Ens podem riure de tot? Podem fer broma de tot? L’humor té límits?
Són preguntes que susciten debat en la societat. Un punt molt important abans de continuar és que el concepte d’humor és pràcticament impossible trobar una definició pel simple fet de les varietats que té, tant de les cultures, dels moments històrics, del nivell social i econòmic de cada persona.

Sóc de les persones que pensa que no es pot fer humor de tot, ja que la seva finalitat a vegades no és fer riure i que els debats sobre el seu límit té un punt d’absurd.
Per exemple, una situació de l’altre dia abans d’entrar a classe, els companys estaven parlant sobre el que havia succeït al costat de l’institut i quan va arriba el professor, va dir que acabava de començar a explicar el nou tema als de tercer d’ESO i que tractava sobre la caiguda lliure. Els meus companys van començar a riure i alguns no.
Aquest és un clar exemple que l’humor disposa de certs mecanismes i que la ideologia té molt a veure en el que a un li fa o deixa de fer gràcia.
Aquells que es reien ho van justificar de manera que un acudit és un acudit i fa gràcia i els altres que aquests acudits no fan gràcia sobre aquest tema tant per les famílies que no és un moment tan agradable. Amb això volen dir que se’ls fa difícil comprendre profundament el xoc de la societat amb un tema “tabú” és tractés d’aquesta manera, tant com els racistes, islamòfobs el que engloba l’humor negre.
Per descomptat que hi ha gent que pot caure en aquesta actitud, perquè ningú és perfecte, però, com apuntava, l’única diferencia és que si una persona surt afectada o no.

Per finalitzar responent a l’última pregunta és que l’humor no té límits, sinó que és la persona que decideix els límits sobre l’acudit tant que pot arribar a fer-te mal com no.