Article 2

Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.

A més, no es farà cap distinció basada en l’estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

Estem de vacances i potser no ve de gust pensar en coses desagradables i és possible que no vingui de gust pensar … Però cal vèncer la mandra i dedicar una estoneta a la reflexió de ben segur que no farà cap mal a ningú. Proposo una reflexió al voltant d’un detall d’aquest article:

Tothom té tots els drets i llibertats (…) sense cap distinció de raça (…) religió, opinió política o de qualsevol mena …

Us plantejo la següent qüestió: si algú per coherència amb la seva “religió, opinió política o de qualsevol mena” decidís privar-se a si mateix dels drets i llibertats  que li reconeix la “Declaració …” estaria actuant incorrectament? Més enllà, si per la mateixa coherència, privés d’aquests drets a aquells que legalment estan sota la seva responsabilitat: imaginem un pare que, per coherència amb les seves opinions polítiques decidís educar els seus fills en valors discriminatoris, o bé, per motius religiosos, decidís donar una educació discriminatòria en funció del gènere dels seus fills o filles. Hem de posar límit a les llibertats individuals si aquestes entren en contradicció amb els drets humans? Penseu abans de contestar: existeix un corrent d’opinió força poderós que, des de plantejaments neoliberals, afirma sovint que l’Estat no té dret a limitar les llibertats individuals…

Bon Nadal!