Rosalind Franklin

La Glòria, amb només 17 anys, ha guanyat un munt de premis amb un projecte sobre genètica. Malgrat la seva joventut, la Glòria té les coses molt clares. El curs vinent anirà a la universitat, on vol fer una carrera relacionada amb l’enginyeria i la biologia, i sap que, després, segurament, li tocarà marxar a l’estranger. És un bon exemple d’una generació de joves investigadors que es veuran afectats per les retallades en recerca, però que veuen el futur amb optimisme.

(Llegeix la notícia sencera…)

Documental: Què mengem?

Vivim en una de les societats amb més abundància d’aliments i amb més garanties sanitàries. Mai com ara el menjar havia estat sotmès a controls tan rigorosos, i a Europa és gairebé impossible que consumim un aliment que sobrepassi els límits segurs d’un tòxic. Però els científics alerten dels perills de l’efecte acumulatiu d’aquests tòxics que ingerim amb la dieta al llarg de la nostra vida.

Aquesta preocupació fa que cada vegada més els consumidors busquin alternatives d’alimentació sense residus químics ni additius.
Mai el consumidor no havia tingut tanta informació de quina és l’alimentació més equilibrada i més adequada per a la seva salut.
Metges i campanyes promocionals ens recomanen augmentar el consum de fruites i verdures. Però poden arribar a ser perillosos els rastres dels pesticides amb què han estat tractats aquests vegetals?

Sabem la importància que té menjar peix, especialment per combatre el colesterol. Però què passa amb els metalls pesants que s’acumulen en espècies tan populars com la tonyina o el peix espasa?

Mengem molta més carn i pollastre que fa unes quantes dècades i ens recomanen consumir lactis en etapes de creixement i de menopausa. Però alguns científics ens alerten que els antibiòtics amb què han estat tractats els animals a les granges passen a la cadena alimentària i poden crear resistències bacterianes, cosa que torna a fer mortals malalties que fins ara tenien cura.

Preocupats pel sobrepès, per mantenir la línia o per motius de salut en el cas dels diabètics, molta gent opta pels productes light o sense sucre. Però són segurs edulcorants com l’aspartam, al qual alguns metges atribueixen efectes cancerígens?

Envoltats de contaminants, confosos per missatges que de vegades semblen contradictoris entre què és legal i què és segur, molts consumidors tiren la tovallola i entonen allò de: “D’alguna cosa hem de morir!”. Però hi ha alternatives, tant de responsabilitat pública com d’actitud personal. Això és el que analitza el documental “Què mengem?”.

Una nova tècnica permet eliminar molts més tumors de mama.

Abans d’iniciar les sessions de radioteràpia intensiva, es fa un TAC a la pacient que servirà perquè l’equip de físics i oncòlegs determini el pla de tractament específic.

Cada tumor i cada persona es tracta de forma personalitzada. Les imatges obtingudes en aquest moment serviran per delimitar exactament la part del pit que cal irradiar sense tocar ni malmetre cap òrgan proper i reduir així la toxicitat.

La seguretat en la precisió permet concentrar dosis molt més altes de radiació per destruir els tumors i, per tant, augmentar els índexs de curació.

Núria Jornet, física mèdica de l’Hospital de Sant Pau, assegura que “les noves màquines de tractament que s’han anant implementant durant els últims anys a Catalunya han fet possible apuntar molt millor al tumor, en aquest cas, a la mama, protegint totalment el pulmó i el cor. El fet de la protecció d’aquestes dues estructures, en què no hi ha tumor, fa que puguem augmentar molt la dosi en la mama i, per tant, augmentar l’índex de curació.”

Abans de cada sessió de radioteràpia, es fa un nou TAC a la pacient, que se superposa amb el que es va utilitzar per planificar les dosis del tractament de radiació i poder així afinar al mil·límetre els punts on s’enviaran els rajos. La precisió dels rajos se sincronitza fins i tot amb el moviment de la respiració.

(Llegeix l’article sencer…)

Les persones que se salten aquest important àpat, el primer del dia, pateixen retrocessos en els nivells d’estat d’ànim, la memòria i l’energia, segons indiquen diferents estudis. També són més propensos a guanyar pes, en part a causa dels excesos que es produeixen en els altres àpats del dia. La investigació sobre els hàbits de les persones que participen en el National Weight Control Registry, un estudi a llarg termini als Estats Units, mostra que al voltant del 80 per cent de les persones esmorzen cada dia.

Noves investigacions suggereixen, a més, un altre avantatge d’esmorzar: redueix el risc de diabetis tipus 2. Ho indica un estudi publicat en la darrera edició del ‘American Journal of Clinical Nutrition’, en el que els investigadors han seguit 29.000 homes durant 16 anys, i han registrat la seva dieta, l’exercici, les taxes de malaltia i altres marcadors de la salut. Al voltant de 2.000 d’ells van desenvolupar diabetis tipus 2 al llarg de l’estudi. Van veure que els que ometien l’esmorzar amb regularitat tenien un risc un 21 per cent major de desenvolupar diabetis que aquells que habitualment menjaven al matí.

Altres estudis anteriors també han trobat una relació entre saltar l’esmorzar i un major risc de diabetis tipus 2. Si bé no està clar el per què d’aquesta relació, alguns científics sospiten que un dinar del matí ajuda a estabilitzar el sucre en la sang durant el dia. Altres recerques mostren que el consum d’una major proporció de calories durant altres hores del dia, especialment els hidrats de carboni, té un impacte perjudicial sobre el sucre de la sang i els nivells d’insulina.

(Notícia sencera)