Molts dels anuncis que es poden veure ara per televisió, des del meu punt de vista, infravaloritzen a la dona, ja que , les representen de manera indigna, utilitzen de el seu cos com a un objecte sense relació directa amb el producte, és a dir, com a simples objectes sexuals o fins i tot, s’els-hi atribueixen qualitats determinades com a ‘pròpies del gènere femení’ (estereotips) que en ple segle XXI crec que ja no ho són ni s’hauríen de presentar d’aquesta manera.
Considero que hi ha sexisme en tots aquells anuncis on les dones són tractades com a éssers dependents, on hi ha un abús d’esteriotips creats per la societat, on s’identifiquen a les dones com a mestresses de casa i/o com ja he dit abans, objectes sexuals.
El problema més gran d’aquests anuncis, és que, la publicitat transmet valors a la nostra societat i per tant, la transmissió de certs anuncis afecten negativament al nostre entorn, fins i tot, arriben a justificar i a generar accions tan vergonyoses com la violència de gènere o altres més.
Està comprovat, per exemple, que molts espectadors no es refien d’un detergent anunciat per un home i això em sembla senzillament indignant. La meva qüestió és: Per què només ens hem de refiar de productes de neteja anunciats per dones? No són les úniques que els fan servir, o al menys, no hauría de ser així.
Crec que en la nostra societat no hi ha res pitjor que l’ús d’estereotips, que no fan res més que classificar a les persones i propiciar situacions deagradables com ho són les desigualtats, discriminacions, males relacions…
En conclusió, en aquesta generació tan moderna de la qual formem part hi han aspectes que no acaben de modernitzar-se, com la publicitat.
Bona tarda Kadi, estic d’acord amb tot el que has dit i sobre tot la manera en què defenses la teva postura però, crec que la publicitat ha avançat bastant. Ara, per televisió podem veure anuncis en els quals l’home es el que anuncía un producte de nateja o li canvia els bolquers al nen, aquests anuncis desmenteixen i s’enfronten amb els estereotips femenins. Cosa que segurament et posarà contenta.
Bon dia Kadi,
Porto molt de temps raonant aquest tema també. Cada vegada veig més anuncis on surt una dona trista i, fins i tot, depressiva pel seu IMC o per tenir arrugues… De sobte, prova el producte de la campanya de màrketing i li canvia el somriure, es torna més bonica i sembla que tots els seus problemes se’n van tot d’una.
Me’n recordo una vegada on vaig veure un anunci en el qual sortia una noia trista perquè ella s’ havia sentit agust amb el seu pes fins que una altra noia li va dir: ‘Has augmentat de pes, no?’. De sobte semblava que es deprimia i provava uns fàrmacs per a ajudar-la a perdre pes no només menjant adequadament. No em sembla ètic això…
La quantititat de sexisme que hi ha actualment a la caixa boba és impressionant. Només ens demostren que amb un rostre bonic ho pots aconseguir tot, que és el que la majoria de la societat creu actualment…
En definitiva, tens tota la raó, la publicitat té molts aspectes a millorar si vol incrementar les vendes dels productes, que és el seu principal objectiu.
Buenas noches Kadi,
estoy muy de acuerdo contigo, sin embargo, pienso que la publicidad no es sexista, simplemente utilizan los pensamientos de la sociedad como raíz de sus anuncios, y los exageran con tal de mostrar un mundo ideal a ojos de los espectadores. Para conseguir cambiar este sexismo y estos estereotipos, en vez de enfocarnos en la publicidad, debemos enfocarnos en la mentalidad de la sociedad, cambiar sus ideales y demostrarles que la mujer no es un simple objeto. Seguimos en un constante ciclo evolutivo y espero que con el tiempo las desigualdades desaparezcan.