Bases d’orientació

Dossier per la presentació oral d'un treball

Després de l’entrada al bloc  d’ahir, m’han demanat dues coses, una com es pot obtenir el dossier per preparar la presentació oral, i dos, a on es poden obtenir les bases d’orientació que feia menció a l’article.

Pel que fa a la primera qüestió, dir-vos que només cal clicar damunt de la imatge del dossier i us podreu baixar un document PDF que és el dossier complert amb la fulla d’avaluació inclosa. Però de totes maneres us l’adjunto en aquest  article en el slideshare.

Pel que fa a la segona pregunta, us diré que no són materials editats ni publicats per poder-ho comprar. Les bases d’orientació són instruments de pròpia creació per cada docent , conjuntament amb els seus alumnes.

M’agradaria aprofitar l’interès per les bases d’orientació per compartir amb vosaltres una mica més d’informació sobre aquestes eines.Com es fa un resum

La base d’orientació és un instrument que mostra una seqüència ordenada d’accions per resoldre un problema o realitzar una tasca. Per exemple, com es fa una divisió de dues xifres, o com es fa una gràfica, o en el meu cas, com es fa una infografia i com es fa un resum.  Les bases d’orientació (BO) són molt útils pels alumnes perquè els ajuda a planificar-se, per fer  la tasca de forma autònoma i també per autoavaluar-se.

Per aprofitar al màxim les possibilitats que ens dóna les BO, perquè siguin quelcom més que un seguit d’instruccions o orientacions pels alumnes, cal que aquests intervinguin en la seva elaboració, ja que això els obliga a verbalitzar el propi procés d’aprenentatge i, en el futur, a aprendre a aplicar-ho de forma autònoma per resoldre nous problemes.

Per elaborar-les es pot partir de la preguntar: en que m’he de fixar per fer una infografia? La seva elaboració es pot fer després de fer la tasca, per verbalitzar el procés realitzat pas per pas i així comprovar-ne que ho té interioritzat. O bé, també es poden realitzar abans de la tasca i revisar si són correctes, si han estat útils, després.

Com es fa una Infografia

Si les fem en grup, quan les tenim acabades poden servir de referents d’aula i també ens poden orientar per dissenyar les rúbriques d’avaluació.

Perquè us feu una idea més aproximada compartiré amb vosaltres les vaig fer jo amb els meus alumnes.

Dossier per preparar la presentació oral d’un treball en grup Base d’orientació: Com es fa una infografia? Base d’orientació: Com es fa un resum?

Aprenentatge col•laboratiu: Presentació oral d’un treball

presentació treball en equipEn un anterior article us explicava la importància que té en les meves classes el treball col·laboratiu. En l’àrea de coneixement del medi acostumo a utilitzar aquesta metodologia pedagògica donat que em permet un tractament inclusiu de la diversitat i un treball plenament competencial.

Avui continuo compartint amb vosaltres més idees i recursos per emprar l’aprenentatge col·laboratiu. Concretament, us explico com els alumnes es preparen l’exposició oral del seu treball, un cop l’han finalitzat i com utilitzo aquesta tasca per completar l’avaluació. No es tracta d’acabar tots els temes de medi amb una presentació oral, com tampoc es tracta de crear una situació no significativa en les classes de llengua per treballar l’exposició oral o el resum o cartell. Es tracta d’integrar en una tasca significativa i funcional pels alumnes, la posada a la pràctica dels aprenentatges realitzats, ja siguin de medi, com de llengua o d’altres àrees. Es tracta d’utilitzar diferents eines d’avaluació per no reduir-la a un examen final.

La tasca d’exposició oral que us presento, els ajuda a recordar tots els conceptes treballats i a prendre consciència de tot el que han après. La considero de gran vàlua per tancar el cicle de l’aprenentatge, per no parlar de les seves aportacions al desenvolupament de les habilitats per parlar en públic i les habilitats de treballar en equip. D’altra banda, permet posar a la pràctica altres aprenentatges com la realització d’un resum o un cartell.

Per planificar i dissenyar aquesta tasca el primer que vaig fer va ser concretar els meus propòsits. Què era el que jo volia que fessin?

  • Volia que cada grup de treball fes una exposició oral d’un dels aspectes del treball d’investigació realitzat. El tema era l’edat mitjana, i cada equip va desenvolupar un dels diferents aspectes treballats: classes o estaments socials?, la vida quotidiana, reis i governs, del feu al taller artesà, l’art ens explica la història. Evidentment es pot aplicar a qualsevol altre tema i amb les variants que un vulgui.
  • Volia que fessin una infografia que resumís els principals continguts d’aquell tema i les paraules clau que havíem treballat. Es comanava emprar alguna de les eina TIC conegudes per ells.
  • Volia que s’ajudessin en la seva presentació oral amb alguna demostració, experiment o maqueta. Fins i tot podia ser de les utilitzades durant la unitat.

Per què ho volia?

  • Perquè volia emprar una eina d’avaluació diferent que integrés descriptors d’altres competències. Tant el resum com la infografia s’havien treballat detalladament en el taller de textos, per tant només era qüestió de repassar els consells i les bases d’orientació penjades a l’aula. Així doncs, el disseny d’aquesta tasca facilitava completar l’avaluació dels textos treballats a llengua.
  • Perquè necessitava comprovar el grau d’integració dels aprenentatges adquirits durant el tema, i la millor  fórmula era posa’ls en situació d’explicar el que havien après. Perquè volia verificar si havien après el vocabulari específic del tema fins el punt de saber-ho emprar en una exposició oral.
  • Perquè volia conèixer el grau de desenvolupament de les seves habilitats de parlar en públic.

Després vaig planificar el temps que necessitaria, els materials i la seqüència didàctica.

Orientacions per posar-ho en pràctica:

  • Temps necessari:

Acostumo a planificar 3 sessions d’una hora o dues sessions d’hora i mitja perquè els alumnes es puguin preparar l’exposició. I prop de 2 o 3 sessions perquè cada grup faci la seva presentació. Això depèn del nombre de grups que s’hagi fet i del nombre d’alumnes que es tingui. Jo acostumo a fer 5 grups de cinc alumnes.

  • Materials:

1 còpia del dossier per a cada grup

1 còpia del full d’avaluació per a cada grup

1 base d’orientació “Com fer una exposició oral” i “Com fer un resum”

Full de valoració per la resta dels alumnes.

Rúbrica per avalauar la presentació oral.

  • Seqüència didàctica
  1. Presentar la tasca. Compartir els objectius i criteris d’avaluació (rúbrica). Assignació de temes per a cada grup.
  2. Lliurament dels dossier (4 pàgines a doble cara i grapades) a cada grup. Se’ls deixa treballar la resta de la sessió per omplir el dossier. Se’ls deixa consultar el material realitzat o utilitzat durant el treball del tema. Si no acaben són deures. Lliurament del dossier de preparació.
  3. Lliurament als grups d’un portàtil per fer el seu pòster. Poden utilitzar la carpeta de imatges i material del tema que està en el dropbox. Cal que el mestre revisi amb anterioritat, l’esborrany que han entregat amb el dossier, per orientar si manca algun apartat o vocabulari clau. Si cal, facilita un organitzador gràfic per recollir totes les idees o apartats.                   (- http://create.visual.ly/– http://infogr.am/– http://www.easel.ly/– http://www.webdoc.com/)
  4. Preparació oral de l’exposició: assajar la presentació i preparar la seva demostració, experiment o maqueta. El mestre cal que vagi passant pels grups i comprovi que els alumnes estan utilitzant la base d’orientació per preparar la seva presentació.

5.  Planificació de les presentacions sobre calendari o agenda.

Inici de les presentacions. Mentre els alumnes presentaven el mestre va omplint el full de valoració. La resta dels alumnes fan el mateix en el seu full de valoració. Quan acaben la presentació els companys fan una roda de preguntes i el mestre aprofitar per acabar de fer les seves anotacions.

És important que en tot aquest procés el mestre deixi treballar autònomament als alumnes, però també cal que estigui atent per si algun grup necessita ajuda. Les ajudes s’han de facilitar com si fossin bastides en format preguntes o suggeriments; per exemple: què diu la base d’orientació referent això?, has provat que els grup t’escolti i et digui com ho fas? Vols dir que no falta alguna paraula clau? Has revistat el vocabulari del tema?

 

Com treballar la gramàtica i no desesperar

adjectiupetitEstem preparant un nou curs i és hora de renovar material d’aula, referents, pòsters i rètols. Avui comparteixo amb vosaltres els referents d’aula que he preparat per treballar la gramàtica, al cicle superior.

La gramàtica és la part de la llengua que menys agrada als alumnes. Uns diuen que no entenen perquè han de saber que això és un nom i això un verb. Altres que les classes solen ser feixugues i avorrides. Des de fa un temps això ha canviat a les meves classes, o si més no ho intento. Com me les “apanyo”? Bàsicament utilitzant dues estratègies: La primera , utilitzant el llibre de text com una crossa, com una eina on recolzar-nos però no convertint-la amb l’eina imprescindible que s’ha de seguir fil per randa. La segona, treballant la gramàtica a partir del taller de textos o de les tasques que han de preparar una exposició oral. Si treballem la descripció, introduïm el treball dels adjectius. Si treballem les narracions introduïm els verbs i així amb tots els altres tipus de text.
Per treballar cada categoria gramatical dissenyo una mini lliçó sobre ella. Per exemple, presentar l’adjectiu, penjar el referent d’aula a una de les parets de classe, llegir exemples de descripcions i identificar els adjectius, classifica’ls i fer llistes, jugar amb ells (joc dels contraris, joc si jo fos…… seria……., qui és qui…), per reforçar solem fer les activitats proposades pel llibre de text a classe o de deures.
Integrar l’aprenentatge de les diferents categories gramaticals en el treball de construcció de textos o en les tasques que han de fer una presentació oral, ajuda als alumnes a entendre perquè és important conèixer i  saber identificar-les, saber construir derivats, trobar sinònim i antònims, donat que comproven que desprès del seu treball milloren molt les seves produccions, per tant entenen la seva funció en l’àmbit de la comunicació oral i escrita.
L’adjectiu

El determinant

El verb

El substantiu

El pronom

Tunear libretas

taparosawebSe acerca el septiembre y con él, el retorno a las aulas. Los padres empiezan a hacer sus cálculos sobre los costes del nuevo curso. Preguntan a madres sobre libros usados para reutilizarlos, comparan precios de material escolar y demás. Pero no son los únicos que ya están preparando la apuesta a punto.
Los maestros inquietos, empezamos a mirar por aquí, ahora por allí, detectamos recursos, imaginamos como los podríamos aplicar en el aula. Rescatamos la lista de propósitos de mejora del mes de junio y empezamos a trabajar en ella, leyendo, indagando, comparando, diseñando, creando, en definitiva, calentamos motores para completar el trabajo que iniciamos en julio, cuando asistimos a esa escuela de verano, o hicimos esos cursillos de formación permanente para estar al día.
Para todos ellos va dedicado este artículo y el material que adjunto.
En este próximo curso, tengo planeado utilizar una libreta o cuaderno solo para trabajar la expresión escrita en los talleres de escritura creativa. En ella vamos a coleccionar, no solo los textos escritos, sino también se podrá ver reflejado, el proceso que ha seguido el alumno para elaborarlo, las reflexiones que ha hecho, podrá recurrir a ella en caso de necesitar consultar referentes, modelos, etc..
Pues bien, voy a compartir con vosotros los materiales que voy a usar para “tunear” una libreta tamaño A4. Ya sea porque la reutilizáis del curso anterior, o porque es de esas libretas de 1 euro que tienen un diseño un poco triste. La versión que voy a utilizar es la de blanco y negro para que cada alumno la personalice a su gusto y nos ahorremos en fotocopias en color. La he creado inspirándome en las tapas de cuadernos de Ashley Hughes, publicadas enTeachers pay teachers: Editable Chevron Binder Product Covers Freebie. Son gratuitos y de libre uso excepto para fines comerciales.
Qué necesitas? La plantilla en blanco y negro, una hoja A4 del color que más te guste, rotuladores, tijeras y barra de cola.
Como se hace? Cada alumno decora con rotuladores las cenefas de zigzag, según sus gustos. Luego se recorta la parte inferior de la plantilla, la de color blanco. Por último se pega la plantilla encima de la hoja de color y ya está listo para forrar la libreta.

Espero que os guste!!Si es así,comparte con tus compañeros el recurso. Y si no funciona bien o hay algo para arreglar, contacta conmigo.

verión blanco y negroversión original

Aprenentatge cooperatiu

Com es pot combinar el treball de les competències amb les estratègies inclusives d’atenció a la diversitat? Una de les respostes a aquesta qüestió és l’aprenentatge cooperatiu.

Però què és en veritat l’aprenentatge cooperatiu? L’aprenentatge cooperatiu és quelcom més que treballar en equip tal i com ho coneixem convencionalment. Requereix que tots els membres d’un grup s’impliquin, que treballin per igual per assolir uns objectius comuns. Requereix que entre tots els membres hi hagi una relació d’igualtat i que hi hagi interdependència entre ells, quan un ajuda a un company de l’equip, el benefici recau en ell mateix i en tot l’equip. Es creen lligams afectius quan celebren junts els èxits. En els grups de treball cooperatiu cada alumne te la responsabilitat d’aprendre i ajudar a aprendre, tots donen i reben, tots ensenyen i aprenen.

I com es fan els equips? Els equips han d’ésser heterogenis, entre 4 o 5 membres. Aquest equip com més estable és, millor, l’anomenem equip-base. Són equips per fer treballs d’investigació, tasques complexes o projectes, els quals impliquen una llarga durada. Alhora es pot combinar els equips base amb grups esporàdics no estables, en activitats de curta durada. També es pot fer grups d’experts formats per un o dos membres de cada grup base que treballen junts durant unes sessions per especialitzar-se i retornar a l’equip base.
I com s’organitzen els equips? Els equip redacten el seu “Pla d’equip”. En aquest document anoten les seves dades d’identificació, els càrrecs que s’han repartit, els objectius d’equip i els compromisos personals. El Pla d’equip es completa amb esquemes i mapes conceptuals on consten més concretament les tasques de cada membre de l’equip. Per exemple qui busca cada part de la informació que necessiten, qui fa els resums, esquemes, dibuixos, organitza imatges… També hi sol haver una planificació de la feina segons les sessions de treball. Un altre document que forma part de l’equip és el document on signen el seu compromís amb les normes de funcionament. Les normes les redacten els propis alumnes tot i que amb anterioritat tot el grup classe ha pactat amb el mestre unes normes base. A mesura que avança el treball es van fent revisions del pla d’equip i es modifica sempre que cal. També s’avalua el procés del treball, si es compleixen els compromisos, les normes de funcionament, es valora que està anant bé i què cal millorar. Tot aquest procés el realitzen autònomament, tot i que compten amb el suport del docent. És útil guardar tota aquest documentació en una carpeta o quadern d’anelles. És el que nosaltres diem “quadern d’equip”. El custodia el secretari de cada equip.
Us deixo aquí algunes normes orientatives i hàbits de grup:
Normes de grup: Compartir-ho tot, treballar en silenci i quan calgui parlar en veu baixa, demanar la paraula abans de parlar, acceptar les decisions de la majoria, ajudar els companys, demanar ajuda quan es necessiti, no rebutjar l’ajuda d’un company, fer la feina que em toca, participar en tots els treballs i les activitats de l’equip, complir aquestes normes i fer-les complir als altres.
Hàbits: Posar-se d’acord sobre el que s’ha de fer (pla d’equip), decidir com es farà i què farà cadascú(pla individual), realitzar els treballs i proves individuals i de grup si s’escau, valorar els resultats en funció dels criteris assumits i explicitat abans.
També us deixo els càrrecs més usuals que s’anomenen entre els membres de l’equip. No cal que estiguin tots, ni que siguin aquest concretament, però si cal que cadascú en tingui un.
Càrrecs: Responsable –coordinador, Secretari, Supervisor de l’ordre, Animador i fomentador de la participació, Observador, Vetllador per la cura dels materials, Sintetitzador i recapitulador, Verificació de la correcció, Verificar la comprensió.
Cal afegir que el treball amb equips cooperatius permet l’aplicació de diferents tècniques facilitadores de l’adquisició de habilitats implícites en diferents competències bàsiques com: el Trencaclosques, la Tutoria entre iguals, els Grups d’investigació, el Coop-Coop TGT, les Assemblees de classe. Cal que el mestre conegui les particularitats de cadascuna d’elles per utilitzar en cada moment del procés d’aprenentatge la que va millor al seu grup classe. Les podeu trobar descrites en el llibre “Aprendre junts alumnes diferents” d’en P. Pujolàs editat per Eumo Editorial, 2002. Aquest llibre és de gran ajuda per a tots els mestres que es decideixen introduir l’aprenentatge cooperatiu a les aules, com també ho ha estat per mi per redactar aquest article.

Recursos per l’aula: (Si cliqueu al damunt es descarregaran els arxius)

treballcooperatiupetit

revisióplad'equipxcf

plad'equipetitnormes treball cooperatiu

L’agenda de classe

Avui comparteixo amb vosaltres l’agenda de la meva classe. Està pensada per cicle superior. Està feta per ser impresa en A3 directament. Ha de ser prou gran perquè els alumnes puguin gestionar-la escrivint els fet més important que cal recordar i posar-hi els pins (imatges petitones que clavem amb  un pin). Si no tens suro per posar l’agenda la pots posar en un altre lloc i aleshores fes servir cola de barra o semblant per enganxar els pins.

Hi ha deu fulls, un per cada mes, de setembre a juny. També hi ha un full amb els pins més usuals o si més no, els que tinc previsió de fer servir.

Està bé posar dos alumnes encarregats de l’agenda. Un s’encarrega de la versió en paper que posem a l’aula i l’altre de la versió digital que hi haurà al bloc d’aula. En l’agenda s’anoten les dates d’entrega dels treballs, els deures en general, les activitats especials, festes de l’escola, les sortides, les reunions, si hi ha alguna activitat d’interès al poble, per exemple a la biblioteca municipal etc…

Kit de rètols per l’aula.

En aquesta entrada vull compartir amb vosaltres el material que he preparat per renovar els rètols i cartells de l’aula. Al setembre estaré a Cicle Superior, i a vegades es fa difícil trobar elements que decorin i que alhora no siguin massa infantils. A veure que us sembla.

Trobareu :

  • Materials pels càrrecs de la classe.
  • Materials pel racó de la biblioteca.
  • Materials per les normes de la classe.

 
Títol normes de la classe

Normes classe

Titol càrrecs

Graella càrrecs

Etiquetes deu càrrecs

Registre llibres llegits

Rètols racó biblioteca

Teatro en la escuela

EL TEATRO EN LA ESCUELA

En este curso que recientemente hemos acabamos, he tenido el privilegio de vivir una experiencia maravillosa: Clases de teatro en mi aula de lengua castellana. Todo lo que he aprendido y he experimentado, me ha motivado a escribir este artículo, después de reflexionar y llegar a tener consciencia de toda la magia que conlleva aprender, haciendo teatro.

El teatro en la escuela, se considera como una de las técnicas pedagógicas más indicada para ayudar al desarrollo de las capacidades de expresión y comunicación, centrada sobre todo en las habilidades lingüísticas de leer y comprender, escuchar y hablar, y escribir. Ayuda a desarrollar la expresión verbal, favoreciendo que el alumno mejore la manera de comunicarse (dicción, fluidez, claridad, vocabulario….). Fomenta los hábitos de lectura y escritura. Incrementa el vocabulario y mejora su expresión oral. Por lo tanto, estamos hablando de cómo contribuye a la adquisición de una de las principales competencias básicas: La Competencia comunicativa.
Como recurso didáctico, no es de los que ahora estarían dentro de las listas de innovación. Pero no por eso debemos olvidar su grandes posibilidades. No debemos pensar en él como un mero instrumento didáctico. Debemos considerarlo como algo holístico, donde se contemplan tanto los aspectos cognitivos de la formación como los aspectos afectivos, perceptivos, psicomotores, artísticos y sociales.
Desde este enfoque global, podemos abordar diferentes aspectos de conocimiento que incluyen la literatura, la animación lectora, los talleres de escritura, la expresión corporal, la expresión artística, la educación emocional, el conocimiento de uno mismo, y un largo etcétera. Como se ve, no hablamos sólo de la competencia comunicativa. Bajo este enfoque, también hacemos referencia a la competencia aprender a aprender o la de autonomía y iniciativa personal, por ejemplo.

Es desde este enfoque holístico, que he descubierto y comprobado las valiosas aportaciones del teatro en la escuela. Aportaciones que tratan de aspectos implícitos en el proceso educativo de nuestros alumnos, pero que a la vez olvidamos o incidimos en ellos de forma superficial. Entre ellos encontramos la creatividad, la imaginación. El teatro ha agudizado los sentidos de los alumno y estimulado su fantasía, imaginación y creatividad. Sin prejuicios ni bloqueos, imitan, aprenden a ser, proponen, crean, en definitiva: interpretan.

Otro de los beneficios del teatro, es que es un magnífico potenciador del proceso de aprendizaje. Mejora la atención, memoria y concentración. A través del teatro, los alumnos han ejercitado la memoria y adquirido agilidad y rapidez mental. Han memorizado los diálogos y las instrucciones de la puesta en escena.

Con el teatro, los alumnos aumentan su autoestima, les permite sentirse mejor consigo mismos aumentando su seguridad, sintiéndose más capaces y más valiosos. Han comprobado que el respeto es la base de la convivencia en el grupo, han aprendido a conocerse a sí mismos, sus posibilidades y sus debilidades y a valorar la de los demás.

Han aprendido a participar y colaborar en grupo, a adquirir hábitos responsables, incrementar valores y normas de convivencia: igualdad, respeto, colaboración, responsabilidad, compromiso, tolerancia… Les ha ayudado a aprender a escucharse, a regular los problemas de liderazgo o de otros roles. En definitiva, les ayuda en su socialización principalmente a los que tienen dificultad para comunicarse y relacionarse.

Con los ejercicios y juegos de expresión corporal, los alumnos han tomado conciencia de su cuerpo y de la expresión de sentimientos y sensaciones a través de éste. Les ha facilitado conectar con su cuerpo, contribuyendo a mejorar su coordinación motora. A la vez les ha facilitado el aprendizaje de la empatía. Al aprender a conectarse con sus emociones y a reflexionar sobre ellas, al tenerse que poner en el lugar del personaje que representan, llegan a comprender diferentes maneras de ver el mundo en el que viven.

La expresión de sentimientos y emociones ha fomentado el pensamiento y el dialogo interno, promoviendo que los alumnos reflexionen, contribuyendo así, al desarrollo de su personalidad. Regulando sus actitudes autónomamente, cuando han entendido y sentido, que tenían un objetivo común y que solo con el trabajo en equipo era posible su logro. Ha ayudado a entender y valorar la constancia en el trabajo, al darse cuenta que en el teatro se trabaja a largo plazo, la meta no es inmediata sino que uno ha de trabajar durante un tiempo para conseguir el objetivo.
Cuando se acercaba el estreno se puso a prueba el conocimiento de sus emociones. Tener que enfrentarse al público les permitió aprender a controlar sus emociones (miedo, ansiedad, …) y hacer frente a la vergüenza de hablar en público.

En definitiva, las clases de teatro han tratado de dotar a los alumnos de unas habilidades sociales, emocionales y personales que de otro modo hubiera sido muy difícil ponerlas en práctica. Las clases de teatro en la escuela han sido terapéuticas y socializadoras, a parte de una fuente de diversión y motivación. Además el teatro ha ayudado a que cada alumno se muestre tal como es. Durante las sesiones he podido observar un vinculo especial entre el maestro de teatro y los alumnos, su base era la confianza y el respeto. De alguna forma parecía que los alumnos le devolvían el agradecimiento al permitirles ser a cada uno tal y como son, de acompañarlos en esta aventura de conocerse a sí mismo, y todo esto bajo la atenta y sensible mirada del maestro para dar el refuerzo positivo a cada uno de ellos, mostrándoles reconocimiento.

Os dejo aquí algunas de sus frases, pensamientos y sensaciones.

“La escucha es el principal instrumento para empezar a hacer teatro. Escucharos unos a otros”.

“Si no lo pruebas cómo vas a saber si eres capaz de hacerlo?”

“No me interesa solo que hagan una obra al final de curso, valoro más que se formen como personas, que se escuchen, se respeten y sean capaces de valorarse a sí mismos. Que pierdan el miedo a lo que dirán los demás”.

“La motivación no se trata solo de hacer cosas divertidas, se tienen que sentir capaces y valorados, seguros y queridos”.

NOTA: Mi más sincero agradecimiento a Jaime Calvet.

La innovació i la meva classe.

La innovació tecnològica està vivint una etapa d’efervescència dins el món educatiu. Sembla que tot s’arregli tenint una pissarra digital a l’aula, tablets a les taules, carros amb portàtils, xarxa sense fils …. No dic que tot aquest llistat de recursos no siguin importants i molt útils per l’aprenentatge, tot el contrari. Però potser, cal no oblidar el que podria ser més prioritari quan parlem d’innovació.

Els recursos materials no són més que això, recursos. El que fa que l’estil d’aprenentatge sigui diferent ho marca l’estil d’ensenyança. Què canvia si en lloc d’una pissarra convencional faig servir una digital i només l’utilitzo per projectar, i evidentment continuo tenint tots els meus alumnes assentadets d’un en un i en filera, no fos cas que parlessin massa? Què canvia si faig servir les noves tecnologies però m’aferro als models didàctics tradicionals?
La innovació té a veure amb la MILLORA educativa i aquesta alhora, té a veure amb l’èxit escolar, amb l’equitat, amb l’educació inclusiva,amb les competències, amb l’ús de les tecnologies… La innovació té a veure amb el CANVI. Pensar que el canvi educatiu depèn de la innovació basada en l’adquisició d’un munt de dotacions TIC és un disbarat.

No crec que hi hagi cap recepta màgica ni cap llistat d’eines TIC que pugui assegurar la millora educativa, ni el canvi educatiu que necessiten les nostres escoles. Però si crec que s’haurien de recuperar els models pedagògics progressistes que vam conèixer quan estudiàvem a la universitat, recordar aquells conceptes com aprenentatge significatiu, bastides, alumne protagonisme del propi aprenentatge, constructivisme, aprenentatges funcionals, treball per projectes i un llarg etcètera. Crec que és necessari trobar la manera d’articular els preceptes dels models pedagògics progressistes, (en el seu moment els hi deien innovadors perquè van ser el pilar del moviment de renovació pedagògica), amb l’ús de les noves tecnologies. D’aquesta articulació n’ha de sorgir l’eficiència i l’eficàcia,tots dos són ingredients necessaris perquè hi hagi millora eductiva.

Després de més de vint-i-cinc anys fent de mestra, he pogut comprovar com en algunes escoles aquests conceptes, s’han quedat allà, a la universitat. En una altra gran part d’escoles s’han quedat a l’etapa d’educació infantil, com a molt fins al cicle inicial. I quan arriba el cicle mig, sembla que els nostres alumnes ja no siguin nens i nenes, sembla que s’hagin transformat en donetes i homenets, capaços d’estar quiets i callats tot el matí escoltant les explicacions del mestre, capaços de carretejar una motxilla plena de llibres, amb els seus quaderns corresponents i les seves llibretes, una per assignatura, capaços d’aprendre solets, capaços de fer exàmens trimestrals, de memoritzar quatre lliçons, capaços d’aprendre sense tocar, sentir i experimentar, i etc etc etc…. Ah!! però això sí, tenen una pissarra digital a la classe per veure power points i vídeos. I un hora a la setmana van a la classe d’ordinadors a fer anar jocs del CLIC. I aquest panorama empitjora a mesura que pugem a cicle superior. Hi ha masses pressions per acabar el currículum, els llibres i quaderns, pressions per preparar als alumnes per treure la millor nota per les proves externes d’avaluació, com si els mestres i l’escola s’examinés mitjançant els resultats d’aquestes proves.

Només cal que ens fixem com canvien les classes i la seva ambientació i organització, des d’educació infantil fins cicle superior. Sovint se’ns oblida que entre aquelles quatre parets, els nens i nenes i el mestre, passen moltes estones. Oblidem que una classe còmoda i estimulant, amb un ambient ben organitzat influeix molt en la conducta dels alumnes i facilita la capacitat d’aprenentatge. Quan els alumnes es fan grans no creiem important decorar la classe, posar-hi noms i llistes, rètols pels càrrecs, potser ja ni posem càrrecs. No caiem que potser posar una planta i proposar tenir-ne cura seria beneficiós, o disposar d’una cartellera on els alumnes pengin les seves notícies o treballs. Oblidem que tenir un racó acollidor amb prestatges i bons llibres per llegir pot contribuir al gust per la lectura. Oblidem que tenir racons amb propostes de feines per alumnes amb diferents ritmes d’aprenentatge pot ajudar a fer una classe més inclusiva. Oblidem que depèn de com distribuïm les taules i les cadires estarem fomentant un tipus d’aprenentatge o d’altre.”Diga’m com organitzes la teva classe i et diré com ensenyes”.

Hem posat tant èmfasi en aquesta necessitat del canvi, de lluitar contra el fracàs escolar, en no quedar-nos fora de joc ni perdre pistonada amb els noves tecnologies, que ens hem oblidat d’alló essencial. El món en el qual vivim, ple de ritmes accelerats i canvis continus, ens ofega. Sembla que ja no tenim temps ni per pensar. Potser ja és hora de tornar a recuperar el ritme lent en educació, que ens permeti tornar a pensar a reflexionar, a sentir, a gaudir, descobrir i estimar el nostre ofici. I quan ja ho tinguis, escull aquelles eines TIC que t’ajudaran fer-ho millor i traient més bon resultat.
O potser no, ves a saber, potser l’equivocada sóc jo.

TDAH, una qüestió de fe?

“Molts nens i adolescents amb TDAH tenen dificultats per regular el seu comportament i ajustar-se a les normes esperades per a la seva edat i, com a conseqüència, presenten dificultats d’adaptació al seu entorn familiar, escolar i en les relacions amb iguals. Sovint el seu rendiment està per sota de les seves capacitats i poden presentar trastorns emocionals i del comportament”

(American Psychiatric Association, 2001)

Quan era petita, fins i tot quan estava estudiant a la Universitat, no se’n parlava del TDHA, no es coneixia. Hi havia nens distrets, que sempre estaven al núvols, n’hi havia de nerviosos, trapelles, que no paraven mai i suspenien força.  Ara no paro de veure publicacions que en parlen, i fins i tot, es diu haver-hi  un 6’5% de nens amb aquest trastorn a les escoles. Tot plegat sembla un epidèmia.

Portem un parell d’anys que el TDAH és tema estrella en molts mitjans. Potser arrel de les declaracions del científic   a qui se li atorga el seu descobrint, el qual abans de morir, va reconèixer que segurament és una malaltia sobre diagnosticada. No se si per això, o bé per la coincidència que aquest any el Congrés Nacional sobre el TDAH, s’ha celebrat a Barcelona, i per cert, inaugurat per la consellera Rigau. Aquest Congrés ha donat molt de sí, entre d’altres coses perquè ha estat patrocinat per les farmacèutiques i ja fa algun temps que corren els rumors, que el tdha és un invent per inflar les butxaques de les farmacèutiques.

Són diverses les publicacions que es poden trobar per Internet o en paper, envers si existeix o no el TDAH. Fins i tot, es poden trobar diferents informes resultats d’investigacions clíniques del TDAH, del tot contradictòries. Unes afirmant que no té cap origen genètic, altres sí, o opinant de forma divergent envers els efectes secundaris dels fàrmacs que s’empren en el seu tractament. Pel qui és profà en la matèria i a més pateix per tenir sota la seva responsabilitat un nen o nena amb un trastorn anomenat tdha, s’acaba convertint en un malson. En una qüestió de fe. T’ho creus o no t’ho creus.

És indubtable que no tots els alumnes amb problemes d’atenció, dificultats d’adaptació o dificultats d’aprenentatge tenen TDAH. És important que es realitzi una avaluació acurada per arribar a determinar-ne el diagnòstic, cosa gens fàcil. El professional expert (neuropediatre) necessita reunir molta informació sobre el nen i el seu entorn, ja que actualment no existeix cap prova que per si sola conclogui un diagnòstic de TDAH. El diagnòstic ha de basar-se en criteris clínics que avaluïn el funcionament del nen en diferents entorns i no sols en puntuacions obtingudes en qüestionaris. Usualment als mestres se’ls hi demana que contestin un qüestionari que sembla interminable i implica una observació acurada i sistemàtica. Usualment l’omplen sols i sense cap orientació. Això els hi suposa una càrrega d’angoixa per la responsabilitat que suposa. Usualment aquesta angoixa va acompanyada de desinformació sobre el trastorn i com ajudar aquell nen o nena i a la seva família.

Potser ja és hora que es comenci a fer una mica d’endreça. Que les Administracions pertinents dissenyin i facilitin els protocols a seguir per part de tots, amb criteris unificats pel diagnòstic i la intervenció,  donant les pautes a seguir en la gestió de l’aula i el suport personalitzat als infants i les seves famílies. Creant i facilitant els espais de coordinació i treball multidisciplinari. Potser ja és hora que els experts treballin col.laborativament, compartint criteris i pautes en els diagnòstics, facilitant informacions i acompanyament en la intervenció, així com avaluant conjuntament  i acordant els indicadors d’avaluació. Potser ja és hora que els docents invertim una mica més de flexibilitat per entendre aquests alumnes i crear entorns favorables. Un entorn favorable és un entorn en el qual s’ha construït una cultura social estable i previsible orientada a l’èxit dels alumnes. Per millorar la conducta social dels alumnes és necessari invertir en la cultura social de tota l’escola, i també en les estratègies d’intervenció a l’aula i a nivell individual (Horner i Sugai, 2007). La intervenció educativa amb els alumnes amb TDAH no comença en el moment que es dissenya un pla individualitzat, sinó que s’inicia molt abans, perquè totes les decisions organitzatives o metodològiques sustenten i faciliten, en més o menys grau, les actuacions dels docents. Potser ja és hora que les famílies s’obrin al diàleg constructiu, que entenguin que no tenim la recepta per la solució immediata als seus patiments, potser és hora que entomin amb responsabilitat les pautes que se’ls hi pot oferir, que entre tots construïm ponts de confiança i diàleg amb fonaments d’empatia.  Potser ja és hora que els diferents mitjans informin i no desinformin. De ser rigorós en els diagnòstics. De tenir  empatia amb les famílies i nens que pateixen tdha, i/o qualsevol altre trastorn associat. Potser ja és hora de deixar d’especular amb les farmacèutiques. Si nosaltres fem bé la nostra feina, segurament només és medicaran aquells infants que realment ho necessiten i quan es faci necessari. Hem de recordar que el tractament de tdah, no es resolt únicament amb la medicació cal un tractament multimodal i per aquest ordre:

  1. Informació a l’Infant o jove, als familiars i als docents.
  2.  Suport pedagògic a l’escola i/o a l’ institut
  3.  Tractament psicològic, si és necessari (individual i/o familiar).
  4. Tractament farmacològic, si la simptomatologia ho requereix

NOTA: Agraïments als pares, familiars i alumnes que m’han concedit un temps de conversa per compartir les seves vivències i opinions. Han estat el motor propulsor d’aquest article.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

American Psychiatric Association. DSM-IV TR Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales-IV Texto revisado. Barcelona: Masson, 2001.

Sans, A. Per què em costa tant aprendre? Trastorns d’aprenentatge. Barcelona: EDEBÉ, 2008.

Turecki, S.; Tonner, L. El Niño Difícil: como comprender y tratar a los niños difíciles de educar.  Barcelona: Medici, 2003.

Horner, R.; Sugai, G. El suport conductual positiu a nivell d’escola [en línia]. Barcelona: Dincat, 2007.

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2014/03/qui-guanya-amb-el-tdah-19936.php#select

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20130604/54374682890/tractament-tdah.html

http://www.navarra.es/NR/rdonlyres/47EADFE7-470B-4BC7-B903-373C2E834804/278105/Bit_v21n6.pdf

http://www.theguardian.com/society/2014/mar/30/children-hyperactivity-not-real-disease-neuroscientist-adhd

http://avisdavui.blogspot.com.es/2014/04/la-sindrome-del-tdah.html

http://www.elcorreo.com/alava/20140323/mas-actualidad/sociedad/domingo-saludable-hiperactividad-201403212015.html

http://blogs.e-noticies.com/david-rabada/la_hiperactividad_bajo_un_congreso_dudoso.html

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/escola_inclusiva/ddin/modul_2/resolucio_annexos_orientacions_.pdf

http://www.feaadah.org/es/sobre-el-tdah/mitos.htm

http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/diez-mitos-sobre-el-tdah-que-interfieren-con-la-mejoria.html

http://www.tdahvalles.org/

http://www.mamapsicologainfantil.com/2013/12/el-famoso-tdah-no-existe-de-verdad.html#.U8maY5R_tgg

http://www.abc.es/familia-padres-hijos/20140110/abci-tdha-paulino-castell-201312121256.html#formcomentarios

http://www.bebesymas.com/salud-infantil/el-psiquiatra-que-descubrio-el-tdah-confeso-antes-de-morir-que-es-una-enfermedad-ficticia

 

Graduacions “made in USA”.

Estem enfilant l’estiu i deixem enrere el curs i les aules. Moltes som les escoles que arribats aquests darrers dies del curs treballem molt acuradament, fins al punt d’atabalar-nos, per organitzar les festes de comiat, de final de curs i/o les graduacions. Per si no n’hi ha prou amb els neguits de les presses per acabar-ho tot, ens posem a preparar cançons, danses, a preparar esmorzars,  a decidir si regalem gelats i quins, a discutir si entren pares o no, a quin lloc ho farem perquè hem crescut tant que ja no tenim espais on hi capiguem tots, a com encabim les actuacions amb la festa de graduació, i no sols dels alumnes de sisè sinó també dels de P5. Organitzem cerimònies amb discursos, sessió fotogràfica, amb birrets, togues, bandes a l’estil “mis”, orles, diplomes, vídeos…..

Fa un parell de setmanes, una mare em comentava que el seu petit es graduava a “guarderia”, i l’anomeno així conscientment, donat que no és ni escola bressol ni llar d’infants. Bé, al que anava. Aquest comentari em va fer pensar que un infant, al llarg de la seva vida escolar pot arribar a viure 3 cerimònies de graduació (guarderia, infantil i primària). Quan sigui adolescent, dues més (ESO i batxillerat). Finalment quan es graduï a la Universitat,  la darrera. Per tant, abans que arribi la veritable graduació, els alumnes poden arribar a graduar-se 5 cops. Això deu ser per si de cas no arriba a la universitat o bé, per si  des cas arriba que sàpiga ben bé com funciona la festa de graduació.

Sincerament, crec que els mestres som un col.lectiu prou creatiu i competent com per reflexionar i millorar la nostra feina. No crec necessària tanta festa de graduació, entre d’altre coses perquè desvirtuem el valor de la autèntica. Cal donar el reconeixement als nostres alumnes per la feina ben feta i acomiada’ls de forma emotiva  és clar que sí, però per això no cal copiar estils i costums anglosaxones. Ja sé que als pares els hi agrada molt, que els nens estan molt “monos” , que és molt emotiu, que sempre s’ha fet (o bé que ja fa molt que es fa), però personalment crec que entre tots podem trobar maneres millors de fer-ho.