La conversa és una eina que ens permet contextualitzar els aprenentatges. A partir d’una conversa sorgida a l’aula veurem com es va teixint mica en mica el projecte del Twister.

• MESTRE: Hem de pensar com farem el twister. Quants cercles hi posarem? Com estaran col·locats? Al terra hi ha unes cintes mètriques de 3 metres que ens poden ajudar a tenir referències de les distàncies. Què necessitem per fer els cercles?
• TY: Primer hem de fer la base.
• MESTRE: On és la base?
• TY: On pintarem els cercles.
• MESTRE: Quina mida hauria de tenir?
• TY: 3 metres.
• MESTRE: I quina forma?
• LA MAJORIA: Quadrada.
• SAM: Rectangle.
• MESTRE: Com és un rectangle?
• SAM: És un quadrat allargat.
• MESTRE: I els quadrats són igual que els rectangles?
• TOTHOM: No!
• MESTRE: Quina és la diferència entre un rectangle i un quadrat?
• DANIELA: Un és més llarg que l’altre.
• SAM: El quadrat té tots els costats iguals.
• MESTRE: I un rectangle té tots els costats iguals?
• DANIELA: No, només en té dos d’iguals. Jo el faria molt gran.
• YANIS: Per què tan llarg?
• DANIELA: Perquè hi càpiga més gent per jugar.
• MESTRE: Mireu quant són 3 metres. El voleu així?
• TOTHOM: No!!! Més curt.
• MESTRE: Quants cercles hi posem i de quina manera?
• POL: 5 x 5
• MESTRE: Què vols dir amb 5 x 5?
• POL: Que hi hagi 5 columnes i 5 cercles.
• MESTRE: Ho pots dibuixar? Què passa amb els cercles?

• POL: N’hi ha de més grans i de més petits.
• MESTRE: Han de ser tots els cercles iguals? Estan alineats els cercles?
• POL: Sí, però no cal que els cercles siguin del mateix color.
• MESTRE: I què podem fer perquè siguin de la mateixa mida?
• QUERALT: Amb un metre.
• MESTRE: Però com?
• QUERALT: Posant el metre recte.
• POL: Amb regles.
• ABRIL: Poden fer un cercle a terra amb la cinta mètrica.
• MESTRE: I entre els cercles hi deixarem la mateixa separació?
• TOTHOM: Sí!
• ONA: Podem agafar un cartró i tallar-lo en forma de rodona i després enganxar-lo al terra i dibuixar-lo.
• ANDREA: Amb una plantilla.
• MESTRE: Fer una plantilla i pintar-ho a terra? Aquesta és la idea?
• TOTHOM: Sí!
• MESTRE: I les plantilles seran cercles o ous?
• PABLO: No poden ser òvals!
• ABRIL: Què vol dir òval?
• PABLO: és un cercle, però més allargat.
• SABINA: És el mateix que li passa als rectangles i als quadrats, un és més allargat que l’altre.

ENS DISPOSEM A CREAR CERCLES

Alguns diuen que sortirà amb forma d’òval.

Alguns fan servir plantilles amb el rellotge, el rotlle de paper de cuina i fins i tot amb les barres de pegament.

La Sabina i l’Èlia elaboren el cercle dibuixant dues línies perpendiculars.

D’altres agafen la cinta mètrica i busquen la longitud de la circumferència per dibuixar un cercle. Però no aconsegueixen que sigui exacte.

• MESTRE: Què tenen en comú el rellotge de la classe i el dibuix de la Sabina i l’Èlia?
• JUDIT: La forma.
• POL: Els quarts, les agulles.
• MESTRE: Hi ha alguna altra cosa en comú? Tanqueu els ulls i penseu en algun objecte que s’assembli al dibuix de la Sabina i l’Èlia.
• TY: un reloj, la rueda de una bici.
• MESTRE: A veure Èlia, dibuixa una roda de bici a la pissarra.Veieu alguna altra cosa en comú? Per què es mou la roda de la bicleta?
• PABLO: Per la cadena.
• SAM: Pel punt del mig.
• MESTRE: Doncs a veure si podem dibuixar una circumferència sense utilitzar cap plantilla.
• SABINA: Però és quasi impossible que surti exacta.
• PAU: Si hem de fer una circumferència exacta, primer haurem de saber quant mesura.
• MESTRE: Quant mesura el què?
• PAU: El cercle.
• SABINA: No fa falta que sigui exacte com el meu.
• MESTRE: Per fer una circumferència exacta necessitem mesurar algo?
• DANIELA: Sí, la rodona.
• MESTRE: I com mesurem la rodona?
• DANIELA: Amb un metre.
• SAM: Amb un regle també es pot fer.
• MESTRE: Com creieu que és més fiable? Amb un metre o amb un regle?
• YANIS: Com ho fa el Sam, amb un regle.
• MESTRE: Com ho ha fet el Sam és com ho dibuixava la Sabina?
• TY: Sí, la creu.
• MESTRE: És necessari fer una creu per fer una circumferència?
• ABRIL: Sí.
• TY: Si fem la creu tenim el punt del mig.
• MESTRE: I com fem la circumferència amb el punt del mig?
• YANIS: Mesurant les línies iguals.
• ONA: Jo he fet com el Yanis, però he fet una línia vertical i amb la mateixa mesura he dibuixat una recta horitzontal i no em surten iguals.
• TY: Dibuixant un quadrat. I després una rodona dins i borres el quadrat.

• SABINA: Mesurem amb regle quant fa d’ample i de llarg, amb la mesura de la creu (passant pel mig).
• SAM: Jo tinc un truc. Primer mesures la rodona per dins i si és senar no es pot fer. Si és parell sí que es pot fer. Primer has de saber quina és la meitat del parell i després fas un punt just a la meitat.
• MESTRE: I els senars no tenen meitats?
• SAM, TY: No.
• SABINA: Els números senars sí que tenen meitat, però no són iguals.
• PABLO: Perquè sigui la meitat han de ser números iguals.
• POL: El que passa és que els senars tenen meitats amb números decimals.
• MESTRE: Una vegada teniu el punt del mig, com feu la circumferència?
• POL: Ajuntant punta amb punta.
• MESTRE: I com podem ajuntar punta amb punta?
• ONA: Hi ha uns aparells que és com un llapis i un punxó, has de donar la volta.
• SABINA: Per fer la circumferència hem de trobar el punt del mig exacte.
• SAM: Dibuixant moltes diagonals.
• ABRIL: Utilitzant els radis, però no sé com dir-ho. Utilitzant el pam de la mà, com un compàs.

En el treball per projectes és bàsic que l’alumnat analitzi, classifiqui i triï de la informació que arriba a l’aula la que considera millor i més útil per continuar fent recerca.

Amb la conversa es poden compartir consignes, estratègies, treballar en equip, aclarir conceptes, planificar en equip. És important donar valor a les prèvies, i fer que l’error sigui una part del procés.

Quin és l’objectiu de la conversa? És bidireccional? S’han de contemplar els torns de paraula? És important regular el temps?.

La conversa esdevé una eina fonamental per contextualitzar els aprenentatges. A partir d’aquesta el mestre o la mestra se n’adona de quines inquietuds tenen les criatures, quins coneixements i què volen aprendre. Entre tots i totes determinen per on el grup pot continuar progressant.

Es plantegen preguntes per cercar nous camins, per avançar, per afrontar nous reptes, per enriquir el treball. Es comenten experiències personals. De manera compartida s’extreuen les idees més rellevants, diferenciant les informacions importants de les anecdòtiques.

El professorat ha de donar models i referents per enriquir el vocabulari. Els adults hem d’incorporar més lèxic, frases fetes i donar models correctes. Tenir sempre present l’objectiu de la conversa.

S’han de destinar espais per a la conversa en gran i en petit grup, però sempre ha de revertir al gran grup.

En la conversa surten diversitat d’opinions, interpretacions divergents, desacords. Obliga a cercar consensos, estimula la formació de conclusions, la formulació d’arguments, l’anàlisi i la crítica. Tot un seguit d’habilitats de raonament que serveixen per estructurar el pensament que facilita el llenguatge i la comprensió.

Els infants aprenen a cooperar, a respectar el torn de paraula, a participar, a escoltar als companys i companyes, a col·laborar, a utilitzar recursos visuals, anotacions, etc.. La conversa ens ajuda a conèixer, reconèixer i comprendre’ns.

L’escolta, com a part important de la conversa, permet entendre les necessitats dels infants i serveix per realimentar el projecte obrint nous camins on anar incorporant aspectes del currículum. Amb l’escolta es pren consciència del recorregut, pas a pas. Facilita el coneixement de tot allò que han après i com es pot millorar. És un instrument important d’avaluació.

La posada en comú és la constatació del coneixement individual i de grup, així com la consciència de propi progrés. Ajuda el professorat a valorar i reflexionar sobre l’evolució del treball i els resultats obtinguts, a gestionar l’error perquè sigui font de nous aprenentatges. La finalitat és que els nens i les nenes tinguin l’oportunitat de reconstruir i reflexionar sobre el projecte en el qual han treballat.

És important la disposició de l’espai per a la conversa, l’estar a prop, veient-se la cara, un ambient relaxat estimula la participació i l’escolta.

Poder exposar el que saben facilita conèixer en profunditat el que es vol explicar i ser capaç de transmetre aquest coneixement.

Tot projecte neix de l’interès i necessitat d’entendre el món que ens envolta.

Cada projecte parteix de la realitat de cada un dels grups dels infants i de com s’aprèn a partir de l’observació, experimentació, formulació d’hipòtesis, comprovació, raonament, comunicació,…

Un dels objectius que ens hem proposat és extreure aquells elements que són bàsics en el procés d’aprenentatge mitjançant la metodologia globalitzadora dels projectes per poder aplicar a totes les activitats i diferents entorns d’aprenentatge.

Elements del patró metodològic: