Alumnes de l’Institut Lluís Vives investiguen la riera

El dijous i divendres 21 i 22 de gener els alumnes de 1r d’ESO  d’aquest Institut del barri de Sants de Barcelona han fet un estudi a fons d’alguns trams de la nostra riera.

4Han començat reflexionant sobre de quines maneres es pot investigar la riera. Amb l’ajuda de l’aplicació Google Earth han situat on és la riera i han fet l’inventari del material que cal endur-se per fer el treball de camp.

Un cop a la riera n’han fet una descripció i, ja per grups, han mesurat la temperatura de l’aigua i la de l’aire. Amb un pot de vidre han olorat l’aigua, han mirat la seva transparència i han comprovat si feia escuma. Amb una cinta mètrica, un flexòmetre, un tap de suro i un cronòmetre han pres dades per calcular després la velocitat i el cabal de la riera.
A continuació han agafat mostres dels vegetals que viuen dins i al voltant de la riera i els han identificat, tot especificant si eren al·lòctons o autòctons.
La recollida dels invertebrats i vertebrats que viuen a la riera ha estat la part més motivadora; el segon dia han trobat força més espècies diferents: nimfes d’efímeres, d’espiadimonis i de libèl·lules, gambetes d’aigua dolça, larves de mosca negra , mosquits d’eixam, sabaters, nedadors d’esquena, barretets, limnees i un barb cua-roja.
Un cop a l’aula, la identificació dels animals ha estat força àgil ja que coneixien molt bé el maneig de la lupa binocular; la suma dels índexs biòtics de contaminació dels invertebrats ens ha revelat una vegada més la qualitat mediocre de la riera.

El primer dia vam poder viure en directe la metamorfosi d’una efímera que, un cop convertida en adult aeri, ens va deixar la seva muda que hem pogut observar els dos dies!

Fins a la propera!

Si voleu saber més coses d’aquests animalons podeu consultar al menú superior d’aquest web, l’apartat de divulgació dedicat als animals de la riera.

 

Alumnes de batxillerat de dos instituts del Baix LLobregat investiguen el fenomen de “Les Escletxes” al Papiol

Un grup reduït d’alumnes de 1r i 2n de batxillerat dels instituts Francesc Macià (Cornellà de Llobregat) i Joanot Martorell (Esplugues de Llobregat) van compartir tot el matí treballant en la recerca i la interpretació de la formació de les àmplies esquerdes que es troben al massís calcari de la part alta del poble de El Papiol.1

Un cop determinada la causa que origina les “Escletxes”, van fer un recorregut pel poble per tal comprovar si aquest fenomen també podria causar algun tipus d’afectació als edificis; d’altra banda, també van fer una aproximació a un mètode de valoració i càlcul de risc que té en compte la vulnerabilitat, la probabilitat (o període retorn) i el valor dels bens exposats.

Va ser un dia que va començar molt fred, però que després, amb el sol, l’ambient va esdevenir més agradable.

Agraïm a les professores, Yolanda, Teresa i Cristina, i a tots els alumnes, la seva participació i bona predisposició durant tota la sortida.

Si voleu conèixer més a fons el desenvolupament d’aquesta activitat podeu adreça-vos a aquesta pàgina.

Boletaires científics a Can Santoi

f7El divendres 11 de desembre els alumnes de 4t de l’Escola Agustí Bartra de Terrassa van investigar els darrers bolets de la temporada de Collserola.

Abans de fer de boletaires van  explicar tot el que sabien dels bolets i van recordar les diferents parts: peu, barret, làmines, espores….

Ben abrigats es van endinsar al bosc en diferents grups per cobrir les diferents zones de recerca: alzinar, brolla, vora camins i bosc de ribera.
Treballant molt bé i repartint-se les feines a fer, van recollir força bolets i es van inventar noms ben divertits.

f2Un cop al laboratori van fer una exposició dels bolets tot indicant la zona on s’havien recollit i van observar i descriure a fons dos bolets seguint les pautes establertes.

Malgrat el fred, finalment va fer un dia fantàstic.

Us esperem l’any vinent!

Les escletxes del Papiol

Alguns alumnes de 1r i 2n de batxillerat de l’Institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès van fer aquesta activitat de fenòmens de vessant el divendres 4 de desembre.

Tot i el fred que feia els alumnes van participar activament per a descobrir la història geològica que envolta aquest fenomen.

Primer es van plantejar hipòtesis per explicar la foto aèria que els hi mostra el quadern sobre la zona on estàvem.
Van deduir el nom dels materials inferiors i superiors realitzant diferents tipus d’accions com comprovar la duresa picant amb un martell de geòleg, observant la reacció de l’àcid clorhídric, observant fòssils, impermeabilitat a l’aigua…
Un cop identificats el material van prendre mesures a quatre de les esquerdes: amplada, salt, fondària i orientació.IMG_3306

Amb totes aquestes dades van deduir com amb el pas del temps, l’acció de l’aigua junt amb la disposició dels materials i inclinació del terreny han propiciat la formació de les escletxes actuals.

Per acabar vam veure la curiosa forma corbada del tronc d’alguns arbres i vam anar fins al castell per veure diferents esquerdes en alguns edificis on també van plantejar diferents solucions per mirar de minimitzar l’impacte amb el pas del temps.

Han estat uns alumnes molt valents!

Fins la propera

Alumnes de l’institut Llobregat de Sallent visiten la Colònia Güell

Els dies 2 i 3 de desembre, i sota un fred considerable, els alumnes de 4t d’ESO d’aquest institut del Bages van poden conèixer de primera mà els trets més importants de la colònia tèxtil fundada per l’industrial Eusebi Güell.

b58bad3e-af1a-4323-8294-fb5875b1f379 (1)Van començar fent un itinerari autònom per grups pels indrets més significatius de la fàbrica i del nucli residencial: Can Soler de la Torre, Ca l’Ordal, la Plaça Joan Güell, l’escola, Ca l’Espinal…
Després, al centre d’interpretació, van poder veure un muntatge audiovisual que recrea la vida de la Colònia a principis de segle XX; també van visitar l’exposició dedicada al procés de construcció de l’esglèsia de la Colònia.
Finalment, i ja a l’esglèsia, van poder contemplar aquesta magnífica obra d’Antoni Gaudí i descobrir tots els secrets que s’hi amaguen.

Valorem l’esforç d’alumnes i professores en uns dies una mica “difícils”, pel temps que feia. Us hi esperem un altre any!

Més informació d’aquesta activitat.

Quin temps que fa!

f9
Els dies 30 de novembre i 1 de desembre els alumnes de 3r de l’Escola Benviure de Sant Boi de Llobregat han fet de dones i homes del temps.f33

Sempre treballant per grups han fet una gimcana d’instruments on han conegut a fons els termòmetres d’aire, d’aigua i de terra, l’anemòmere, el pluviometre i el penell. També han fet un joc de sensacions on han utilitzat el seu cos per a determinar la temperatura de l’aire, de l’aigua i del terra. Després, han fet càlculs sobre la diferència entre els que ells han sentit i la temperatura que ens marcava cada termòmetre corresponent.

Dins l’aula, cada grup ha fet el guió de la predicció del temps de l’endemà utilitzant com a referència un mapa del temps de Catalunya extret de la pàgina web del meteocat.  Han intentat utilitzar paraules tècniques i científiques a l’alçada dels grans meteoròlegs que veuen per la televisió. Després, ben coordinats amb dos presentadors, un càmera, un focus i un director, han fet la gravació de la predicció de l’endemà.

Han estat uns grups fantàstics, il·lusionats i molt treballadors!

Us esperem el curs vinent

Els alumnes de l’Institut Lluís de Requesens fan de meteoròlegs

Durant la setmana del 23 al 27 de novembre els alumnes de 1r d’Eso d’aquest institut de Molins de Rei han pujat i baixat a peu des del seu centre fins a Can Santoi per tal de dur a terme les activitats pràctiques de meteorologia. Sempre amb el seu professor de Ciències de la Naturalesa, David Ibàñez, ben acompanyat cada dia per un altre professor o professora; enguany han estat la Cristina, la Reme, la Susana, en Daniel i la Maria.

L’activitat que han fet consta de dues parts:f19

– A la primera part fan una gimcana de reconeixement i ús de diferents instruments de meteorologia: termòmetres d’ambient, de màxima i de mínima, d’aigua i de terra; baròmetre aneroide, higròmetre, psicròmetres de camp i mural, pluviòmetre, anemòmetre, evaporímetre i penell.
Després, a la caseta meteorològica, prenen dades dels aparells que hi ha en el seu interior i del pluviòmetre que hi ha penjat a fora.f10

– La segona part està centrada en la predicció meteorològica, basada en dos mètodes diferents:

1. Anàlisi i evolució de determinades variables meteorològiques: pressió atmosfèrica, humitat relativa i direcció del vent del dia anterior i del mateix dia. Les dades s’obtenen de l’estació meteorològica digital del Camp d’Aprenentatge. Amb aquesta informació i seguint unes pautes dedueixen quin temps farà a l’endemà.

2. Interpretació de mapes isobàrics. A partir del mapa sinòptic del dia següent elaborat pel servei meteorològic anglès (metoffice.uk) analitzen les isòbares, els anticiclons i depressions per també acabar de concretar la predicció pel que fa al vent i la temperatura. Amb tota la informació redacten la informació del temps per a l’endemà com si fos un telenotícies. Dins de cada grup els alumnes es distribueixen en els diferents rols necessaris per a la gravació: 2 presentadors, un càmera, un encarregat dels focus, un director i un apuntador. Quan tot està a punt es graven: ….3,2,1 i acció!!!

És una activitat molt enriquidora on aprenen a fons diferents conceptes de meteorologia.

simulacre1El darrer dia vam fer un simulacre d’evacuació i tothom va respondre molt bé; en dos minuts ja estàvem tots plegats al punt de trobada de davant de la casa.

Des de Can Santoi volem felicitar al professorat del centre, especialment a en David pel seu esforç i implicació!

Us esperem el proper curs!!

Les Comunitats Vegetals a la Serra de Collserola

15Els dies 11,12,17,18 i 19 de novembre els alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Olorda de Sant Feliu de Llobregat han realitzat un estudi de les condicions ambientals i de la vegetació dels vessants de solell i obaga en una zona de Collserola: la vall de la riera de Vallvidrera, a la Rierada.

Abans d’esmorzar han fet hipòtesis de les condicions mediambientals en cada vessant i del tipus de plantes que ens trobariem. També han predit quina seria la millor manera de dur a terme la recollida de dades i el material que necessitaríem per fer-ho.

f32Després d’esmorzar han agafat motxilles i suports i han anat plegats fins al pont de la Siberia on s’han separat: els grups 1, 2 i 3 han anat cap el vessant de solell i els grups 4, 5 i 6 cap el vessant d’obaga.

Un cop a cada vessant se’ls ha explicat la millor manera de recollir dades i el funcionament de cada instrument:

– El termòmetre ha d’estar a un metre del terra i no li pot tocar el Sol.
– En l’anemòmetre cal posar-nos en posició de “l’Estàtua de la Llibertat” i pressionar el botó vermell quan les cassoletes es mouen a més velocitat. També cal tenir en compte d’escollir les unitats adequades.
– Al psicròmetre cal mullar primer la veta i després moure’l com si fos una matraca; al cap d’un minut fer la diferència entre la temperatura del termòmetre en sec i l’humit i amb l’ajuda d’una taula calcular la humitat relativa.
– El luxòmetre, cal evitar orientar-lo directament al Sol. Encendre’l, seleccionar el rang adequat de mesuraf35 i fixar la dada amb la tecla “hold”.
– Amb la brúixola cal encarar-se a la baixada per saber l’orientació del vessant onens trobem.

La segona part ha consistit en fer un estudi de la vegetació dels vessants: en una parcel·la d’uns 100 m2 seleccionem les 10 plantes més significatives i les identifiquem i descrivim, especialment pel que fa a les seves característiques morfològiques d’adaptació al medi. També quantifiquem la seva abundància.

Després han tornat al laboratori on han compartit les dades i han verificat les hipòtesis inicials. També han comprovat quines plantes de cada vessant contenen més aigua pesant-les abans i després de dessecar-les en un forn a 110ºC.

El programari que han utilitzat per a fer aquesta activitat ha estat elaborat per l’equip docent de Can Santoi i es troba disponible al web:
Programa (excel) per a fer l’inventari de la vegetació dels vessants.
Programa (excel) per a calcular el contingut d’aigua a les fulles
Programa (flash) per a fer perfils de vegetació

Han estat uns grups molt dinàmics i valents, ja que han pujat i baixat a peu des de l’estació de Molins de Rei.

Des de Can Santoi volem felicitar als alumnes, professores i professor que han participat en aquesta activitat!!!

Fins l’any vinent!

Descobrim els misteris del bosc

El dilluns 9 i dimarts 10 de nof12vembre els alumnes de 3r de l’Escola Agustí Bartrà de Terrassa han gaudit descobrint el bosc de Collserola.

Primer  han explicat com creuen ells que és un bosc.
Després dividits en dos grups han fet una gimcana tot fent activitats en tres llocs diferents del bosc.

La primera prova ha consistit en analitzar a fons un immens arbre; han calculat la seva alçada amb l’ajuda d’un llapis i una cinta mètrica, han mesurat el seu contorn i han fet un estudi acurat de les seves fulles i fruits. Amb tota la informació recollida, una clau dicotòmica els ha guiat per descobrir el seu nom: L’ALZINA.

f1En la segona prova s’han tapat els ulls per endinsar-se al mig del bosc i conèixe’l més a fons a partir dels  sentits i de les sensacions que els ha transmès. També han après a orientar-se amb la brúixola i saber que el vessant on es trobaven era el Nord.

En la tercera part han fet el reconeixement de 6 plantes característiques de l’alzinar. f16Ajudats per unes fitxes trobaven el seu nom, feien un dibuix de la seva fulla i havien de veure quantes plantes de la mateixa espècie hi havia en un tancat que hi havia preparat per fer l’activitat.

Han estat molt actius i el que més els ha agradat ha estat tapar-se els ulls i descobrir el bosc a partir dels seus sentits!

Fins la propera!

Obaga i solell, solell i obaga

f4El dijous 5 i divendres 6 de novembre els alumnes de 5è de l’Escola CastellCiuró de Molins de Rei han fet l’activitat de Comunitat Vegetals.
Abans de sortir cap el bosc, han entrat  per grups al laboratori on han anat deduint les activitats que farien i també han fet hipòtesis de les diferents condicions mediambientals que es trobarien en les dues vessants que anaven a estudiar. Han posat els instruments de mesura  en motxilles i s’han dirigit de camí tots junts cap el pont de la Siberia.
Un cop allà s’han dividit en dos grans grups per estudiar a fons cada vessant: la de solana i la d’obaga.
A cada vessant han fet un treball de camp: han pres dades de temperatura, humitat relativa, velocitat del vent, orientació i intensitat de la llum i després han fet una gimcana de reconeixement de les plantes més típiques.

De tornada a Can Santoi han recollit i han interpretat les dades de cada vessant contrastant els paràmetres obtinguts amb les hipòtesis plantejades. També han aprés a fer un perfil de comunitats utilitzant un símbols concrets per a cada tipus de vegetació per a realitzar després una activitat posterior a l’escola amb el programa.

f23Ha estat una sortida molt profitosa, han après a utilitzar aparells, interpretar els resultats i a reconèixer un munt de plantes de Collserola.

Fins la propera!