn, Espectacles, Tarraco i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *