Mira aquella esperançada flor, 
que brilla amb resplendor,
té tots els pètals d’or
i mirar-la als ulls és tot dolçor.
Ningú hi pot estar a prop,
ningú tocar-la pot,
però tothom apoderar-se’n vol
des de la línia de l’horitzó.
Ella em crida i em mira,
la línia em desafia,
si jo la travessés,
em faria bandida.
Ja no ho aguanto més,
marxo en direcció est
perquè ja té un promès.
Jo, ja no hi pinto res.
Tu sempre deies 
que mai te n’aniries
sinó que aniria bé.
Si et vaig fer mal
no va ser volent
va ser sense voler.
Digue’m només què prefereixes
si tens l’opció
de tindre o perdre.
Tu només penses en com s’acaba
jo només penso en com acabaré
ho sento per fer-te perdre el temps
per pensar en fer un altre intent.
Per què som tan iguals
que si tu te’n vas
jo també me’n vaig.
Si vas a quedar-te que sigui amb mi
si vas a córrer que sigui pel tall
se que el futur no estaba davant
ara m’adono que estava al teu costat
SELENA FERNÁNDEZ, 2A3
Fa cinc anys ens vam dir adéu, 
adéu, sense mirar enrere
adéu i vam oblidar qui érem,
adéu sense saber què fèiem.
Me’n recordo de les nostres tardes
i de les llargues caminades.
Me’n recordo de les nostres nits
i poder tocar-te amb els dits.
Els teus ulls blaus són cel,
la teva boca de caramel,
la teva pell suau
em fa sentir un babau.
Eres al meu pensament
i no em fugies de la ment.
Adéu, et torno a dir
i no tornaré a patir.
JAVI DE LA COBA, 2n d’ESO
Vaig néixer, tu ja eres a casa,
vaig créixer i seguies amb mi.
Pensava que sempre hi series
però un dia vas marxar d’aquí.
Et recordo:
me’n recordo de la teva cara
me’n recordo de les nostres tardes
i de les infinites migdiades.
A la nit, noto la teva veu
i dorms al costat meu.
Sento quan m’acaronaves
i dolços contes m’explicaves.
Quan vas marxar, no m’ho creia,
tothom em deia que no hi eres,
però no ho volia admetre:
no et podia perdre
Ara que ja sóc més gran
segueix al meu costat assegut
i també al del meu germà gran.
Ets el millor avi que he tingut.
Nomes et puc donar les gràcies
perquè encara que va ser poc,
quan et necessiti, estaràs al teu lloc.
mai desapareixeràs del meu cor.
MAR CARRIÓN, 2a3
Les teves planes semblen
immensos camps de cotó,
quan els pins es refreden,
quan els rius perden el seu so.
La majestuositat
de les blanques muntanyes
entre el cel encapotat,
ple de núvols estranyes.
La tempesta és propera,
i la ventisca gèlida,
els primers flocs de neu cauen
sobre la natura esplèndida.
Els animals del bosc,
amagats sota el verd fosc
d’aquells immensos arbres;
isards, cérvols i daines.
MIGUEL ÀNGEL BLANCO
LES TEVES PIGUES CRUIXENTS
SE M’AMAGUEN ENTRE LES DENTS
EL TEU COLOR VERMELL
EM FA SENTIR MOLT BELL
EL GUST DEL MELÓ
SEMBLA DE MELICOTÓ
ÉS UNA FRUITA POTENT
QUE NO ET CAP A LA MÀ
I A LA TAULA ESTÀ PRESENT,
DURANT TOT L’ESTIU
PER GUARDAR
TOTES LES HORES DEL DIA
LA PELL DE LA SÍNDRIA
LA CIRERA ÉS MOLT RODONETA
PERÒ ALBERCOC RIMA AMB COC
Jordi Notingher 2n d’ESO
Primer premi de prosa catalana: AINOA PRUAÑO amb Estimada mare (pseudònim: Avió de paper)
Primer premi de prosa castellana: IULIA MARÍA BORA con El saco de arena (pseudónimo: I Becker)
Primer premi de poesia castellana: JULIETA VENTRE con Etiquetas (pseudónimo:Saturna)
Primer premi de prosa catalana: DAVID OGANEYSAN amb Espia d’un minut a l’altre? (pseudònim: Divad)
Primer premi de prosa castellana: KATARINA ZUGIC con Siglos de vida (pseudónimo: Kato).
Primer premi de poesia catalana: MÒNICA GARCIA amb Les paraules no ho són tot (pseudònim: Abeja Maya)
Primer premi de poesia castellana: AZUL ZWILLING con Engentado (pseudónimo:Belac)
Premi especial poesia castellana: MANJOT KAUR CHEMA con La primavera (pseudónimo: Dalphin)
Aquest any els premis han estat molt renyits. El nivell era molt elevat i el jurat ha tingut problemes a decidir-se, per això s’han atorgat accèssits i diversos diplomes a finalistes de les diferents modalitats: prosa catalana i castellana, poesia catalana i castellana, dibuix i fotografia. Una membre del jurat ens deia respecte del concurs de dibuix: “és que si un estava bé, quan miràvem el següent encara estava millor!”
Felicitats a tothom qui ha participat, hagi tingut premi o no, perquè la festa de Sant Jordi es construeix amb la il·lusió de tothom. Aquí us presentem les feines que els alumnes ens han fet arribar, d’entre les quals també hi ha alguns treballs no presentats per problemes diversos.
En aquest blog anirem penjant els textos a mesura que ens van arribant. Si encara no hi veieu el vostre, paciència: aviat hi serà!
Plorant a l’habitació,
sota el llit es refugiava,
no era la primera vegada
que anava amb una ma marcada.
Ella plorava i plorava
però ningú la consolava,
s’havia volgut escapar
d’una altra bufetada.
Per desgràcia la vida és injusta
per desgràcia hi ha gent dolenta
per desgràcia hi ha gent que tusta.
Marxa tristesa, soc valenta!
Amb tu: por, soledat, incertesa,
amb tu: maldat i tristesa.
Sense tu, tornaré a viure,
sense tu, tornaré a somriure.
NÚRIA RUPIÀ, 2A3
