Fa cinc anys ens vam dir adéu, 
adéu, sense mirar enrere
adéu i vam oblidar qui érem,
adéu sense saber què fèiem.
Me’n recordo de les nostres tardes
i de les llargues caminades.
Me’n recordo de les nostres nits
i poder tocar-te amb els dits.
Els teus ulls blaus són cel,
la teva boca de caramel,
la teva pell suau
em fa sentir un babau.
Eres al meu pensament
i no em fugies de la ment.
Adéu, et torno a dir
i no tornaré a patir.
JAVI DE LA COBA, 2n d’ESO
Hola Javi. Sóc en Felipe, un company del Coll de primer de batxillerat. Sense dubte et mereixes el lloc de finalista.
Un poema genial, divertit, amb una rima que encaixa en el sentit del poema. Segueix així i segur que quan tinguis la nostra edat escriuras millor que nosaltres. Molta sort